QUIN ESTAT D’ÀNIM TENEN ELS EQUIPS EXTRA-ORDINARIS?

treball equip_1

Moltes vegades, els equips neixen i es posen en marxa quan els seus membres comencen participant a través de les opinions. És a dir, “parlar per parlar” però sense cap mena de compromís d’acció.

El primer pas per a convertir-se en un equip implicarà la seva capacitat per a passar del caos d’opinions inicials a definir un repte que els connecti a través d’accions, fets i realitats pràctiques. En cap cas considerarem que és un equip quan els participants arriben a la conclusió que “algú que no està present… hauria de fer alguna cosa…”. D’això jo no en dic treball en equip, sinó encolomar el mort.

Sabrem que estem en línia de treballar en equip, quan tots perceben que les accions a realitzar no seran fàcils, però les viuen com a factibles si són capaços d’aconseguir que tothom hi posi de la seva part.

Així és com tots es posen en acció per a organitzar l’espai, els recursos i les persones en aquest objectiu comú.  Tots els participants seran considerats importants i trauran un gran rendiment de les diferències, particularitats i discrepàncies.

El que realment els acabarà convertint en equips extra-ordinaris i diferenciant-los, seran les emocions que utilitzaran i posaran en joc mentre treballen per a assolir aquest objectiu:

Visió compartida, il·lusió, entusiasme, optimisme, confiança mútua, proactivitat, orgull i sentiment de pertinença. Aquestes emocions els hi donaran energia, vitalitat i capacitat per a posar-se en marxa i per superar totes les dificultats i frustracions que es generaran durant el procés i, per descomptat, els permetrà mantenir-se ferms fins al final.

Si l’equip entra i es contagia de desànim, tristesa, ràbia, enveja, por, … totes les seves fortaleses i capacitats quedaran apagades i afogades en un mar de queixes, retrets i laments que implicaran el malbaratament de la seva energia i faran que l’organització o grup entri en un estat d’ànim malaltís, depressiu i ansiós que s’entreté en opinar sobre el que els altres o el món havia d’haver fet o hauria de fer per a ells. 

  • Ets membre d’algun equip extra-ordinari?
  • Quines emocions estàs permetent que et contagiïn?
  • Quines emocions estàs aportant tu als equips en els que treballes i vius?
  • Quines emocions i què podries aportar tu, que ara no aportes?

©Joana Frigolé

QUÈ DIFERENCIA L’EMPATIA DE L’EGOCENTRISME

foto_article_mans

L’empatia, és una de les habilitats i de les competències que més ajuden a millorar les relacions entre persones, a fer-les créixer i a generar possibilitats de futur.

Generalment es defineix com la capacitat de posar-se al lloc de l’altre. Però en realitat, si et poses al lloc de l’altre, amb les teves pròpies creences i mapes mentals, el teu ego et jugarà una mala passada i acabaràs pensant (o dient): jo en el teu lloc  I això, per descomptat que no ho podem anomenar empatia, sinó egocentrisme.

Per a què sigui útil la forma d’empatitzar, és molt important aprendre a distingir com escoltes.

ESCOLTES? O REINTERPRETES I OPINES?

Sabràs si escoltes, quan no aconselles sinó que preguntes per entendre.
Quan tu comences a opinar o aconsellar ja estàs deixant d’escoltar, i el teu ego t’impedeix adonar-te que l’altre persona és absolutament capaç de trobar les seves pròpies respostes.

De fet, t’ho està explicant perquè parlar, expressar i sentir-se escoltat, és una de les sensacions més gratificants que hi ha en les relacions entre persones. De fet, moltes vegades el que necessitem és que ens escoltin, perquè el sol fet de verbalitzar-ho, d’explicar-ho, de transmetre-ho… ja ens permet posar en un nou ordre en les nostres idees, pensaments i sentiments, i acabar trobant les pròpies respostes.

