FELIÇ 2016: ESTIMA’T i VALORA’T

AMOR_NADAL_defESTIMAR és l’ART DE VALORAR el que DONES I REPS de la vida, les circumstàncies i les persones que t’envolten. És la capacitat de valorar tot el que ets, fas, tens i generes. Això et permet donar als altres allò que necessiten (ni més ni menys). Al mateix temps, deixes espai per a rebre dels altres, per tal que puguin sentir allò que tu sents quan dones.

De les 5 emocions que la naturalesa ens ha regalat (amor, alegria, tristesa, ràbia i por) la que considero que més ens ajuda a sentir-nos feliços és l’Amor.

Es per això, que quan no et sentis satisfet amb les teves relacions amb els altres ni en com et relaciones amb tu mateix et pot resultar útil revisar el teu patró d’estimar i d’estimar-te.  Hi ha formes socialment acceptades d’estimar que són molt tòxiques per a tu i pels que t’envolten, perquè encara que se’n diguin estimar, hi ha molt poc amor. Al contrari,  les emocions que realment s’utilitzen són la tristesa, la ràbia i/o la por. Emocions que se t’activen quan tu trenques l’equilibri entre el que DONES i el que el que et dones permís per a REBRE.

Curiosament, la incapacitat per rebre és un dels indicadors que més utilitzo en els processos de coaching per a detectar la incapacitat per a estimar, estimar-te i generar felicitat de la teva vida:

  • ET SACRIFIQUES
    • No et valores. Creus que estimar és donar o fer quelcom que vius com una renuncia, una pèrdua, un gran esforç o una obligació.
    • La vida et cansa i t’esgota i no gaudeixes de la quotidianitat. Les persones a les que dones s’acaben sentint culpables del teu esforç aparentment desmesurat per a ells.
  •  ET PREOCUPES
    • No valores allò positiu. Creus que estimar és demostrar que estàs preveient tot allò que pot anar malament i et converteixes en el vigilant controlador i salvador de les desgracies.
    • Et resulta molt difícil gaudir i celebrar allò que el present t’ha regalat. Generes pors innecessàries i bloquejos al teu voltant. Els altres evitaran comentar-te tant les bones com les males noticies per a evitar preocupar-te a tu o que corrin el perill de que els facis perdre la il·lusió i la confiança. 
  • CUIDES O PROTEGEIXES
    • Infravalores a l’altre.  Estimes cuidant i ocupant tot l’espai invalidant als altres per a què assumeixin les seves pròpies responsabilitats, en la part que sí podrien fer forma autònoma.
    • Acabes esgotat d’estar pendent de tothom i se’t multipliquen de forma exponencial les persones que tenen necessitat de ser cuidades i protegides
  •  ADMIRES
    • Sobrevalores a l’altre. Només perceps les virtuts i no deixes espai per a que l’altre es mostri amb  autenticitat i puguis estimar també l’altre cara no tan bonica que sempre té qualsevol fortalesa.
    • Acabes decebut quan t’adones que “no era com et pensaves”. 
  • ESTÀS DISPONIBLE
    • No et valores. Estàs sempre disponible a les peticions, demandes, insinuacions o, fins i tot, suposades necessitats dels altres. No et dones permís per a ocupar-te de tu i les teves necessitats.
    • Acabes cansat, esgotat i decebut quan els altres no fan el mateix per tu, en les comptades ocasions en què demanes. 
  • NO T’HO MEREIXES
    • No et valores. Tens tendència a creure que tu no mereixes gaudir de determinades avantatges o situacions. I vius el fet de rebre com capricis.
    • Acabes regalant, perdent o donant als altres allò que tu t’havies guanyat.

Et desitjo un 2016 ple de persones valuoses a les que puguis estimar i et facin sentir estimat.

  ©JoanaFrigolé

LES 8 DECLARACIONS QUE GENEREN FELICITAT

LES 8 DECLARACIONS QUE GENEREN FELICITAT

Publicat el 14 de Desembre de 2012 a “Coaching i Recursos Humans a un clic”

Aquest Nadal he pensat en un regal molt especial. Si prefereixes quedar-te en la queixa i auto compassió, no cal que el desemboliquis. Abandona aquí la lectura i ho deixarem amb un “Bon Nadal i Bon Any”.Però si tens ganes de continuar aprenent a dirigir la pròpia vida, et regalo un exercici que jo utilitzo en els processos de coaching: Les 8 declaracions que generen felicitat.

T’animo a practicar aquesta forma d’utilitzar el llenguatge al teu favor, tant quan evoquis el passat, com quan visquis el present o quan anticipis el futur.
DECIDEIX COM VOLS REVIURE EL PASSAT:

1. A QUI pots donar les GRÀCIES
És una manera de reconèixer i de celebrar el que aquesta persona ha fet per tu i el que significa (o va significar) a la teva vida. Segurament quan ho facis t’adonaràs que agraint fets del passat, també estaràs construint una relació de futur amb aquesta persona. Igualment,  en el cas que ella ja no hi sigui, el fet de donar-li les gràcies, et permetrà relacionar-te millor amb tu mateix/a.

