SI POSES MÉS FOCUS EN LES TEVES FORTALESES, LA VIDA ÉS MOLT MÉS FÀCIL.

Entrevista de Xantal Llanvina. Programa Autèntics de El Punt Avui TV i  PUNTAVUI.  Girona, 8 d’Octubre de 2017.

Quan som conscients de com vivim les nostres emocions en el dia a dia i del que està passant, el canvi real apareix

Des de l’alegria, el benestar, la il·lusió i l’entusiasme, les coses són molt més senzilles per a tu i per als que t’envolten

IMG_5296

La coach Joana Frigolé aposta per potenciar totes les fortaleses de les persones més que intentar arreglar les mancances. En un món on prima l’individualisme i l’obtenció de resultats al preu que sigui, potser cal a vegades posar el fre i adonar-nos de qui som realment i on volem anar a parar. Escoltar les nostres emocions, entendre-les i, si cal, transformar-les. Si aprenem a estar connectats amb nosaltres mateixos, diu, la vida deixarà de ser una successió d’obligacions esgotadores i aprendrem a gaudir-ne.

“La gratitud pel que has rebut és una de les fonts més valuoses de benestar.” Donar les gràcies ens fa més feliços?

Ens facilita les coses. Vivim en una societat molt exigent que se centra molt en els defectes i en el que no funciona. Dediquem moltes hores a queixar-nos i mirem poc en el que sí que funciona o el que tenim. Posant més el focus en el que funciona, en les nostres fortaleses, la vida seria molt més fàcil. S’ha de dir i sentir la paraula gràcies. Quan arribes al vespre a casa després d’un dia dur, pensa en les coses que has rebut i que han funcionat. I també agrair més les coses als altres.

És ‘coach’ i parla molt d’ emocions, creences i accions…

Vinc de recursos humans i m’he anat adonant que les organitzacions i les famílies ens fem la vida complicada. La gent no és conscient que vivim sempre amb emocions negatives, provocades per creences o maneres de pensar que en lloc de fer-nos avançar ens fan patir. M’he anat especialitzant a indagar quines són les més recurrents. Si pensem de determinada manera estem alimentant emocions concretes: tristesa, ràbia i por, sobretot, que desgasten l’energia de la gent. Des de l’alegria, el benestar, la il·lusió i l’entusiasme, les coses són més fàcils.

I per què les persones es creen emocions negatives?

Una de molt arrelada és convertir les coses més quotidianes en una obligació. Vivim en una societat molt exigent, competitiva, i de les coses més normals en fem problemes. I no ho són! Si estàs viu, la rentadora s’ha de fer malbé, l’ordinador ha de fallar i alguna negociació que comptaves que sortiria bé no ho farà. Però això no són problemes: són aprenentatges.

Diu que mirem massa al passat i aconsella mirar molt bé el present perquè ens agradi el futur.

Vivim poc en l’ara i aquí perquè estem molt encallats en històries del passat. Els processos de coaching que faig, tenen tres passos. Primer: endreçar el passat, viure les experiències passades amb gratitud i veure que ens van servir per aprendre alguna cosa. Segon: la manera com vivim el present. Sabem la teoria però hem d’aprendre a asserenar-nos i fer el que toca en el moment. I per últim hi ha la capacitat d’il·lusionar-se pel futur. Hi ha molta gent que quan el mira el que veu és poca cosa; per tant, poca cosa generaràs.

I s’ha de prendre decisions. Vostè mateixa va deixar la feina per anar a fer de ‘coach’.

Treballava en recursos humans i veia que fent bons organigrames, definint els llocs, fent selecció, es milloraven moltes coses en l’aspecte organitzatiu, però sovint les persones seguien sent infelices. Vinc d’uns anys en què es feia molta formació en habilitats directives, tècniques de venda, de parlar en públic i de treballar en equip. Semblava que si els donaves tot això, tothom funcionava millor. Però a poc a poc arribes a la conclusió que les persones, per molt que sapiguem que hi ha coses que hem de fer diferents, no les fem si no hi ha un canvi des de dins. Fins que no es modifiquin les emocions de les persones, el voltant no canvia.

Hi ha moltes persones que pensen que el ‘coaching’ no serveix de res.

Quan les persones venen a fer coaching és perquè estan en un moment crític. Alguna cosa se’ls ha trencat o ha deixat de funcionar. A la feina, o on sigui. Mentre en la teva vida quotidiana vas funcionant i estàs bé, potser no necessites un coach perquè el coaching requereix un esforç. És un canvi intern que repercuteix en tots els àmbits. T’obre ulls per mirar en moltes direccions: d’on vens, què vols i si el que estàs fent ho voldries fer d’una altra manera. El coaching el que fa és ampliar les possibilitats de com podries viure la vida.