I recorda també, que no podràs empatitzar amb les necessitats dels altres si abans no empatitzes amb les teves pròpies. Si no et dones mai permís per a equivocar-te, per a sentir-te desorientat, per admetre que sovint tens por i en moltíssimes ocasions actues amb incoherència… difícilment podràs ser comprensiu amb tots aquests paranys en els altres.

Prova què passa amb les teves relacions si passes a considerar  l’empatia com la capacitat d’entendre no només el que l’altre diu sinó també la capacitat d’escoltar l’emoció, percebre el que sent, acompanyar-lo en el procés de descoberta de les seus propis sentiments i solucions i, tenir sovint una sorpresa en descobrir alternatives que tu no havies imaginat.

© Joana Frigolé

ELS MEUS SOMNIS

14690333214_f58fd10ba6_o

El meu somni és que, algun dia, serem tots capaços d’aconseguir que les nostres famílies, les nostres ocupacions professionals i els nostres entorns socials siguin sempre espais enriquidors on podrem créixer, gaudir i ser feliços.

Per a què aquest somni sigui possible, he anat aprenent que caldrà que es compleixin altres somnis:

√ Deixarem d’estar dividits/des en “àmbit” professional i personal.

Arribarà un dia que deixarem de confondre els nostres rols, amb el que som com a persones. El que és lògic i esperable que fem segons els semàfors socials, del que sentim, necessitem i ens apropa als nostres valors.

Quan arribi aquest moment, ens adonarem que les nostres emocions, el nostre passat, les nostres creences, els nostres models relacionals,… impacten d’una manera esfereïdora en les microdecisions (i també grans) de les persones, famílies, empreses i organitzacions.

√ Haurem après a estar connectats/des amb nosaltres mateixos/es.

Quan hàgim après a no dividir-nos per àmbits (professional i personal),  ja no ens caldrà desconnectar.  Tot al contrari, podrem connectar-nos amb nosaltres mateixos i podrem ser conscients que allò que funciona o no funciona en un “àmbit” també està present en l’altre “àmbit”. I per tant, podrem visualitzar les nostres vulnerabilitats i aprenentatges pendents amb tota la riquesa, humilitat i plenitud, sense amagar-nos darrera les màscares, explicacions i justificacions professionals “racionalitzades”.

√ Haurem après a utilitzar el nostre poder d’influència i de transformació

Viurem en entorns on no hi haurà víctimes i culpables, sinó responsables. De manera que quan no obtinguem els resultats esperats, en lloc de buscar culpables, cada un podrà verbalitzar i acceptar allò que podia haver fet diferent en el passat,  i així pugui anar aprenent a utilitzar el seu poder per a transformar la seva pròpia realitat en el futur.

√ Haurem après a identificar, entendre i transformar les nostres emocions

Haurem après a anar més enllà del “estic bé” – “estic malament”, i serem capaços d’identificar el que sentim.  Ajudarem al nostre hemisferi esquerre donant nom a l’emoció tenim i la que desitgem tenir (por-confiança; tristesa-acceptació; ràbia-compassió; odi-amor; …). Ajudarem al nostre hemisferi dret a connectar-se amb l’àrea límbica, identificant el color i ubicació en el nostre cos de l’emoció, per a transformar-la en la tranquil·litat, confiança, equilibri i salut.

Quan arribi aquest moment, s’haurà esfumat el sentiment de viure la vida com un munt d’obligacions esgotadores, i estarem gaudint i fluint de tots els reptes que la vida ens regali.

©Joana Frigolé

PERQUÈ COSTA TANT CANVIAR O MILLORAR ALLÒ QUE NO T’AGRADA DE TU

14589817798_d17517a6e4_o

Sovint pensem i afirmem que hauríem de canviar o millorar algun tret que ens caracteritza. Tots tenim algun defecte pendent i/o en procés d’arreglar.
Vaja, que hem viscut amb la creença que vam sortir defectuosos de fàbrica. Els nostres pares ens van llançar al mercat de la vida, amb un caràcter que té alguna tara, que implicarà que ens comparem amb la resta de terrenals fent-nos menysvaloracions al llarg de tota la nostra vida.