2. De QUÈ et podries PERDONAR A TU MATEIX
Busca allò que no has aconseguit oblidar i que quan ho recordes o evoques, alimenta el teu sentiment de culpabilitat, impotència o inseguretat. Ara ja tens clar que oblidar no depèn de la teva voluntat, per tant,  reinterpreta aquesta història que t’expliques, tenint en compte que si fos ara…. ho faries molt diferent. De fet, vas fer el que podies i sabies fer, amb les creences i recursos que tenies aleshores. Per tant, perdona’t i celebra els aprenentatges assolits.

3. A QUI podries PERDONAR
Recupera les actuacions de qui va fer allò que tant de sofriment, ràbia, ressentiment o tristesa et va provocar. Tant si li pots dir, com si ja no li pots dir personalment, allibera’t de l’esclavitud que a tu et genera aquest record. Ja saps que oblidar no depèn de tu. El que sí depèn de tu és la possibilitat de deixar anar aquest ressentiment. No t’excusis amb la possible negativa de l’altre a acceptar el teu perdó. Per a perdonar, no necessitem que l’altre accepti la nostra decisió. Prova-ho i descobriràs l’eficàcia de dir “perdó” amb independència de la resposta que obtinguis de l’altre.

4. A QUI podries DEMANAR DISCULPES
És un gest que et permetrà assumir la responsabilitat de no haver complert allò al que et vas comprometre o també  pel que vas fer i que va perjudicar als altres. Recorda que no li demanes disculpes pel que ets sinó pel que vas fer.  I el teu objectiu és el de restaurar la relació.  Amb les disculpes tu fas el primer pas per a deixar palès que no estàs disposat a que un error no dinamiti la relació i, sobretot, que entens el seu enfado o desacord.
DECIDEIX COM VOLS VIURE EL PRESENT:

5. A QUI li podries dir T’ESTIMO i ET VALORO
Busca aquelles persones que valores, i que “dones per suposat” que ja ho saben. I descobriràs que segurament dir-ho no canvia l’emoció que sentiu un per l’altre, però en canvi, construïu una relació diferent.

6. Què et falta  admetre que NO SAPS
Busca allò que fa temps que intentes i no aconsegueixes el resultat esperat. Desgrana el munt de veritats universals i afirmacions que fas amb contundència i vehemència, buscant l’aprovació dels altres. Tot el que suposes, t’impedeix preguntar, indagar i descobrir. Declarar amb humilitat que no saps,  és el primer pas per a ser conscient que et cal reaprendre quelcom.

DECIDEIX COM VOLS VIURE EL FUTUR:

7. A QUÈ i/o a QUI vols dir SI
Que es allò que sovint dius que t’agradaria fer, però mai t’hi acabes de comprometre, amb objeccions trivials que solen començar amb el em falta… o si tingués… També detecta aquelles coses a les que t’has compromès per omissió (simplement perquè no has dit no), però que és molt possible que acabis incomplint.  Actuar amb aquesta ambivalència saps que malmet la confiança en tu mateix i la que transmets cap als altres.

8. A QUÈ i/o a QUI  t’agradaria ser capaç de dir NO
Recupera aquell tema  pendent en el que et cal fer aquesta declaració que et permetrà legitimar la teva necessitat, preservar la teva dignitat i aconseguir que els altres et respectin. Aprèn a dir no o prou amb honestedat i buscant l’equilibri de les necessitats dels altres i les pròpies. I recorda que no et valoraran perquè estiguis sempre disponible. Sinó per la teva capacitat d’oferir-te, quan realment et necessiten.

Aprendre i reaprendre a fer declaracions generadores de realitats constructives, es un procés que mai podem donar per acabat.

Així doncs, et desitjo que tinguis un 2013 ple de declaracions!

©Joana Frigolé

 

EL ROL DEL PSICÒLEG-COACH A LES ORGANITZACIONS I LA SOCIETAT

Publicat el 26  de Setembre 2012 a “Coaching i Recursos Humans a un clic

Els/les psicòlegs/gues que vam començar a treballar a les empreses i organitzacions a la dècada dels 80-90, ja teníem clar que l’aportació de la nostra professió hi podia resultar molt valuosa.

Tot i això, vam haver de posar en joc la nostra creativitat per a transformar uns coneixements i unes tècniques que estaven més centrades en diagnosticar i evitar la patologia i “el que no funcionava”, que no pas en detectar les fortaleses individuals i col·lectives amb l’objectiu de potenciar-les.

