Happy Girl and Autumn Leaves Instagram Post (1)

Bon Nadal 2020

Emocions que ens cuiden: Processos de dol, de l’amargura a la dolçor

Les emocions també ens acompanyen i ens ajuden a conviure amb els processos de dol.

Alguns de vosaltres heu perdut familiars, amics, companys,… per l’impacte del COVID-19. El sofriment per aquestes pèrdues està essent doble. Per una banda per la pèrdua de la persona que ens ha deixat. Per altre, per les circumstàncies de la seva marxa, sense la possibilitat d’acompanyar-la ni acomiadar-la.

El sofriment també forma part de la vida i la seva presencia en els processos de dol és molt intens i dolorós. L’objectiu d’aquest article és acompanyar-te per a que puguis fer aquest procés de la forma més lleu possible. Que puguis fer un dol que et permeti anar dissolent el gust amarg de la pèrdua que donen la ràbia i la impotència i t’acompanyi una tristesa més dolça i tolerable.

LES 3 EMOCIONS QUE PRENEN ESPECIAL PROTAGONISME EN LOS PROCESSOS DE DOL:

La POR comença molt abans, quan la persona a la que estimes es posa malalta. Es desperta la teva por a perdre-la. Aquesta emoció t’activa per a prendre les mesures que estan al teu abast. I també et comença a preparar pel dol que vindrà després, quan comencis a intuir que no hi ha res a fer.

La por també es manifesta moltes vegades en forma de negació. Veus el que està passant… però no ho acceptes. Tot sembla irreal. Et protegeixes pensant que és impossible que et passi a tu.

Quan la por acaba la seva funció protectora deixa espai a la RÀBIA. T’adones de que és real i t’afecta a tu. S’activen els teus sentiments d’impotència i injustícia. T’enfades amb el món, la vida i també amb tu mateix.  Potser et sents culpable per alguna cosa que creus que no vas fer, culpes als altres per no haver fet les coses com tu creus o culpes a la persona que estàs perdent per no cuidar-se a si mateixa.

A vegades, passen els anys i ens adonem que ens hem quedat atrapats en aquesta etapa de dol. Continuem enfadats i ens hem quedat amb el record amarg, un sentiment que es va generalitzant en moltes altres situacions de la vida. Sovint un estat d’ànim amarg està relacionat amb processos de dol mal gestionats.

La ràbia conviurà i anirà deixant espai a la TRISTESA. És l’emoció que et permetrà adonar-te de que per més que t’enfadis i lluitis amb la vida i les circumstàncies, ha arribat l’hora d’acceptar la realitat. Plorar forma part d’aquest procés de deixar anar el que estàs veient i revivint del teu passat. Venen els records al teu present, t’adones que no els tornaràs a veure i els deixes anar amb les teves llàgrimes. Poc a poc, sense presses y donant el temps necessari  a cada record, la tristesa ajuda a ressituar en les teves cel.lules, neurones, cos,… tot allò que va ser i no tornarà.  Lentament, cada episodi de tristesa t’ajudarà a anar posant dolçor i convertir aquest dolor tan profund en MELANCOLIA. Un sentiment que té una gran dosi d’amor i gratitud per tot el que vas compartir amb aquesta persona.

En canvi, el dol amarg es queda encallat en el ressentir i reviure tot el que es va experimentar durant i després de la pèrdua (com es va posar malalt, com va morir, tot el que no hem pogut compartir i tot el que no podrem viure plegats).

 

ELS RITUALS DE DOL   

Per a entendre el dol, també hem de prestar molta atenció als rituals de comiat. Totes les cultures i religions els tenen. Independentment de les nostres creences, basades més en l’espiritualitat o materialisme, necessitarem visualitzar i experimentar, d’alguna forma, la fi d’una relació-conversa amb aquesta persona. De fet, la relació-conversa interna continua viva, encara que ja no estigui en el nostre present. Hi haurà converses recordades i també generades amb les noves realitats que ens toqui viure. Els rituals ens ajuden a que siguin converses dolces i amoroses.

Tots els rituals compleixen dos condicions:

  • Són grupals i permeten compartir el sofriment. Pots explicar una i una altre vegada el que ha passat. Verbalitzar i compartir et permet interioritzar el relat i la nova situació. Els altres empatitzen amb tú i reviuen les seves pròpies pèrdues. Compartim el sentiment de fragilitat humana, la igualtat i es desperta la nostra solidaritat.
  • Reconeixement públic a tot el que aquesta persona ens va aportar i ha representat a les nostres vides i el llegat que ens ha deixat.

Ara no has pogut fer aquest ritual. De fet, potser ni l’has pogut acompanyar en el seu sofriment ni acomiadar personalment. Però això no t’impedeix reinventar la teva pròpia forma de tenir aquesta relació-conversa que t’ha quedat pendent.