Hem après a mirar-nos, observar-nos i comparar-nos des del que ens falta, el que no tenim i el que no funciona. De petits ens jutgen, ens renyen, ens avisen, ens aconsellen, ens fan notar,… tot allò que no hauríem de fer. De grans, no ens cal que ningú ens ho digui. Nosaltres som molt més durs i cruels amb nosaltres mateixos del que ho van ser els adults que ens van guiar en el seu moment.
Així doncs, tots solem tenir clar el que no volem o el que no hem de fer… Però quan més hi pensem més ens adonem que el nostre raonament es converteix en una trampa. És a dir que, quan més volem “controlar”, “millorar”… més força agafen aquestes emocions que no ens agraden de nosaltres mateixos. Així doncs, aquest paradigma que, amb bona intenció pot generar ganes de millorar i no acomodament, en la majoria de les ocasions provoca l’efecte contrari, és a dir esgotament, tristesa i resignació. I el que és més greu, ens genera ceguesa per a veure i valorar el talent natural que ens fa diferents i especials.

COM DONAR LA VOLTA AL PARADIGMA DELS “DEFECTES”?

Per sort, les coses són molt més senzilles del que nosaltres ens entestem en creure a vegades. Precisament aquesta característica que no ens agrada de nosaltres mateixos, té una altra cara que  reflexa el nostre talent natural.  Ens parla d’alguna fortalesa que ens ha estat i ens serà molt útil al llarg de la nostra vida.

  • Si et consideres insegur/a diu de tu que ets cautelós/a
  • Si et consideres impulsiu/va diu de tu que ets una persona decidida i resolutiva
  • Si et consideres massa perfeccionista  diu de tu que ets molt fiable quan els detalls tenen importància
  • ….

Així doncs, , es tracta que aprenguis a dosificar i utilitzar les teves fortaleses, utilitzant-les  al teu favor en el moment precís i en la dosi oportuna. Perquè és precisament quan n’abuses o l’utilitzes en excés, quan tu mateix/a ho converteixes en aquell defecte que tants maldecaps et genera. I com que l’inconscient no entén les negacions… quan menys volem que passi quelcom, més se’ns repeteix.

Poc a poc pots anar a aprenent a observar-te des de l’altre cara, la cara positiva, d’aquesta forma de reaccionar que no t’ agrada. I a partir d’aquí, donar nom a aquesta altra cara positiva, de manera que et puguis definir un repte en positiu. Es a dir, aprendre a dir-te:

EL QUE VOLS ACONSEGUIR  I LES ACCIONS QUE PODRIES FER, en lloc del que NO VULL SER o NO VULL FER

  • No em vull estressar ho transformem amb vull aprendre a estimar-me i cuidar-me
  • No em vull enfadar ho transformem amb vull aprendre a tenir converses constructives
  • No vull ser insegur ho transformem amb vull aprendre a confiar en mi mateix i en els altres
  • No vull ser impulsiu/va ho transformem amb vull aprendre a comptar fins a deu i a respirar abans d’actuar

Aprendràs a generar-te un impacte de confiança i plenitud a la teva vida present i futura, quan transformis la teva percepció en ACCIONS en POSITIU i  et centris en potenciar les teves fortaleses, en lloc de focalitzar la teva energia en arreglar defectes.