Des d’aleshores, la realitat de canvi constant de la societat i la integració enriquidora (i a vegades també desvirtuant) d’un gran ventall de disciplines, ens han permès anar generant coneixements, estratègies i tècniques. Poc a poc hem aconseguit ser vistos com a necessaris en un entorn professional immers en creences i paradigmes racionals-científico-tècnico-econòmiques. En definitiva, un món, on les emocions i la felicitat hi tenien poca cabuda.

Així doncs, el contacte amb el sofriment i l’impacte de la negació de les emocions a les organitzacions,  ha permès anar dibuixant noves estratègies que, a més d’integrar el model de la Psicologia Positiva, també treuen rendiment, de manera multidisciplinar a les aportacions d’altres disciplines.

Joana Frigolé

SOM O TENIM?

Publicat el 28 de Novembre 2008 a “Coaching i Recursos Humans a un clic”

L’esforç, la disciplina, el sacrifici, la prudència, l’austeritat, la paciència,… són valors que han pres un protagonisme inusitat des de fa uns mesos, tant en articles especialitzats, com en la premsa quotidiana. Alguns autors afirmen, amb un cert triomfalisme, que aquesta crisi en la que ens trobem immersos ens permetrà recuperar aquests valors del passat (des del meu punt de vista absolutament idealitzats).

Penso que hem d’evitar idealitzar la nostra història.  Sincerament agraeixo a les generacions anteriors que el seu inconformisme i les seves ànsies per avançar ens hagin portat a l’estat del benestar i a la societat de consum. Tot i els errors comesos, que haurem de reconduir si volem generar un futur millor, no podem negar que tots hem pujat al carro. Efectivament ens han fet la vida molt més còmoda i ràpida, tant a l’entorn personal i familiar, com a l’àmbit professional.

Els valors, els paradigmes i els hàbits són fruit de l’experiència i, la que tenim ara, ja no és comparable amb la de les generacions anteriors. Per tant, ja no és viable que “tornem a ser com abans”. En tot cas, sí que és un bon moment per a l’autocrítica.  Discriminem en quins aspectes concrets aquest entorn socioeconòmic ens ha acabat induint a una percepció de la realitat excessivament esbiaixada.

Sense ànsies de simplificar una realitat prou complexa, penso que aquest entorn ha facilitat que, amb massa freqüència, hàgim acabat confonent la forma (la imatge) amb el contingut, és a dir, EL QUE SOM AMB EL QUE TENIM.  Hem acabat valorant el que som en funció del que posseïm, sense aprofundir en els valors de fons que regeixen les nostres actuacions. Per tant, hem arribat a la conclusió que:

FELICITAT = TENIR COSES + NO TENIR PROBLEMES.

A banda, de les dificultats per assolir aquesta felicitat, un tema que donaria per a un altre article prou extens, en l’àmbit professional s’ha posat de manifest una sobrevaloració de: títols, experiència, status, càrrecs, prestigi o repercussió mediàtica, resultats o objectius,… Ens hem convertit en corredors d’una “carrera professional”. Però  TENIR, tot i que ajuda i és un bon indicador,  NO  implica ni garanteix SER un bon professional. Només indica que comptem amb el “prestigi d’una bona marca”.

Amb aquesta mentalitat podem caure fàcilment en el parany de mantenir el nostre focus d’atenció en aconseguir una formació brillant i una trajectòria professional impecable, sense dedicar prou atenció al desenvolupament de les competències i habilitats personals, tan necessàries per a superar les dificultats actuals i per aconseguir una implicació ferma en els valors d’empresa.

Ara, quan aquesta “felicitat sense problemes” sembla inassequible, és un bon moment per a preguntar-nos:

QUÈ FAIG I COM HO FAIG?

Hem d’aprendre a discriminar si tots els nostres èxits són fruit de les circumstàncies de l’entorn o d’una trajectòria basada en la posada en joc de les nostres competències. Quins valors i hàbits regeixen les nostres decisions, la nostra existència, independentment dels títols i càrrecs acumulats. Com actuem, com ens comportem quan no assolim els resultats esperats, com afrontem els conflictes, com gestionem les nostres emocions,…

Hem d’aprendre a substituir el  “sóc el que tinc”, per:

  • “Sóc el que sóc capaç d’aprendre i desaprendre”
  • “Sóc el que sóc capaç d’esforçar-me i de donar”
  • “Sóc el que sóc capaç de créixer com a persona”
  • “Sóc el que sóc capaç d’anticipar les conseqüències de les meves actuacions a llarg termini”
  • “Sóc el que sóc capaç de fer, mantenint-me coherent amb els meus valors i principis”

De ben segur, que aquesta crisi implicarà una revisió i canvi de paradigmes. És una bona oportunitat per a plantejar-nos nous valors més adaptats a les noves circumstàncies. És bon moment per a preguntar-nos si SOM o TENIM?

Joana Frigolé