Les emocions són al cos

13

Cuida el teu present

5

Viu el present creant futur

1

Happy Girl and Autumn Leaves Instagram Post (1)

Bon Nadal 2020

La confiança balla entre el passat i el futur

Cada un de nosaltres té el poder que ens ofereixen les nostres relacions i emocions  per a poder conviure amb major efectivitat en aquesta realitat.

Estem en plena crisi i les circumstàncies són dures,  però com sempre es diu, la podem convertir en una oportunitat, per a generar un futur pròsper i positiu per a tots.

Prestar atenció a com et relaciones amb tu mateix, et pot ajudar per a prendre consciència de l’impacte que estàs generant a fora i quina realitat estàs construint. El sentiment que més et pot ajudar i que més necessites és la confiança.

La confiança balla constantment entre el passat el futur.

Quan mires el teu passat des de les vegades que ho has fet malament, les que no te n’has sortit. Quan et tornes a connectar amb crisis i pèrdues que ja havies viscut en el passat. Quan t’enfoques al moment de la pèrdua i el que no vas saber fer…  Així és com et vas activant la teva por. La por és el sentiment contrari de la confiança.

En canvi, quan vas al teu passat i et re-connectes amb experiències passades en que te’n vas saber sortir, situacions concretes en les que vas comptar amb la gent que et va ajudar, dificultats en les que vas tenir l’habilitat per donar la volta a les adversitats,… Així és com t’actives la teva confiança. Busca aquests moments que et recorden quines són les teves fortaleses. Moltes vegades busques a l’exterior les respostes. Però les tens al teu propi passat i en la teva pròpia experiència, sempre i quan siguis capaç d’aprendre’n.

Igualment, també la confiança depèn sempre de com miris el futur. Si te l’imagines des de tot el que pots perdre, totes les desgracies que poden passar i tot el que anirà malament, difícilment despertaràs la teva confiança. Aprendre a imaginar petits canvis, petites situacions que poden ser profitoses, alimenten el teu benestar i aquesta sensació d’equilibri, que et permet mantenir-te centrat en el present.

La confiança sempre és ara. En aquest “ara”, què pots aprofitar del passat i de quina manera pots generar futur?

Tu perds la confiança quan et queixes, et fas la víctima, quan poses el focus en tot el que no va bé.

Tu guanyes confiança quan et centres en el que SÍ pots fer ARA.

  • Guanyaràs confiança si poses gratitud al teu passat. Si ets capaç de connectar-te i aprofitar aquestes situacions en les que estàs ara, per a recuperar persones, situacions i hàbits. Aquells que en el passat t’havien sigut molt profitosos i t’havien donat benestar i alegries.
  • La confiança l’alimentaràs si ets capaç de cuidar-te en aquest present. Cuidar el teu cos, el teu pensament i alimentar-te de tranquil·litat, calma i serenitat.
  • Alimentaràs la teva confiança si et centres i et dediques a fer allò que tu saps fer i t’activa el sentiment de fluïdesa. Fluïm quan estem fent activitats que ens agraden i se’ns donen bé.
  • Quan aprenguis a imaginar com seria un futur millor, potser més solidari on les coses siguin més fàcils, on es preservi millor el medi ambient, on els espais i hàbits siguin saludables. Visiona aquest futur. Aprèn a il·lusionar-te de nou. Així actives la teva esperança i el teu optimisme. I centra’t ARA en el que pot generar futur. Si quan parles, quan opines, no generes futur, no cal que parlis. Estàs perdent el temps i estàs fent gastar energia que els altres podrien invertir d’una altra manera. Ens canses i ens desgastes.

Tot això, que anomenem confiança, també n’hi podem dir AMOR.

L’amor i l’alegria son les 2 emocions, que ara mateix necessitem, perquè ens donen energia per anar endavant. No generaràs des de l’exigència, no generaràs des de l’enuig ni des de la tristesa. Les has de fer servir, perquè formen part del procés de dol. Però quan més aviat acceptis que el que tenies no ho tindràs més, el que era no serà més i més aviat et centris en generar un nou futur, més ràpid canviarem tots.