©Joana Frigolél

QUÈ ES EL COACHING I PER A QUÈ ET POT SERVIR

 

coaching1

  • La formació tradicional, parteix de la base que si jo “sé” com he de fer quelcom… ja ho faig i ho aplico. Però aquest paradigma, ja fa temps que s’ha demostrat que no és suficient.
  • El coaching fa un pas més, t’acompanya a descobrir què és el que t’està impedint dur a la pràctica això que tu ja saps i et mostra el que tu podries fer per a ajudar-te i transformar la teva realitat.
  • Partim de la creença que les persones que venen a nosaltres estan completes, que no els hi falta res i que totes les limitacions que tenim a la vida ens les posem nosaltres mateixos. No partim mai de les mancances, sinó de les fortaleses.
  • Quan inicio un procés de coaching amb una persona, jo no me la miro mai des del que li falta, sinó en la recerca del seu potencial. Jo l’acompanyo a potenciar les seves fortaleses, no a arreglar mancances.
  • Per mi el coaching no és una tècnica. És una manera de viure i veure la vida. Es tracta d’estimar i respectar la persona que tens al davant de la manera que en aquells moments ni ella mateixa és capaç d’estimar-se i respectar-se. I això és el que li dóna confiança per a tirar endavant.
  • El coaching està pensat per a qualsevol persona que ha de prendre una decisió que li resulta difícil. Sigui per a persones emprenedors/es, que volen dibuixar el seu propi futur.  També per aquells moments en què s’hagin patit qualsevol canvi que sigui viscut com una pèrdua. Igualment, per aquelles etapes, en què objectivament i aparentment un té tot allò que necessita, però no es sent capaç de gaudir i viure amb plenitud la pròpia vida.
  • El coaching no t’aporta solucions, ni t’aconsella què pots fer, ni s’entreté en llargues recerques de les causes de la teva situació actual. Simplement t’acompanya per a què et puguis plantejar reptes ambiciosos i descobreixis noves possibilitats per a assolir-los.

©Joana Frigolé

AMB LES EMOCIONS AL TEU FAVOR

AMB LES EMOCIONS AL TEU FAVOR

Et desitjo que visquis un 2014:

  • Mirant cap al futur impulsant la proactivitat, l’optimisme, l’alegria, l’humor, l’eufòria, la il·lusió i la confiança.
  • Gaudint del present i donant-te permís per a assaborir la tranquil·litat, la serenitat i la  gratitud.
  • Deixant anar creences del passat que ja no et serveixen i acceptant allò que fins ara t’has estat negant, deixant fluir la tristesa.
  • Defensant allò que vols preservar activant la ràbia.
  • Preparant-te per a  explorar noves possibilitats i alternatives de futur alimentant la curiositat, la inquietud i l’amor per la incertesa.
  • Minimitzant els riscos de perdre allò que és valuós per tu, deixant que la  por et faci companyia.
  • Assumint riscos i superant adversitats posant en joc la valentia.

Sigui quina sigui l’emoció que utilitzis en cada moment, recorda que la més poderosa de totes és l’AMOR.

Per tant et desitjo que puguis estimar totes les emocions que la naturalesa t’ha regalat i gaudeixis utilitzant-les al teu favor, en els moments i dosis oportunes.

©Joana Frigolé

LES 8 DECLARACIONS QUE GENEREN FELICITAT

LES 8 DECLARACIONS QUE GENEREN FELICITAT

Publicat el 14 de Desembre de 2012 a “Coaching i Recursos Humans a un clic”

Aquest Nadal he pensat en un regal molt especial. Si prefereixes quedar-te en la queixa i auto compassió, no cal que el desemboliquis. Abandona aquí la lectura i ho deixarem amb un “Bon Nadal i Bon Any”.Però si tens ganes de continuar aprenent a dirigir la pròpia vida, et regalo un exercici que jo utilitzo en els processos de coaching: Les 8 declaracions que generen felicitat.

T’animo a practicar aquesta forma d’utilitzar el llenguatge al teu favor, tant quan evoquis el passat, com quan visquis el present o quan anticipis el futur.
DECIDEIX COM VOLS REVIURE EL PASSAT:

1. A QUI pots donar les GRÀCIES
És una manera de reconèixer i de celebrar el que aquesta persona ha fet per tu i el que significa (o va significar) a la teva vida. Segurament quan ho facis t’adonaràs que agraint fets del passat, també estaràs construint una relació de futur amb aquesta persona. Igualment,  en el cas que ella ja no hi sigui, el fet de donar-li les gràcies, et permetrà relacionar-te millor amb tu mateix/a.