A nivell col·lectiu, inventa noves formules per a omplir d’amor i gratitud aquest dolor tan profund que et generen la ràbia i la tristesa. No hi afegeixis més dolor posant el focus en el fet de no poder-la acompanyar ni acomiadar. Això… no ha estat sota el teu control.

Comparteix amb la família anècdotes, escriu alguna carta i la llegeixes als amics, prepara un plat que solíeu cuinar, explica als altres com et sents, etc. Comparteix, comparteix i comparteix. El suport social és fonamental per a tots els animals mamífers. Ens consola sentir-nos acompanyats i ens fa sentir valuosos ajudar als altres. Utilitza el telèfon, videoconferències,… Tenim molts recursos que ens donen recolzament per a fer aquesta gestió emocional de la situació.

I, després, quan acabi aquesta crisi, ja tornarem a fer-ho com abans. O, potser, haurem creat noves formes de reconèixer a les persones que se’n van.

Per altra banda, has de tenir una conversa individual. Segurament et van quedar coses per a dir-li. Independentment de quines siguin les teves creences, sempre ets a temps de tenir aquesta conversa. Si tens una mirada més espiritual et resultarà més fàcil. Si no hi creus, igualment val la pena que tinguis la conversa amb el teu cos i les teves cèl·lules:

  • Demana-li perdó, si sents que en algun moment no vas fer el que creus que havies d’haver fet. Saps que et perdonarà quan li hagis dit.
  • Perdona’l si creus que va fer quelcom que et va ferir i va perjudicar la vostra convivència. O, simplement, per la seva marxa tan precipitada i en aquestes circumstancies. T’hagués agradat que fos d’una altra manera.
  • Perdona’t a tu mateix pels errors que vas cometre amb aquesta persona, durant la vida o també en els moments finals.
  • Agraeix-li el que heu compartit, el que ha significat per a tu. Busca detalls, anècdotes, moments, instants,… que et connecten amb l’amor que us unirà per sempre.
  • Digues-li que l’estimes. Que l’acceptes tal com va ser. I també, que no et queda més remei d’acceptar la forma en que se n’ha anat d’aquesta vida. Digues-li que fou molt important i valuós per tu. La seva vida no va ser envà, el que vas aprendre et serà útil a tu i a les persones amb les que et relaciones. I després us feu una abraçada i fas un petit ritual que us connecti a tots dos. Un petit gest que mantingui viva la vostra complicitat i que saps que reconeixeria com a vostre.

El temps et permetrà acceptar. Però el temps NO ho cura tot. El que cura és LA TRISTESA que  et va ajudant poc a poc a anar-hi posant AMOR i GRATITUD als records.

 ©joanafrigole

 

 

 

 

 

 

FORMACIÓ I COACHING GRUPAL: ÚTIL O INTERESSANT

Publicat el 8 de Setembre 2010 a “Coaching i Recursos Humans a un clic” 

Quan ens plantegem processos de formació i coaching grupal dirigits al desenvolupament de competències personals i professionals (autolideratge, lideratge d’equips, treball en equip, creativitat, etc.), podem caure en el parany de generar unes expectatives de resultats, que després no s’acaben acompanyant amb un seguiment rigorós de l’eficàcia final, discriminant de forma objectiva si ha resultat: ÚTIL o INTERESSANT.

Des del meu punt de vista, la formació i el coaching són INTERESSANTS quan ens desperten interès, curiositat i satisfacció per haver adquirit nous coneixements o per haver passat una estona agradable. Malgrat això, tots tenim alguna experiència com a alumnes, en la que haurem pogut comprovar que “SABER” una cosa, no ens ha implicat automàticament un canvi en el nostre comportament o els nostres hàbits. Per tant, no ens ha resultat ÚTIL perquè els coneixements que hem acabat traslladant a la pràctica quotidiana, han estat irrisoris, si tenim en compte l’inversió de temps i diners realitzada. En definitiva, hem tingut experiències que podríem considerar: “una mala inversió en un curs mediocre, impartit per un/a formador/a – coach mediocre, que no va trobar la manera de superar la barrera de resultar-nos interessant”.

ELS INDICADORS DE GENERACIÓ D’INTERÈS 

Per descomptat que els qüestionaris d’avaluació ens ajuden, com a formadors/es, a no caure en aquest parany. Però reduir la valoració a la mínima expressió d’unes xifres marcades amb presses i a última hora,… és una bona forma de perdre informació molt valuosa per a l’autocrítica i la millora contínua. 

Cal assegurar espais de temps al llarg de les sessions per a contrastar i indagar directament, de forma personalitzada el grau d’integració d’aprenentatges de cada assistent. Cal concretar de forma periòdica què han considerat útil, com i quan ho aplicaran i, tanmateix, quin impacte tenen previst generar en el seu entorn d’influència. I, per descomptat! Demanar-los feedback respecte el que el/la formador/a – coach hauria de millorar. 