Només recordar-te que sempre ens relacionem amb els altres, en funció de com ens relacionem amb nosaltres mateixos. Si tu no ets feliç, si tu no confies, no tens empenta o un estat ànim positiu, difícilment podràs generar futur. Per tant, primer cuida’t tu.

Tots els canvis també passen per a posar-se en acció. Una actitud positiva és fantàstic, però no et serà suficient si no t’apropes i no demanes allò que necessites pera assolir els teus objectius i propòsits. Igualment et caldrà oferir-te i fer-te visible, per a aportar el teu talent i generar canvis.

Així doncs, seguim! La vida ens està posant reptes difícils, si acompanyem les nostres accions d’alegria i amor… ens serà més fàcil.

 ©joanafrigole

Con-viure amb el present per crear futur

Es pot viure el present queixant-nos, atemorits o relaxats, fugint d’un futur incert, que ens dona vertigen, especialment quan comencem a imaginar possibles realitats.

Però també podem con-viure amb aquest present prenent les rendes de la creació i transformació del nostre futur.

Efectivament, tenim moltes incògnites que no podem controlar. Tot i això, hi ha un poder que es manté intacte i és el poder de decidir:

  • Qui i com vull SER
  • Com vull CON-VIURE amb aquest futur incert

Per a fer efectiva aquesta decisió, les emocions ens donaran l’energia que necessitem a cada moment per a desplegar tot el nostre talent, fortaleses, capacitats, saviesa i experiència. Aquestes ens ajudaran a equilibrar la dosi d’esforç o de calma que necessitarem a cada moment per a poder CON-VIURE amb nosaltres mateixos i amb el que la vida ens presenti.

Segurament per a aconseguir-ho, et seran molt més útils les preguntes que et pots fer, que els consells que jo et pugui oferir. Perquè les preguntes et permetran trobar respostes a la teva pròpia vida, realitat i experiència.

Una de les preguntes que més t’ajudaran a aprendre de tu mateix és el ¿PER A QUÈ?

A cada un de nosaltres la crisi del COVID-19 ens ha enganxat en un moment vital determinat i també ens ha tocat viure’l de formes diferents, en funció de la nostra situació personal, professional i social.

Potser t’ha tocat quedar-te confinat a casa, treballant i amb la teva família.

  • Potser t’ha tocat estar sol o sola a casa.
  • Potser t’ha tocat treballar intensament i viure en un estat d’emergència i estres constant.
  • Potser les persones que estimes estaven lluny i no les has pogut cuidar.

Existeixen multitud de possibilitats. A mi m’agrada creure que res és casual. Que la vida ens regala experiències, PER A QUÈ en aquesta frenada sobtada puguem observar les nostres vides i valorar què podem aprendre de nosaltres mateixos. Tot el que passava desapercebut, el que no li donàvem importància, o no ens hi fixàvem, en aquests moments se’ns mostra, és més evident i visible.

En moltes ocasions utilitzem el “PER QUÈ?” Una pregunta que ens transporta al passat i ens ajuda a entendre. Però també alimenta en excés el victimisme i queixa, en lloc de convidar-nos a posar-nos en acció en aquest present per a transformar el futur.

Fes-te aquestes preguntes i escriu les respostes, per a què les puguis tenir presents quan vagis cap al futur:

  • Què o a qui vols deixar anar en el teu futur? Què has descobert durant aquest temps que no et serveix, et pesa, et resta energia i et desgasta?
  • Què o a qui vols incorporar a la teva vida? Quins hàbits, costums has iniciat durant aquests dies i et resulten profitosos?
  • Què o a qui vols recuperar del teu passat? Quin hàbit, persona, costum, vas deixar aparcat fa temps i t’agradaria tornar a posar en valor a la teva vida?
  • Què o qui vols conservar del teu present? Què et carrega d’energia, t’equilibra i vols mantenir?

Aquestes preguntes t’ajudaran a dissenyar el teu propi futur i a adonar-te del nivell de maduresa i responsabilitat emocional en la que vius.

