QUÈ DIFERENCIA L’EMPATIA DE L’EGOCENTRISME

foto_article_mans

L’empatia, és una de les habilitats i de les competències que més ajuden a millorar les relacions entre persones, a fer-les créixer i a generar possibilitats de futur.

Generalment es defineix com la capacitat de posar-se al lloc de l’altre. Però en realitat, si et poses al lloc de l’altre, amb les teves pròpies creences i mapes mentals, el teu ego et jugarà una mala passada i acabaràs pensant (o dient): jo en el teu lloc  I això, per descomptat que no ho podem anomenar empatia, sinó egocentrisme.

Per a què sigui útil la forma d’empatitzar, és molt important aprendre a distingir com escoltes.

ESCOLTES? O REINTERPRETES I OPINES?

Sabràs si escoltes, quan no aconselles sinó que preguntes per entendre.
Quan tu comences a opinar o aconsellar ja estàs deixant d’escoltar, i el teu ego t’impedeix adonar-te que l’altre persona és absolutament capaç de trobar les seves pròpies respostes.

De fet, t’ho està explicant perquè parlar, expressar i sentir-se escoltat, és una de les sensacions més gratificants que hi ha en les relacions entre persones. De fet, moltes vegades el que necessitem és que ens escoltin, perquè el sol fet de verbalitzar-ho, d’explicar-ho, de transmetre-ho… ja ens permet posar en un nou ordre en les nostres idees, pensaments i sentiments, i acabar trobant les pròpies respostes.

I recorda també, que no podràs empatitzar amb les necessitats dels altres si abans no empatitzes amb les teves pròpies. Si no et dones mai permís per a equivocar-te, per a sentir-te desorientat, per admetre que sovint tens por i en moltíssimes ocasions actues amb incoherència… difícilment podràs ser comprensiu amb tots aquests paranys en els altres.

Prova què passa amb les teves relacions si passes a considerar  l’empatia com la capacitat d’entendre no només el que l’altre diu sinó també la capacitat d’escoltar l’emoció, percebre el que sent, acompanyar-lo en el procés de descoberta de les seus propis sentiments i solucions i, tenir sovint una sorpresa en descobrir alternatives que tu no havies imaginat.

© Joana Frigolé

LES 8 DECLARACIONS QUE GENEREN FELICITAT

LES 8 DECLARACIONS QUE GENEREN FELICITAT

Publicat el 14 de Desembre de 2012 a “Coaching i Recursos Humans a un clic”

Aquest Nadal he pensat en un regal molt especial. Si prefereixes quedar-te en la queixa i auto compassió, no cal que el desemboliquis. Abandona aquí la lectura i ho deixarem amb un “Bon Nadal i Bon Any”.Però si tens ganes de continuar aprenent a dirigir la pròpia vida, et regalo un exercici que jo utilitzo en els processos de coaching: Les 8 declaracions que generen felicitat.

T’animo a practicar aquesta forma d’utilitzar el llenguatge al teu favor, tant quan evoquis el passat, com quan visquis el present o quan anticipis el futur.
DECIDEIX COM VOLS REVIURE EL PASSAT:

1. A QUI pots donar les GRÀCIES
És una manera de reconèixer i de celebrar el que aquesta persona ha fet per tu i el que significa (o va significar) a la teva vida. Segurament quan ho facis t’adonaràs que agraint fets del passat, també estaràs construint una relació de futur amb aquesta persona. Igualment,  en el cas que ella ja no hi sigui, el fet de donar-li les gràcies, et permetrà relacionar-te millor amb tu mateix/a.

2. De QUÈ et podries PERDONAR A TU MATEIX
Busca allò que no has aconseguit oblidar i que quan ho recordes o evoques, alimenta el teu sentiment de culpabilitat, impotència o inseguretat. Ara ja tens clar que oblidar no depèn de la teva voluntat, per tant,  reinterpreta aquesta història que t’expliques, tenint en compte que si fos ara…. ho faries molt diferent. De fet, vas fer el que podies i sabies fer, amb les creences i recursos que tenies aleshores. Per tant, perdona’t i celebra els aprenentatges assolits.

