PERQUÈ COSTA TANT CANVIAR O MILLORAR ALLÒ QUE NO T’AGRADA DE TU

14589817798_d17517a6e4_o

Sovint pensem i afirmem que hauríem de canviar o millorar algun tret que ens caracteritza. Tots tenim algun defecte pendent i/o en procés d’arreglar.
Vaja, que hem viscut amb la creença que vam sortir defectuosos de fàbrica. Els nostres pares ens van llançar al mercat de la vida, amb un caràcter que té alguna tara, que implicarà que ens comparem amb la resta de terrenals fent-nos menysvaloracions al llarg de tota la nostra vida.

Hem après a mirar-nos, observar-nos i comparar-nos des del que ens falta, el que no tenim i el que no funciona. De petits ens jutgen, ens renyen, ens avisen, ens aconsellen, ens fan notar,… tot allò que no hauríem de fer. De grans, no ens cal que ningú ens ho digui. Nosaltres som molt més durs i cruels amb nosaltres mateixos del que ho van ser els adults que ens van guiar en el seu moment.
Així doncs, tots solem tenir clar el que no volem o el que no hem de fer… Però quan més hi pensem més ens adonem que el nostre raonament es converteix en una trampa. És a dir que, quan més volem “controlar”, “millorar”… més força agafen aquestes emocions que no ens agraden de nosaltres mateixos. Així doncs, aquest paradigma que, amb bona intenció pot generar ganes de millorar i no acomodament, en la majoria de les ocasions provoca l’efecte contrari, és a dir esgotament, tristesa i resignació. I el que és més greu, ens genera ceguesa per a veure i valorar el talent natural que ens fa diferents i especials.

COM DONAR LA VOLTA AL PARADIGMA DELS “DEFECTES”?

Per sort, les coses són molt més senzilles del que nosaltres ens entestem en creure a vegades. Precisament aquesta característica que no ens agrada de nosaltres mateixos, té una altra cara que  reflexa el nostre talent natural.  Ens parla d’alguna fortalesa que ens ha estat i ens serà molt útil al llarg de la nostra vida.

  • Si et consideres insegur/a diu de tu que ets cautelós/a
  • Si et consideres impulsiu/va diu de tu que ets una persona decidida i resolutiva
  • Si et consideres massa perfeccionista  diu de tu que ets molt fiable quan els detalls tenen importància
  • ….

Així doncs, , es tracta que aprenguis a dosificar i utilitzar les teves fortaleses, utilitzant-les  al teu favor en el moment precís i en la dosi oportuna. Perquè és precisament quan n’abuses o l’utilitzes en excés, quan tu mateix/a ho converteixes en aquell defecte que tants maldecaps et genera. I com que l’inconscient no entén les negacions… quan menys volem que passi quelcom, més se’ns repeteix.

Poc a poc pots anar a aprenent a observar-te des de l’altre cara, la cara positiva, d’aquesta forma de reaccionar que no t’ agrada. I a partir d’aquí, donar nom a aquesta altra cara positiva, de manera que et puguis definir un repte en positiu. Es a dir, aprendre a dir-te:

EL QUE VOLS ACONSEGUIR  I LES ACCIONS QUE PODRIES FER, en lloc del que NO VULL SER o NO VULL FER

  • No em vull estressar ho transformem amb vull aprendre a estimar-me i cuidar-me
  • No em vull enfadar ho transformem amb vull aprendre a tenir converses constructives
  • No vull ser insegur ho transformem amb vull aprendre a confiar en mi mateix i en els altres
  • No vull ser impulsiu/va ho transformem amb vull aprendre a comptar fins a deu i a respirar abans d’actuar

Aprendràs a generar-te un impacte de confiança i plenitud a la teva vida present i futura, quan transformis la teva percepció en ACCIONS en POSITIU i  et centris en potenciar les teves fortaleses, en lloc de focalitzar la teva energia en arreglar defectes.

©Joana Frigolél

SOM O TENIM?