  1. Tenies una vida segura i controlada. Potser abans de tota aquesta crisi, tenies molta tendència a viure en l’obligació i en l’exigència, en el posar-te normes o complir les dels altres. Vivies en el “he de”, en el “tenir-ho tot controlat” i tot previst. La vida t’ha regalat aquesta crisi per a despertar la teva humilitat i ajudar-te a adonar-te que no tens control sobre pràcticament res. I, tot i això, pots tenir una vida satisfactòria.
  2. Eres una persona motivada i satisfeta, amb la teva vida i la teva feina. Estaves posant en joc les teves fortaleses fent el que et motivava. O, al contrari, estaves fent una activitat en la que no et senties realitzat o convivies amb unes relacions en les que et senties limitat. Observar-te t’ajuda a decidir la direcció del teu futur.
  3. Vivies amb el compromís d’aportar valor. Senties que lo que feies era útil i tenia un sentit.

Des de la motivació al compromís, hi ha un canvi qualitatiu molt important:

  • La motivació consisteix en que jo faig el que m’agrada. “Però si la vida em demana que faci alguna cosa que no m’agrada… em desmotivo”.
  • En canvi, el compromís manté la determinació, l’energia i la persistència en els objectius, encara que impliquin esforços i accions que no ens venen de gust, perquè el que ens mou és laportació de valor, el sentit i el “per a què” ho faig. 
  • L’energia que ens impulsa és la del AMOR i l’ALEGRIA.

Per a activar l’energia de l’amor, no és suficient fer mindfulness, respirar a fons i estar tranquil. L’amor és també sentir-te útil. És la capacitat de donar sentit a allò que fas i al que fem plegats. Tens preguntes que t’ajuden a RE-connectar-te amb el sentit de la teva vida.

  • Hi ha quelcom que pots fer per a aportar més valor, per a generar canvis en el teu entorn personal i professional?
  • Quin sentit té el que fas?
  • Com pots contribuir a fer una societat millor?
  • Què has vingut a fer a aquest món? Què hi vols aportar? Com vols ser vist?
  • Per a què estem vivint? Per a què estàs vivint tu?
  • Com t’agradaria ser recordat pels teus fills, amics, parella, família, companys de feina?

Quin és el teu talent? Què has RE-descobert de tu aquests dies?

A l’hora de contestar, només has de tenir en compte que en tots els talents sempre es compleixen unes condicions:

  • Es compromet en aconseguir reptes ambiciosos que aportin valor i tinguin sentit a la societat.
  • Es senzill i fàcil, no complica les coses.
  • Conscient de les seves limitacions, no és saviondo ni prepotent.
  • Es autèntic, es mostra tal com és. No ha de dissimular res ni ha de fer falses divisions entre la part professional i la personal.
  • El talent, quan s’utiliza, fa créixer l’amor, l’alegria, la confiança, la il·lusió i l’entusiasme.

Necessitem que despleguis el teu talent, les teves fortaleses, per a crear futur. Hi ha molts talents, tots en tenim un d’únic i irrepetible. Entre tots SOM UN i construïm un univers de talents.

Si t’estimes a tu mateix, et valores i decideixes QUI VOLS SER ens seràs més útil per a fer créixer aquest univers de talents i crear el futur.

 ©joanafrigole

SI POSES MÉS FOCUS EN LES TEVES FORTALESES, LA VIDA ÉS MOLT MÉS FÀCIL.

Entrevista de Xantal Llanvina. Programa Autèntics de El Punt Avui TV i  PUNTAVUI.  Girona, 8 d’Octubre de 2017.

Quan som conscients de com vivim les nostres emocions en el dia a dia i del que està passant, el canvi real apareix

Des de l’alegria, el benestar, la il·lusió i l’entusiasme, les coses són molt més senzilles per a tu i per als que t’envolten

IMG_5296

La coach Joana Frigolé aposta per potenciar totes les fortaleses de les persones més que intentar arreglar les mancances. En un món on prima l’individualisme i l’obtenció de resultats al preu que sigui, potser cal a vegades posar el fre i adonar-nos de qui som realment i on volem anar a parar. Escoltar les nostres emocions, entendre-les i, si cal, transformar-les. Si aprenem a estar connectats amb nosaltres mateixos, diu, la vida deixarà de ser una successió d’obligacions esgotadores i aprendrem a gaudir-ne.