3. A QUI podries PERDONAR
Recupera les actuacions de qui va fer allò que tant de sofriment, ràbia, ressentiment o tristesa et va provocar. Tant si li pots dir, com si ja no li pots dir personalment, allibera’t de l’esclavitud que a tu et genera aquest record. Ja saps que oblidar no depèn de tu. El que sí depèn de tu és la possibilitat de deixar anar aquest ressentiment. No t’excusis amb la possible negativa de l’altre a acceptar el teu perdó. Per a perdonar, no necessitem que l’altre accepti la nostra decisió. Prova-ho i descobriràs l’eficàcia de dir “perdó” amb independència de la resposta que obtinguis de l’altre.

4. A QUI podries DEMANAR DISCULPES
És un gest que et permetrà assumir la responsabilitat de no haver complert allò al que et vas comprometre o també  pel que vas fer i que va perjudicar als altres. Recorda que no li demanes disculpes pel que ets sinó pel que vas fer.  I el teu objectiu és el de restaurar la relació.  Amb les disculpes tu fas el primer pas per a deixar palès que no estàs disposat a que un error no dinamiti la relació i, sobretot, que entens el seu enfado o desacord.
DECIDEIX COM VOLS VIURE EL PRESENT:

5. A QUI li podries dir T’ESTIMO i ET VALORO
Busca aquelles persones que valores, i que “dones per suposat” que ja ho saben. I descobriràs que segurament dir-ho no canvia l’emoció que sentiu un per l’altre, però en canvi, construïu una relació diferent.

6. Què et falta  admetre que NO SAPS
Busca allò que fa temps que intentes i no aconsegueixes el resultat esperat. Desgrana el munt de veritats universals i afirmacions que fas amb contundència i vehemència, buscant l’aprovació dels altres. Tot el que suposes, t’impedeix preguntar, indagar i descobrir. Declarar amb humilitat que no saps,  és el primer pas per a ser conscient que et cal reaprendre quelcom.

DECIDEIX COM VOLS VIURE EL FUTUR:

7. A QUÈ i/o a QUI vols dir SI
Que es allò que sovint dius que t’agradaria fer, però mai t’hi acabes de comprometre, amb objeccions trivials que solen començar amb el em falta… o si tingués… També detecta aquelles coses a les que t’has compromès per omissió (simplement perquè no has dit no), però que és molt possible que acabis incomplint.  Actuar amb aquesta ambivalència saps que malmet la confiança en tu mateix i la que transmets cap als altres.

8. A QUÈ i/o a QUI  t’agradaria ser capaç de dir NO
Recupera aquell tema  pendent en el que et cal fer aquesta declaració que et permetrà legitimar la teva necessitat, preservar la teva dignitat i aconseguir que els altres et respectin. Aprèn a dir no o prou amb honestedat i buscant l’equilibri de les necessitats dels altres i les pròpies. I recorda que no et valoraran perquè estiguis sempre disponible. Sinó per la teva capacitat d’oferir-te, quan realment et necessiten.

Aprendre i reaprendre a fer declaracions generadores de realitats constructives, es un procés que mai podem donar per acabat.

Així doncs, et desitjo que tinguis un 2013 ple de declaracions!

©Joana Frigolé

 

AMB QUIN OBJECTIU NO PORTES LA CONTRÀRIA?

Publicat el 26 de Juliol 2011 a “Coaching i Recursos Humans a un clic”

En els processos de coaching em trobo recurrentment amb un munt de mapes mentals que minen la pròpia felicitat i la de les persones que ens envolten. Un dels més recurrents és la manca de distinció entre el desacord i la confrontació.

Quan som molt petits aprenem, per la pròpia evolució de la naturalesa, a dir NO. És aquella etapa tan divertida i també tan molesta en què el nen o la nena diuen sempre NO, sense cap mena de criteri aparent. Efectivament hi ha un criteri: reafirmar el seu JO. És el gran descobriment de la pròpia identitat distingida dels altres. Si bé al principi fa certa gràcia, l’entorn social i l’educació ens van moldejant en la utilització d’aquest NO, ensenyant-nos a ser “amables”, “a caure bé…”, fins al punt que aprenem a dir que SI, encara que internament pensem que NO. Igualment a l’organització també aprenem, de forma implícita, que no es pot dir NO als superiors jeràrquics, que portar la contrària als companys no ens surt a compte o que “el client sempre té raó”.