Publicat el 28 de Novembre 2008 a “Coaching i Recursos Humans a un clic”

L’esforç, la disciplina, el sacrifici, la prudència, l’austeritat, la paciència,… són valors que han pres un protagonisme inusitat des de fa uns mesos, tant en articles especialitzats, com en la premsa quotidiana. Alguns autors afirmen, amb un cert triomfalisme, que aquesta crisi en la que ens trobem immersos ens permetrà recuperar aquests valors del passat (des del meu punt de vista absolutament idealitzats).

Penso que hem d’evitar idealitzar la nostra història.  Sincerament agraeixo a les generacions anteriors que el seu inconformisme i les seves ànsies per avançar ens hagin portat a l’estat del benestar i a la societat de consum. Tot i els errors comesos, que haurem de reconduir si volem generar un futur millor, no podem negar que tots hem pujat al carro. Efectivament ens han fet la vida molt més còmoda i ràpida, tant a l’entorn personal i familiar, com a l’àmbit professional.

Els valors, els paradigmes i els hàbits són fruit de l’experiència i, la que tenim ara, ja no és comparable amb la de les generacions anteriors. Per tant, ja no és viable que “tornem a ser com abans”. En tot cas, sí que és un bon moment per a l’autocrítica.  Discriminem en quins aspectes concrets aquest entorn socioeconòmic ens ha acabat induint a una percepció de la realitat excessivament esbiaixada.

Sense ànsies de simplificar una realitat prou complexa, penso que aquest entorn ha facilitat que, amb massa freqüència, hàgim acabat confonent la forma (la imatge) amb el contingut, és a dir, EL QUE SOM AMB EL QUE TENIM.  Hem acabat valorant el que som en funció del que posseïm, sense aprofundir en els valors de fons que regeixen les nostres actuacions. Per tant, hem arribat a la conclusió que:

FELICITAT = TENIR COSES + NO TENIR PROBLEMES.

A banda, de les dificultats per assolir aquesta felicitat, un tema que donaria per a un altre article prou extens, en l’àmbit professional s’ha posat de manifest una sobrevaloració de: títols, experiència, status, càrrecs, prestigi o repercussió mediàtica, resultats o objectius,… Ens hem convertit en corredors d’una “carrera professional”. Però  TENIR, tot i que ajuda i és un bon indicador,  NO  implica ni garanteix SER un bon professional. Només indica que comptem amb el “prestigi d’una bona marca”.

Amb aquesta mentalitat podem caure fàcilment en el parany de mantenir el nostre focus d’atenció en aconseguir una formació brillant i una trajectòria professional impecable, sense dedicar prou atenció al desenvolupament de les competències i habilitats personals, tan necessàries per a superar les dificultats actuals i per aconseguir una implicació ferma en els valors d’empresa.

Ara, quan aquesta “felicitat sense problemes” sembla inassequible, és un bon moment per a preguntar-nos:

QUÈ FAIG I COM HO FAIG?

Hem d’aprendre a discriminar si tots els nostres èxits són fruit de les circumstàncies de l’entorn o d’una trajectòria basada en la posada en joc de les nostres competències. Quins valors i hàbits regeixen les nostres decisions, la nostra existència, independentment dels títols i càrrecs acumulats. Com actuem, com ens comportem quan no assolim els resultats esperats, com afrontem els conflictes, com gestionem les nostres emocions,…

Hem d’aprendre a substituir el  “sóc el que tinc”, per:

  • “Sóc el que sóc capaç d’aprendre i desaprendre”
  • “Sóc el que sóc capaç d’esforçar-me i de donar”
  • “Sóc el que sóc capaç de créixer com a persona”
  • “Sóc el que sóc capaç d’anticipar les conseqüències de les meves actuacions a llarg termini”
  • “Sóc el que sóc capaç de fer, mantenint-me coherent amb els meus valors i principis”

De ben segur, que aquesta crisi implicarà una revisió i canvi de paradigmes. És una bona oportunitat per a plantejar-nos nous valors més adaptats a les noves circumstàncies. És bon moment per a preguntar-nos si SOM o TENIM?

Joana Frigolé