Em pot donar algun exemple de com el ‘coaching’ pot canviar una persona?

Potser un de típic seria el d’un directiu que ve desbordat, angoixat. Té l’èxit que buscava però no és feliç i nota que la família ha pagat un preu per tot això, i no estan bé. Llavors venen a fer un aprenentatge de com és que han arribat fins aquí, i fins a quin punt per arribar a ser el primer, han pagat un preu molt elevat en el pla personal. Sovint les persones que tenen èxit són molt exigents amb elles mateixes i no es deixen espai per fer res malament. Quan tens una edat, penses que potser no cal estar sempre més així i que voldries viure amb més calma, serenitat, amor i tendresa. Llavors comencen a viure la feina d’una manera diferent, a gaudir més de les relacions, a delegar millor, a no voler tenir el protagonisme només ells, a donar espai als altres perquè passin, etcètera.

Treballa potenciant les fortaleses, oi?

Aquesta és la idea: confiar en la persona i que ella es fixi més en tot el que ha fet bé. Qualsevol defecte que et vegis parla d’una virtut que tens. El que passa és que quan no saps dosificar les teves fortaleses, i les fas servir en excés, et pot perjudicar. Moltes coses que tu, o els altres, veuen com un defecte, són virtuts que tens però que has d’aprendre a fer servir. I és millor que no pas passar-nos la vida arreglant defectes.

Com descobrir talents?

Buscant moments en què has fet coses i t’has sentit molt satisfet i confiat en tu mateix. Moments en què gaudeixes i flueixes fent alguna cosa. Fluir és una emoció de present. És diferent de la tranquil·litat. És deixar sortir tot el que tens a dins. Moltes vegades hem estat educats per arribar lluny o per tenir feines amb futur i potser això ha fet que perdem el focus de quin és el nostre veritable talent.

Quina és la mancança més comuna? La manca d’autoestima?

La manca de confiança, per mi, és por. Només tenim cinc emocions: l’alegria, l’amor, la tristesa, la ràbia i la por. I l’autoestima o la poca confiança en un mateix, és por de no ser capaç, de no poder, de no arribar. La por és una emoció que viu en el futur i quan jo no confio sortir-me’n d’on estic ara és quan tinc poca autoestima. En general, quan la gent va a fer coaching, ho fa amb poca confiança per poder-se’n sortir amb els recursos que té ara.

Diu que no hem de separar l’àmbit personal del professional. Per què?

Quan tenim problemes, per exemple, per treballar en equip, o no saber dir que no, o de gestió del temps… ens passa a la feina i a casa. I moltes vegades és la mateixa competència, la mateixa dimensió, canviant coses en un lloc, serveixen per a l’altre. Quan ho treballes en global el canvi és brutal perquè millores tant a casa com a la feina. Tothom està content en tots els entorns.

Fa ‘coaching’ a empreses. Quin és el problema més greu entre directius i treballadors?

Els desacords. Generalment hi ha una menysvaloració: els directius solen creure que els equips no treballen prou i estan desmotivats, i els equips pensen que els caps no els marquen prou les funcions i el que haurien de fer. Hi ha poca conversa constructiva. En general, tant en la vida privada com en les organitzacions, hi ha poca capacitat per anar i demanar el que creus que és legítim. La gent ens queixem molt però fora de context i no sabem anar a les persones a demanar o oferir el que podríem.

També parla de millorar l’estat d’ànim. Com es pot fer?

Les organitzacions no s’adonen que si tu cada dia, o molt sovint, estàs trist, o t’enfades, o tens por, el teu estat d’ànim és el de l’emoció que tens més sovint. I a les organitzacions també passa. Hi ha empreses en què sempre es posa el focus en el que no funciona, hi ha crispació, gent amb qui hi ha mal rotllo… i tot això canvia l’estat d’ànim. Quan som conscients que la forma com vivim les nostres emocions en el dia a dia influeix en el que està passant, el canvi apareix.

Està preparant un llibre per Sant Jordi. Què hi destacarà?

Hi recullo el procés habitual de coaching i explico com treballo els conflictes de passat, com els endrecem i alliberem emocions que no serveixen. Parlo del mindfulness, present, tècniques de relaxació i també tot el tema de visió, mirar el futur i per últim, accions i com podem canviar.