Jo anomeno a aquest hàbit el “sí de la cortesia”. Un SI que no parteix de la sinceritat i el compromís, sinó del “quedar bé” o “evitar algun problema major”.

El comportament de “no portar la contrària” i no mostrar el DESACORD, ens aporta un munt de recompenses immediates. A curt termini, aconseguim aquella aprovació i estimació dels altres, tan important i imprescindible per alimentar la nostra autoestima. I, de fet, implícitament tenim l’esperança que aquestes discrepàncies s’esfumaran per si soles amb el pas del temps. Però tot al contrari, el temps demostra que els problemes no s’esvaeixen sols, sinó que la manca de converses sinceres acaba generant un incompliment d’expectatives i, per tant, la pèrdua de confiança i aprovació mútua que tant s’intentava preservar.

Generalment, en aquest temps d’espera, optem per estratègies de distanciament i/o harmonia artificial. En aquesta etapa es va incubant una percepció subjectiva i parcial de la situació, s’extremen els judicis i s’acumula ressentiment, perdent la possibilitat de mantenir una conversa des de l’empatia i el respecte a les necessitats de l’altre. Així doncs, el que va començar com un DESACORD per algun fet o situació concreta, l’acabem convertint en una CONFRONTACIÓ que porta implícita atribucions de les intencions i la forma de ser de l’altre.

La nostra relació amb el NO i la manca d’assertivitat, es manifesta en multitud de circumstàncies en el dia a dia quotidià, tant personal com professional. A tall d’exemple, aquestes són algunes de les queixes i inquietuds que ens exposen els coachees:

  • Incapacitat per a gestionar el temps. La persona manifesta que està sobrecarregada i no pot complir amb tots els compromisos. No veu viable aplaçar, delegar o renegociar. Sovint, tot plegat va acompanyat d’un sentiment de sentir-se imprescindible (“si jo no ho faig, no ho fa ningú”).
  • Dificultats per a prendre la iniciativa. Dependència de collaboradors i/o professionals de l’organització per a prendre qualsevol decisió o posar-se en acció, bàsicament condicionada per a evitar que algú es molesti amb la seva decisió.
  • Sentiments d’injustícia perquè els altres abusen de la nostra disponibilitat o simplement només els tenen en compte quan els altres els “interessa”.
  • Sentiments d’impotència perquè els altres no s’adonen de les pròpies necessitats.

El nostre repte com a coachs, és el d’ajudar als coachees a distingir les diferents opcions per a viure el significat del NO:

  • El convertim en confrontació quan ens posem a la defensiva, ens ho prenem com un atac personal, ens enfadem i en queixem de forma improductiva.
  • El podem gestionar com un simple desacord, quan el vivim des de la legitimitat de l’altre per a demanar-nos, però també des de la nostra llibertat per a posar sobre la taula els nostres fets, la nostra visió, les nostres pròpies propostes,… I sense perdre mai de vista el que nosaltres necessitem amb equilibri amb el que l’altre necessita.

Des d’aquesta distinció, caldrà reaprendre unes habilitats en massa ocasions poc practicades: DEMANAR, OFERIR I RECLAMAR PRODUCTIVAMENT.

La satisfacció i la submissió al que els altres ens demanen ens serveix a nosaltres i satisfà als altres a curt termini:

  • Com que vivim per a no portar la contrària, els altres NO es senten contrariats.
  • Com que vivim per a què no s’enfadin, els altres NO s’enfaden.
  • Com que vivim per a donar la raó als altres, els altres NO sentiran que s’han equivocat.