“La gratitud pel que has rebut és una de les fonts més valuoses de benestar.” Donar les gràcies ens fa més feliços?

Ens facilita les coses. Vivim en una societat molt exigent que se centra molt en els defectes i en el que no funciona. Dediquem moltes hores a queixar-nos i mirem poc en el que sí que funciona o el que tenim. Posant més el focus en el que funciona, en les nostres fortaleses, la vida seria molt més fàcil. S’ha de dir i sentir la paraula gràcies. Quan arribes al vespre a casa després d’un dia dur, pensa en les coses que has rebut i que han funcionat. I també agrair més les coses als altres.

És ‘coach’ i parla molt d’ emocions, creences i accions…

Vinc de recursos humans i m’he anat adonant que les organitzacions i les famílies ens fem la vida complicada. La gent no és conscient que vivim sempre amb emocions negatives, provocades per creences o maneres de pensar que en lloc de fer-nos avançar ens fan patir. M’he anat especialitzant a indagar quines són les més recurrents. Si pensem de determinada manera estem alimentant emocions concretes: tristesa, ràbia i por, sobretot, que desgasten l’energia de la gent. Des de l’alegria, el benestar, la il·lusió i l’entusiasme, les coses són més fàcils.

I per què les persones es creen emocions negatives?

Una de molt arrelada és convertir les coses més quotidianes en una obligació. Vivim en una societat molt exigent, competitiva, i de les coses més normals en fem problemes. I no ho són! Si estàs viu, la rentadora s’ha de fer malbé, l’ordinador ha de fallar i alguna negociació que comptaves que sortiria bé no ho farà. Però això no són problemes: són aprenentatges.

Diu que mirem massa al passat i aconsella mirar molt bé el present perquè ens agradi el futur.

Vivim poc en l’ara i aquí perquè estem molt encallats en històries del passat. Els processos de coaching que faig, tenen tres passos. Primer: endreçar el passat, viure les experiències passades amb gratitud i veure que ens van servir per aprendre alguna cosa. Segon: la manera com vivim el present. Sabem la teoria però hem d’aprendre a asserenar-nos i fer el que toca en el moment. I per últim hi ha la capacitat d’il·lusionar-se pel futur. Hi ha molta gent que quan el mira el que veu és poca cosa; per tant, poca cosa generaràs.

I s’ha de prendre decisions. Vostè mateixa va deixar la feina per anar a fer de ‘coach’.

Treballava en recursos humans i veia que fent bons organigrames, definint els llocs, fent selecció, es milloraven moltes coses en l’aspecte organitzatiu, però sovint les persones seguien sent infelices. Vinc d’uns anys en què es feia molta formació en habilitats directives, tècniques de venda, de parlar en públic i de treballar en equip. Semblava que si els donaves tot això, tothom funcionava millor. Però a poc a poc arribes a la conclusió que les persones, per molt que sapiguem que hi ha coses que hem de fer diferents, no les fem si no hi ha un canvi des de dins. Fins que no es modifiquin les emocions de les persones, el voltant no canvia.

Hi ha moltes persones que pensen que el ‘coaching’ no serveix de res.

Quan les persones venen a fer coaching és perquè estan en un moment crític. Alguna cosa se’ls ha trencat o ha deixat de funcionar. A la feina, o on sigui. Mentre en la teva vida quotidiana vas funcionant i estàs bé, potser no necessites un coach perquè el coaching requereix un esforç. És un canvi intern que repercuteix en tots els àmbits. T’obre ulls per mirar en moltes direccions: d’on vens, què vols i si el que estàs fent ho voldries fer d’una altra manera. El coaching el que fa és ampliar les possibilitats de com podries viure la vida.

Em pot donar algun exemple de com el ‘coaching’ pot canviar una persona?