A tall d’exemple, apunto algunes respostes “típiques i tòpiques” de participants, que des del meu parer m’indiquen, com a formadora i coach d’equips, que em cal millorar en les meves estratègies per a fer el salt cap a la utilitat. 

  • RESPOSTA ELUSIVA I GENÈRICA:

“Sempre va bé aprendre coses”. “M’agrada molt aprendre…”

Per tant, passades les primeres 24 hores i tornant a la seva rutina, recordarà que li van explicar “coses interessants” però que no li han resultat prou útils per a posar-se en acció i utilitzar-les com a eines concretes en el seu dia a dia. Per tant, hem malbaratat els diners.

Amb un mailing o un vídeo haguéssim aconseguit el mateix efecte. 

  • RESPOSTA CORTÈS AMB CRÍTICA ENCOBERTA:

“Ha estat molt bé. El/la formador/a molt bé i tot molt bé… però se m’ha fet una mica llarg”

Si demanes directament als alumnes la seva opinió respecte el que acabes de fer seguiran, generalment, les pautes dels semàfors socials. És a dir, que procuraran oferir els seus comentaris, sense ferir la sensibilitat del/la formador/a. Per tant, un cop “inflat l’ego”, amb la primera part de la frase, val la pena centrar-se en la segona part. Que “se li ha fet llarg” ens ajuda a detectar que un % de les hores han estat mal invertides i no hem aconseguit gestionar les seves necessitats particulars. Podem intuir que ha desconnectat.

Amb menys hores de curs haguéssim aconseguit el mateix resultat? És molt important tenir clar quina part del temari cal reconduir o, fins i tot, és millor eliminar. 

  • RESPOSTA DE CONTEXT:

“En el curs, en concret, no sabria dir què m’ha aportat… però m’ha ajudat a contactar amb l’equip, m’ho he passat molt bé, he fet amics,…”

Qualsevol formador/a desitja generar un clima favorable en el grup. Però si després de passar-nos unes determinades hores plegats, només hem aconseguir que es generi amistat i un clima divertit, potser ens hagués resultat més econòmic organitzar un sopar, una excursió o organitzar un fòrum al Facebook.

LA CULPA ÉS DELS ALUMNES?

Si algú quan llegeix aquest text té la temptació de pensar que això depèn de la qualitat dels alumnes, modestament poso de manifest la meva discrepància. La responsabilitat única de que un curs resulti efectiu és del/la formador/a i dels organitzadors/es. Podrem deduir que ha mancat capacitat per a agrupar els col·lectius en base a necessitats, inquietuds, nivell i circumstàncies i, tanmateix, habilitat del/la conductor/a del grup per a saber connectar amb la seva quotidianitat i acompanyar-los en el procés de descoberta d’aplicabilitat en el seu dia a dia.

ELS INDICADORS DE GENERACIÓ D’UTILITAT

L’objectiu final de la formació no pot quedar-se en la transmissió de coneixements sinó que ha d’assumir l’objectiu de generar un canvi en els mapes mentals, els comportaments i els hàbits de tots i cada un dels/les participants. I aquest canvi, no es genera únicament per la via racional sinó que hem de ser capaços de gestionar l’àrea emocional.

Sabrem que haurem fet el salt d’ INTERESSANT A ÚTIL quan al llarg de tot el procés de formació – coaching i també en el moment de les conclusions, els/les participants manifesten clarament diversitat d’emocions: 

  • Rebuig i descontent inicial cap al/la formador/a i els seus plantejaments: “No pot ser que fins ara ho hagi estat fent malament. No té raó”
  • Entusiasme per algun “descobriment”. Una nova mirada o perspectiva que els ha obert alternatives per a afrontar les dificultats de manera diferent i més constructiva.
  • Insatisfacció amb si mateix/a: “Per què no me n’he adonat abans?” “Si ara ho veig evident”
  • Inquietud, per a posar-ho a prova abans de la propera sessió: “Avui ho provo i el pròxim dia us ho explico”
  • Alegria per haver aconseguit un petit “miracle” que uns dies abans del curs semblava impossible: “Ho he provat i funciona!”
  • S’han quedat amb les ganes de “saber” més. El curs se’ls ha fet curt: “Em queden molts interrogants. Perquè hi ha moltes situacions on no sé si ho sabré aplicar” ó “Ho he provat però no m’ha acabat de funcionar… per què?”

Des del meu punt de vista, la formació i el coaching són eines molt poderoses que permeten generar un canvi en la manera de veure les coses i les circumstàncies dels/les participants i ajudant-los a descobrir les seves potencialitats i talents, fent aflorar totes les emocions que els impedeixen generar el canvi.

Per tant, sabrem si hem aconseguit el nostre objectiu quan es posi de manifest que hem activat, en LA TOTALITAT del grup, les emocions d’inquietud, desconcert i alegria. I, al mateix temps, que els hem permès descobrir que els cal desaprendre un munt de coses, abans d’aprendre’n de noves.

Joana Frigolé