Així, entrem en una paradoxa. Per a no dir mai que no, vivim esclaus del que NO VOLEM. Però això, a mig – llarg termini, no aportem valor a les relacions, especialment quan es posa en evidència la nostra incapacitat per a complir amb tots els SI als que ens hem compromès per a “evitar” alguna cosa.

Per tant, el nostre repte és acompanyar als coachees a descobrir el que SI VOLEN.

Generalment volen generar relacions de confiança amb els altres.

I això implica aprendre i acceptar que els altres només confiaran i ens valoraran quan diguem els SI des del compromís i no des de la cortesia.

Joana Frigolé

FORMACIÓ I COACHING GRUPAL: ÚTIL O INTERESSANT

Publicat el 8 de Setembre 2010 a “Coaching i Recursos Humans a un clic” 

Quan ens plantegem processos de formació i coaching grupal dirigits al desenvolupament de competències personals i professionals (autolideratge, lideratge d’equips, treball en equip, creativitat, etc.), podem caure en el parany de generar unes expectatives de resultats, que després no s’acaben acompanyant amb un seguiment rigorós de l’eficàcia final, discriminant de forma objectiva si ha resultat: ÚTIL o INTERESSANT.

Des del meu punt de vista, la formació i el coaching són INTERESSANTS quan ens desperten interès, curiositat i satisfacció per haver adquirit nous coneixements o per haver passat una estona agradable. Malgrat això, tots tenim alguna experiència com a alumnes, en la que haurem pogut comprovar que “SABER” una cosa, no ens ha implicat automàticament un canvi en el nostre comportament o els nostres hàbits. Per tant, no ens ha resultat ÚTIL perquè els coneixements que hem acabat traslladant a la pràctica quotidiana, han estat irrisoris, si tenim en compte l’inversió de temps i diners realitzada. En definitiva, hem tingut experiències que podríem considerar: “una mala inversió en un curs mediocre, impartit per un/a formador/a – coach mediocre, que no va trobar la manera de superar la barrera de resultar-nos interessant”.

ELS INDICADORS DE GENERACIÓ D’INTERÈS 

Per descomptat que els qüestionaris d’avaluació ens ajuden, com a formadors/es, a no caure en aquest parany. Però reduir la valoració a la mínima expressió d’unes xifres marcades amb presses i a última hora,… és una bona forma de perdre informació molt valuosa per a l’autocrítica i la millora contínua. 

Cal assegurar espais de temps al llarg de les sessions per a contrastar i indagar directament, de forma personalitzada el grau d’integració d’aprenentatges de cada assistent. Cal concretar de forma periòdica què han considerat útil, com i quan ho aplicaran i, tanmateix, quin impacte tenen previst generar en el seu entorn d’influència. I, per descomptat! Demanar-los feedback respecte el que el/la formador/a – coach hauria de millorar. 

A tall d’exemple, apunto algunes respostes “típiques i tòpiques” de participants, que des del meu parer m’indiquen, com a formadora i coach d’equips, que em cal millorar en les meves estratègies per a fer el salt cap a la utilitat. 

  • RESPOSTA ELUSIVA I GENÈRICA:

“Sempre va bé aprendre coses”. “M’agrada molt aprendre…”

Per tant, passades les primeres 24 hores i tornant a la seva rutina, recordarà que li van explicar “coses interessants” però que no li han resultat prou útils per a posar-se en acció i utilitzar-les com a eines concretes en el seu dia a dia. Per tant, hem malbaratat els diners.

Amb un mailing o un vídeo haguéssim aconseguit el mateix efecte. 

  • RESPOSTA CORTÈS AMB CRÍTICA ENCOBERTA:

“Ha estat molt bé. El/la formador/a molt bé i tot molt bé… però se m’ha fet una mica llarg”

Si demanes directament als alumnes la seva opinió respecte el que acabes de fer seguiran, generalment, les pautes dels semàfors socials. És a dir, que procuraran oferir els seus comentaris, sense ferir la sensibilitat del/la formador/a. Per tant, un cop “inflat l’ego”, amb la primera part de la frase, val la pena centrar-se en la segona part. Que “se li ha fet llarg” ens ajuda a detectar que un % de les hores han estat mal invertides i no hem aconseguit gestionar les seves necessitats particulars. Podem intuir que ha desconnectat.