PERQUÈ COSTA TANT CANVIAR O MILLORAR ALLÒ QUE NO T’AGRADA DE TU

14589817798_d17517a6e4_o

Sovint pensem i afirmem que hauríem de canviar o millorar algun tret que ens caracteritza. Tots tenim algun defecte pendent i/o en procés d’arreglar.
Vaja, que hem viscut amb la creença que vam sortir defectuosos de fàbrica. Els nostres pares ens van llançar al mercat de la vida, amb un caràcter que té alguna tara, que implicarà que ens comparem amb la resta de terrenals fent-nos menysvaloracions al llarg de tota la nostra vida.

Hem après a mirar-nos, observar-nos i comparar-nos des del que ens falta, el que no tenim i el que no funciona. De petits ens jutgen, ens renyen, ens avisen, ens aconsellen, ens fan notar,… tot allò que no hauríem de fer. De grans, no ens cal que ningú ens ho digui. Nosaltres som molt més durs i cruels amb nosaltres mateixos del que ho van ser els adults que ens van guiar en el seu moment.
Així doncs, tots solem tenir clar el que no volem o el que no hem de fer… Però quan més hi pensem més ens adonem que el nostre raonament es converteix en una trampa. És a dir que, quan més volem “controlar”, “millorar”… més força agafen aquestes emocions que no ens agraden de nosaltres mateixos. Així doncs, aquest paradigma que, amb bona intenció pot generar ganes de millorar i no acomodament, en la majoria de les ocasions provoca l’efecte contrari, és a dir esgotament, tristesa i resignació. I el que és més greu, ens genera ceguesa per a veure i valorar el talent natural que ens fa diferents i especials.

COM DONAR LA VOLTA AL PARADIGMA DELS “DEFECTES”?

Per sort, les coses són molt més senzilles del que nosaltres ens entestem en creure a vegades. Precisament aquesta característica que no ens agrada de nosaltres mateixos, té una altra cara que  reflexa el nostre talent natural.  Ens parla d’alguna fortalesa que ens ha estat i ens serà molt útil al llarg de la nostra vida.

  • Si et consideres insegur/a diu de tu que ets cautelós/a
  • Si et consideres impulsiu/va diu de tu que ets una persona decidida i resolutiva
  • Si et consideres massa perfeccionista  diu de tu que ets molt fiable quan els detalls tenen importància
  • ….

Així doncs, , es tracta que aprenguis a dosificar i utilitzar les teves fortaleses, utilitzant-les  al teu favor en el moment precís i en la dosi oportuna. Perquè és precisament quan n’abuses o l’utilitzes en excés, quan tu mateix/a ho converteixes en aquell defecte que tants maldecaps et genera. I com que l’inconscient no entén les negacions… quan menys volem que passi quelcom, més se’ns repeteix.

Poc a poc pots anar a aprenent a observar-te des de l’altre cara, la cara positiva, d’aquesta forma de reaccionar que no t’ agrada. I a partir d’aquí, donar nom a aquesta altra cara positiva, de manera que et puguis definir un repte en positiu. Es a dir, aprendre a dir-te:

EL QUE VOLS ACONSEGUIR  I LES ACCIONS QUE PODRIES FER, en lloc del que NO VULL SER o NO VULL FER

  • No em vull estressar ho transformem amb vull aprendre a estimar-me i cuidar-me
  • No em vull enfadar ho transformem amb vull aprendre a tenir converses constructives
  • No vull ser insegur ho transformem amb vull aprendre a confiar en mi mateix i en els altres
  • No vull ser impulsiu/va ho transformem amb vull aprendre a comptar fins a deu i a respirar abans d’actuar

Aprendràs a generar-te un impacte de confiança i plenitud a la teva vida present i futura, quan transformis la teva percepció en ACCIONS en POSITIU i  et centris en potenciar les teves fortaleses, en lloc de focalitzar la teva energia en arreglar defectes.

©Joana Frigolél

LES 8 DECLARACIONS QUE GENEREN FELICITAT

LES 8 DECLARACIONS QUE GENEREN FELICITAT

Publicat el 14 de Desembre de 2012 a “Coaching i Recursos Humans a un clic”

Aquest Nadal he pensat en un regal molt especial. Si prefereixes quedar-te en la queixa i auto compassió, no cal que el desemboliquis. Abandona aquí la lectura i ho deixarem amb un “Bon Nadal i Bon Any”.Però si tens ganes de continuar aprenent a dirigir la pròpia vida, et regalo un exercici que jo utilitzo en els processos de coaching: Les 8 declaracions que generen felicitat.