Potser un de típic seria el d’un directiu que ve desbordat, angoixat. Té l’èxit que buscava però no és feliç i nota que la família ha pagat un preu per tot això, i no estan bé. Llavors venen a fer un aprenentatge de com és que han arribat fins aquí, i fins a quin punt per arribar a ser el primer, han pagat un preu molt elevat en el pla personal. Sovint les persones que tenen èxit són molt exigents amb elles mateixes i no es deixen espai per fer res malament. Quan tens una edat, penses que potser no cal estar sempre més així i que voldries viure amb més calma, serenitat, amor i tendresa. Llavors comencen a viure la feina d’una manera diferent, a gaudir més de les relacions, a delegar millor, a no voler tenir el protagonisme només ells, a donar espai als altres perquè passin, etcètera.

Treballa potenciant les fortaleses, oi?

Aquesta és la idea: confiar en la persona i que ella es fixi més en tot el que ha fet bé. Qualsevol defecte que et vegis parla d’una virtut que tens. El que passa és que quan no saps dosificar les teves fortaleses, i les fas servir en excés, et pot perjudicar. Moltes coses que tu, o els altres, veuen com un defecte, són virtuts que tens però que has d’aprendre a fer servir. I és millor que no pas passar-nos la vida arreglant defectes.

Com descobrir talents?

Buscant moments en què has fet coses i t’has sentit molt satisfet i confiat en tu mateix. Moments en què gaudeixes i flueixes fent alguna cosa. Fluir és una emoció de present. És diferent de la tranquil·litat. És deixar sortir tot el que tens a dins. Moltes vegades hem estat educats per arribar lluny o per tenir feines amb futur i potser això ha fet que perdem el focus de quin és el nostre veritable talent.

Quina és la mancança més comuna? La manca d’autoestima?

La manca de confiança, per mi, és por. Només tenim cinc emocions: l’alegria, l’amor, la tristesa, la ràbia i la por. I l’autoestima o la poca confiança en un mateix, és por de no ser capaç, de no poder, de no arribar. La por és una emoció que viu en el futur i quan jo no confio sortir-me’n d’on estic ara és quan tinc poca autoestima. En general, quan la gent va a fer coaching, ho fa amb poca confiança per poder-se’n sortir amb els recursos que té ara.

Diu que no hem de separar l’àmbit personal del professional. Per què?

Quan tenim problemes, per exemple, per treballar en equip, o no saber dir que no, o de gestió del temps… ens passa a la feina i a casa. I moltes vegades és la mateixa competència, la mateixa dimensió, canviant coses en un lloc, serveixen per a l’altre. Quan ho treballes en global el canvi és brutal perquè millores tant a casa com a la feina. Tothom està content en tots els entorns.

Fa ‘coaching’ a empreses. Quin és el problema més greu entre directius i treballadors?

Els desacords. Generalment hi ha una menysvaloració: els directius solen creure que els equips no treballen prou i estan desmotivats, i els equips pensen que els caps no els marquen prou les funcions i el que haurien de fer. Hi ha poca conversa constructiva. En general, tant en la vida privada com en les organitzacions, hi ha poca capacitat per anar i demanar el que creus que és legítim. La gent ens queixem molt però fora de context i no sabem anar a les persones a demanar o oferir el que podríem.

També parla de millorar l’estat d’ànim. Com es pot fer?

Les organitzacions no s’adonen que si tu cada dia, o molt sovint, estàs trist, o t’enfades, o tens por, el teu estat d’ànim és el de l’emoció que tens més sovint. I a les organitzacions també passa. Hi ha empreses en què sempre es posa el focus en el que no funciona, hi ha crispació, gent amb qui hi ha mal rotllo… i tot això canvia l’estat d’ànim. Quan som conscients que la forma com vivim les nostres emocions en el dia a dia influeix en el que està passant, el canvi apareix.

Està preparant un llibre per Sant Jordi. Què hi destacarà?

Hi recullo el procés habitual de coaching i explico com treballo els conflictes de passat, com els endrecem i alliberem emocions que no serveixen. Parlo del mindfulness, present, tècniques de relaxació i també tot el tema de visió, mirar el futur i per últim, accions i com podem canviar.