Amb menys hores de curs haguéssim aconseguit el mateix resultat? És molt important tenir clar quina part del temari cal reconduir o, fins i tot, és millor eliminar. 

  • RESPOSTA DE CONTEXT:

“En el curs, en concret, no sabria dir què m’ha aportat… però m’ha ajudat a contactar amb l’equip, m’ho he passat molt bé, he fet amics,…”

Qualsevol formador/a desitja generar un clima favorable en el grup. Però si després de passar-nos unes determinades hores plegats, només hem aconseguir que es generi amistat i un clima divertit, potser ens hagués resultat més econòmic organitzar un sopar, una excursió o organitzar un fòrum al Facebook.

LA CULPA ÉS DELS ALUMNES?

Si algú quan llegeix aquest text té la temptació de pensar que això depèn de la qualitat dels alumnes, modestament poso de manifest la meva discrepància. La responsabilitat única de que un curs resulti efectiu és del/la formador/a i dels organitzadors/es. Podrem deduir que ha mancat capacitat per a agrupar els col·lectius en base a necessitats, inquietuds, nivell i circumstàncies i, tanmateix, habilitat del/la conductor/a del grup per a saber connectar amb la seva quotidianitat i acompanyar-los en el procés de descoberta d’aplicabilitat en el seu dia a dia.

ELS INDICADORS DE GENERACIÓ D’UTILITAT

L’objectiu final de la formació no pot quedar-se en la transmissió de coneixements sinó que ha d’assumir l’objectiu de generar un canvi en els mapes mentals, els comportaments i els hàbits de tots i cada un dels/les participants. I aquest canvi, no es genera únicament per la via racional sinó que hem de ser capaços de gestionar l’àrea emocional.

Sabrem que haurem fet el salt d’ INTERESSANT A ÚTIL quan al llarg de tot el procés de formació – coaching i també en el moment de les conclusions, els/les participants manifesten clarament diversitat d’emocions: 

  • Rebuig i descontent inicial cap al/la formador/a i els seus plantejaments: “No pot ser que fins ara ho hagi estat fent malament. No té raó”
  • Entusiasme per algun “descobriment”. Una nova mirada o perspectiva que els ha obert alternatives per a afrontar les dificultats de manera diferent i més constructiva.
  • Insatisfacció amb si mateix/a: “Per què no me n’he adonat abans?” “Si ara ho veig evident”
  • Inquietud, per a posar-ho a prova abans de la propera sessió: “Avui ho provo i el pròxim dia us ho explico”
  • Alegria per haver aconseguit un petit “miracle” que uns dies abans del curs semblava impossible: “Ho he provat i funciona!”
  • S’han quedat amb les ganes de “saber” més. El curs se’ls ha fet curt: “Em queden molts interrogants. Perquè hi ha moltes situacions on no sé si ho sabré aplicar” ó “Ho he provat però no m’ha acabat de funcionar… per què?”

Des del meu punt de vista, la formació i el coaching són eines molt poderoses que permeten generar un canvi en la manera de veure les coses i les circumstàncies dels/les participants i ajudant-los a descobrir les seves potencialitats i talents, fent aflorar totes les emocions que els impedeixen generar el canvi.

Per tant, sabrem si hem aconseguit el nostre objectiu quan es posi de manifest que hem activat, en LA TOTALITAT del grup, les emocions d’inquietud, desconcert i alegria. I, al mateix temps, que els hem permès descobrir que els cal desaprendre un munt de coses, abans d’aprendre’n de noves.

Joana Frigolé

PER NADAL: UN BON MOMENT PEL FEEDBACK

Publicat el 22 de Desembre 2008 a “Coaching i Recursos Humans a un clic” feedback

És molt possible que quan rebis aquest clic, ja tinguis clar que no has estat un/a afortunat/da del sorteig de la loteria i hauràs arribat a la mateixa conclusió que jo: l’any vinent no serem milionaris. “LA SORT” no ens haurà acompanyat.