2. De QUÈ et podries PERDONAR A TU MATEIX
Busca allò que no has aconseguit oblidar i que quan ho recordes o evoques, alimenta el teu sentiment de culpabilitat, impotència o inseguretat. Ara ja tens clar que oblidar no depèn de la teva voluntat, per tant,  reinterpreta aquesta història que t’expliques, tenint en compte que si fos ara…. ho faries molt diferent. De fet, vas fer el que podies i sabies fer, amb les creences i recursos que tenies aleshores. Per tant, perdona’t i celebra els aprenentatges assolits.

3. A QUI podries PERDONAR
Recupera les actuacions de qui va fer allò que tant de sofriment, ràbia, ressentiment o tristesa et va provocar. Tant si li pots dir, com si ja no li pots dir personalment, allibera’t de l’esclavitud que a tu et genera aquest record. Ja saps que oblidar no depèn de tu. El que sí depèn de tu és la possibilitat de deixar anar aquest ressentiment. No t’excusis amb la possible negativa de l’altre a acceptar el teu perdó. Per a perdonar, no necessitem que l’altre accepti la nostra decisió. Prova-ho i descobriràs l’eficàcia de dir “perdó” amb independència de la resposta que obtinguis de l’altre.

4. A QUI podries DEMANAR DISCULPES
És un gest que et permetrà assumir la responsabilitat de no haver complert allò al que et vas comprometre o també  pel que vas fer i que va perjudicar als altres. Recorda que no li demanes disculpes pel que ets sinó pel que vas fer.  I el teu objectiu és el de restaurar la relació.  Amb les disculpes tu fas el primer pas per a deixar palès que no estàs disposat a que un error no dinamiti la relació i, sobretot, que entens el seu enfado o desacord.
DECIDEIX COM VOLS VIURE EL PRESENT:

5. A QUI li podries dir T’ESTIMO i ET VALORO
Busca aquelles persones que valores, i que “dones per suposat” que ja ho saben. I descobriràs que segurament dir-ho no canvia l’emoció que sentiu un per l’altre, però en canvi, construïu una relació diferent.

6. Què et falta  admetre que NO SAPS
Busca allò que fa temps que intentes i no aconsegueixes el resultat esperat. Desgrana el munt de veritats universals i afirmacions que fas amb contundència i vehemència, buscant l’aprovació dels altres. Tot el que suposes, t’impedeix preguntar, indagar i descobrir. Declarar amb humilitat que no saps,  és el primer pas per a ser conscient que et cal reaprendre quelcom.

DECIDEIX COM VOLS VIURE EL FUTUR:

7. A QUÈ i/o a QUI vols dir SI
Que es allò que sovint dius que t’agradaria fer, però mai t’hi acabes de comprometre, amb objeccions trivials que solen començar amb el em falta… o si tingués… També detecta aquelles coses a les que t’has compromès per omissió (simplement perquè no has dit no), però que és molt possible que acabis incomplint.  Actuar amb aquesta ambivalència saps que malmet la confiança en tu mateix i la que transmets cap als altres.

8. A QUÈ i/o a QUI  t’agradaria ser capaç de dir NO
Recupera aquell tema  pendent en el que et cal fer aquesta declaració que et permetrà legitimar la teva necessitat, preservar la teva dignitat i aconseguir que els altres et respectin. Aprèn a dir no o prou amb honestedat i buscant l’equilibri de les necessitats dels altres i les pròpies. I recorda que no et valoraran perquè estiguis sempre disponible. Sinó per la teva capacitat d’oferir-te, quan realment et necessiten.

Aprendre i reaprendre a fer declaracions generadores de realitats constructives, es un procés que mai podem donar per acabat.

Així doncs, et desitjo que tinguis un 2013 ple de declaracions!

©Joana Frigolé