T’animo a practicar aquesta forma d’utilitzar el llenguatge al teu favor, tant quan evoquis el passat, com quan visquis el present o quan anticipis el futur.
DECIDEIX COM VOLS REVIURE EL PASSAT:

1. A QUI pots donar les GRÀCIES
És una manera de reconèixer i de celebrar el que aquesta persona ha fet per tu i el que significa (o va significar) a la teva vida. Segurament quan ho facis t’adonaràs que agraint fets del passat, també estaràs construint una relació de futur amb aquesta persona. Igualment,  en el cas que ella ja no hi sigui, el fet de donar-li les gràcies, et permetrà relacionar-te millor amb tu mateix/a.

2. De QUÈ et podries PERDONAR A TU MATEIX
Busca allò que no has aconseguit oblidar i que quan ho recordes o evoques, alimenta el teu sentiment de culpabilitat, impotència o inseguretat. Ara ja tens clar que oblidar no depèn de la teva voluntat, per tant,  reinterpreta aquesta història que t’expliques, tenint en compte que si fos ara…. ho faries molt diferent. De fet, vas fer el que podies i sabies fer, amb les creences i recursos que tenies aleshores. Per tant, perdona’t i celebra els aprenentatges assolits.

3. A QUI podries PERDONAR
Recupera les actuacions de qui va fer allò que tant de sofriment, ràbia, ressentiment o tristesa et va provocar. Tant si li pots dir, com si ja no li pots dir personalment, allibera’t de l’esclavitud que a tu et genera aquest record. Ja saps que oblidar no depèn de tu. El que sí depèn de tu és la possibilitat de deixar anar aquest ressentiment. No t’excusis amb la possible negativa de l’altre a acceptar el teu perdó. Per a perdonar, no necessitem que l’altre accepti la nostra decisió. Prova-ho i descobriràs l’eficàcia de dir “perdó” amb independència de la resposta que obtinguis de l’altre.

4. A QUI podries DEMANAR DISCULPES
És un gest que et permetrà assumir la responsabilitat de no haver complert allò al que et vas comprometre o també  pel que vas fer i que va perjudicar als altres. Recorda que no li demanes disculpes pel que ets sinó pel que vas fer.  I el teu objectiu és el de restaurar la relació.  Amb les disculpes tu fas el primer pas per a deixar palès que no estàs disposat a que un error no dinamiti la relació i, sobretot, que entens el seu enfado o desacord.
DECIDEIX COM VOLS VIURE EL PRESENT:

5. A QUI li podries dir T’ESTIMO i ET VALORO
Busca aquelles persones que valores, i que “dones per suposat” que ja ho saben. I descobriràs que segurament dir-ho no canvia l’emoció que sentiu un per l’altre, però en canvi, construïu una relació diferent.

6. Què et falta  admetre que NO SAPS
Busca allò que fa temps que intentes i no aconsegueixes el resultat esperat. Desgrana el munt de veritats universals i afirmacions que fas amb contundència i vehemència, buscant l’aprovació dels altres. Tot el que suposes, t’impedeix preguntar, indagar i descobrir. Declarar amb humilitat que no saps,  és el primer pas per a ser conscient que et cal reaprendre quelcom.

DECIDEIX COM VOLS VIURE EL FUTUR:

7. A QUÈ i/o a QUI vols dir SI
Que es allò que sovint dius que t’agradaria fer, però mai t’hi acabes de comprometre, amb objeccions trivials que solen començar amb el em falta… o si tingués… També detecta aquelles coses a les que t’has compromès per omissió (simplement perquè no has dit no), però que és molt possible que acabis incomplint.  Actuar amb aquesta ambivalència saps que malmet la confiança en tu mateix i la que transmets cap als altres.

8. A QUÈ i/o a QUI  t’agradaria ser capaç de dir NO
Recupera aquell tema  pendent en el que et cal fer aquesta declaració que et permetrà legitimar la teva necessitat, preservar la teva dignitat i aconseguir que els altres et respectin. Aprèn a dir no o prou amb honestedat i buscant l’equilibri de les necessitats dels altres i les pròpies. I recorda que no et valoraran perquè estiguis sempre disponible. Sinó per la teva capacitat d’oferir-te, quan realment et necessiten.

Aprendre i reaprendre a fer declaracions generadores de realitats constructives, es un procés que mai podem donar per acabat.

Així doncs, et desitjo que tinguis un 2013 ple de declaracions!

©Joana Frigolé