Però tal com apuntàvem a l’anterior clic, el més important és el que SOM i no el que TENIM. Per tant, m’ha semblat que ara seria un bon moment per a deixar-se de fantasies, aplicar-se el pensament positiu i sembrar per a la “BONA SORT” en el futur, basada en el que SOM.

Nadal és un moment en el que, molts de nosaltres, aprofitem per formular bons propòsits per l’any següent. Us proposo que per a perfilar els vostres propòsits demaneu un regal un xic especial a les persones del vostre entorn familiar, personal, social i professional. Escolliu 3 persones i proposeu-los-hi que aquest Nadal us regalin un feedback.

Sempre tinc per costum dir als alumnes  que tendim a pensar que “ratllem la perfecció” però que tenim la mala fortuna que “els altres” són tremendament imperfectes… Riem plegats davant d’aquesta afirmació, que ens ajuda a tenir present que, segurament hem esbiaixat la realitat massa al nostre favor. El feedback ens permet saber i conèixer, quina imatge transmetem als altres i fins a quin punt encaixa amb la nostra imatge privada.

Per tant, si t’animes a rebre aquest regal, escull aquestes 3 persones i els hi expliques que:

  • És un regal que no els costarà diners, però sí un esforç de transparència, sinceritat, estima, respecte i honestedat.
  • Vols que t’ajudin a desenvolupar-te, a créixer com a persona i també a millorar la qualitat de la vostra interrelació.
  • Els hi demanes que et diguin, quines virtuts i quines àrees de millora veuen en tu.

Abans de començar, exposa les regles del joc que TU tens intenció de respectar:

  • L’escoltaràs atentament i no l’interrompràs al llarg de la seva exposició.
  • No et justificaràs quan et digui coses amb les que no hi estàs d’acord, ni et menysvaloraràs quan t’exposi els teus aspectes positius.
  • Només li faràs preguntes per aclarir el que t’intenti transmetre.
  • Quan acabi li donaràs les gràcies pel seu regal i no allargaràs la conversa. Reflexionaràs en un altre moment sobre el que t’hagi dit.
  • Tu li has demanat opinió. I, per tant, el que digui t’ho prendràs com un punt de vista a tenir en compte, però et consideraràs lliure d’acceptar-la o no.

Exposa-li també, les regles que t’agradaria que ELL/A respectés:

  • Et dirà 3 aspectes positius i 3 a millorar.
  • Que sigui al màxim de sincer. Per tant, és millor que concreti les seves afirmacions i et digui en quins fets o situacions basa la seva opinió.
  • Quan esmenti les virtuts serà bo que utilitzi el “ETS…”. T’ajudarà a generar-te confiança.
  • Quan esmenti les àrees de millora el “FAS..”, perquè a tu t’ajudarà a conèixer en què basa les seves opinions i a saber on pots incidir.
  • Et donarà l’opinió de com et veu, però ni et jutjarà ni et donarà consells. El fet d’acceptar-ho i/o de canviar, és cosa teva.

Si fas aquest exercici amb 3 persones importants per a tu, de diferents àmbits segur que tindràs sorpreses:

  • És molt provable que et sorprengui que alguna característica personal a la que no donaves massa valor, resulta molt positiva per a enriquir les teves relacions interpersonals.
  • Igualment és possible que descobreixis que “dissimules” o “controles” amb molta menys traça de la que pensaves algunes febleses, que són molt més visibles del que havies imaginat.

Escollir alguna persona amb la que tens poca relació, et pot ajudar a discriminar quina imatge pública transmets. És a dir, quin és l’impacte que fas en les persones que et coneixen poc. Per altra banda, si esculls a una persona més propera a tu, el fet de variar les regles del joc d’interrelació (no jutjar, no fer retrets ni donar consells) et pot permetre assolir resultats incomparables.

Si has tingut èxit, és molt provable que les persones que t’han fet aquest regal també vulguin un feedback per Nadal. Per tant, espero que aquest clic hagi posat un granet de sorra per a que tu i els que t’estimes pugueu SER més rics al 2009.

Joana Frigolé