EMOCIONS I CREENCES QUE ENS CUIDEN

Per poder conviure amb aquesta nova etapa de confinament amb equilibri i maduresa, disposem d’una creença que ens pot ser útil:

“TOT ANIRÀ BÉ PERÒ RES SERÀ IGUAL”

Ha quedat enrera l’etapa inicial en la que vam posar en marxa els nostres mecanismes de defensa psicològics i ens protegíem del sofriment excessiu amb la creença de “a mi no em passarà res”. Així fou com vam mantenir la nostra vida quotidiana amb l’autoengany que els perills només afectarien als altres.

En aquests moments, la crisi del coronavirus ja ens ha afectat a tots directa o indirectament. D’una manera o una altra, ens sentim tristos, enutjats o amb por, o els tres sentiments alhora. No només nosaltres, tot el planeta està alterat emocionalment:

  • Tenim por a perdre el que donàvem per fet i que no es compleixin les nostres expectatives i plans de futur.
  • Estem enfadats perquè les coses no són com creiem que haurien de ser. I li continuem demanant a la vida que ens doni el que ja no ens pot donar.
  • Estem tristos perquè hem tingut pèrdues valuoses per a nosaltres, potser de persones, projectes, plans, béns materials,…

Ens preguntem: Tal com estan les coses ¿Serà possible ser feliç? 

Amb massa freqüència es continua relacionant la felicitat únicament amb l’emoció de l’ALEGRIA. Però aquesta emoció no ens resulta suficient per afrontar aquesta situació amb equilibri i maduresa.

És cert que necessitem creure que “tot anirà bé”. Aquesta creença ens dona l’energia necessària per a seguir endavant. Ens connecta amb els  sentiments relacionats amb l’alegria: optimisme, entusiasme, humor, rialles i somriures.

Per tant, “tot anirà bé”, però “tots tindrem pèrdues”. La felicitat és també, la capacitat de posar AMOR, TENDRESA i, sobretot, ACCEPTACIÓ de les circumstàncies que ens toca viure. Realitat amb la que haurem d’aprendre a CONVIURE, encara que no ens en poguem riure ni alegrar-nos-en.

Acceptació que no controlem res, o segurament pràcticament res. Acceptació que no necessitem tantes coses com creiem. Acceptació de que, malgrat tot, tenim el poder de viure amb equilibri, calma i serenitat.

¿Estar feliç significa que tot serà fàcil, que tot anirà bé i tot serà genial? No. Això seria negar l’evidència de la realitat.

  • “Tot sortirà bé”, perquè mantens la teva confiança en el futur i creus que seràs capaç d’afrontar els teus reptes, que ara són incerts.
  • Però també és imprescindible mantenir-te en equilibri amb aquest present, amb la teva mascareta emocional posada i tenint cura de tu mateix. Igual que et poses crema hidratant, igual que et dutxes, igual que t’abrigues, igual que protegeixes el teu cos, també has de protegir-te de les emocions que entren de l’exterior o que tu mateix et generes i aspires cap al teu interior.

¿COM POTS UTILITZAR LA TEVA MASCARETA EMOCIONAL?

Les emocions viuen i es transformen des de la respiració. Et pots ajudar a tu mateix a aconseguir aquest equilibri, amb la teva mascareta emocional que protegirà la teva boca i el teu nas, tal com ho fan les mascaretes que et protegeixen del coronavirus. Aquesta crisi ens recorda també que estàvem vivint en una constant intoxicació emocional.

L’amor, la tendresa, la calma, la serenitat, la tranquil.litat, respiren pel nas i mantenen la boca tancada. El nas és l’encarregat de filtrar l’aire que arriba de l’exterior, t’ajuda a centrar-te en tu i a donar un missatge al cos de que tot va bé. Respirar pel nas ajuda a activar l’emoció de l’AMOR.

Pots comparar el comportament de l’ansietat amb el d’una aspiradora. La por i l’ansietat respiren (ASPIREN) amb la boca oberta i sense cap filtre, en lloc d’inspirar i expirar.

Aprèn a calmar-te a tu mateix. Quan et dutxes, fes-ho per dins i per fora. Elimina els riscos de virus del teu exterior i dissolt el sofriment del teu interior, mentre prens consciència de la teva respiració.

Obre la boca només per riure. I si l’obres per parlar que sigui per dir: t’estimo, val la pena, gràcies, calma, tot anirà bé…

Quan et queixes, t’enfades, lamentes i victimitzes estàs intoxicant als altres i també t’intoxiques a tu mateix.

Cuida’t molt i recorda que la teva mascareta emocional és l’AMOR, que es mostra en forma de tendresa, de calma, tranquil.litat, fluïdesa i confiança. L’amor també és SOLIDARITAT, que mantens treballant, sigui en el teu lloc de treball o des de casa. La solidaritat també és deixar d’intoxicar-te a tu mateix i als altres amb les teves queixes, enuig i victimisme

Respira pel nas. I digues-li al teu cos que tot va bé i que, si no va bé, tu continuaràs respirant i acceptant els reptes que la vida et posa.

©Joana Frigolé

Reflexions sobre el procés i les emocions

Posa llum al procés1

El model autoritari no ha tingut en compte que el seu poder només és possible quan controla la informació que reben les masses. Les xarxes han fet que tots els individus puguin accedir a la informació. I això allunya a les persones de la resignació i desperta el poder de canvi i transformació de l’individu. Es pot manipular i donar només la versió més favorable dels fets i generar confrontacions. Però no es podrà evitar que els individus sentin que són valuosos per a generar canvi. Només la legitimació de les necessitats mútues resol els conflictes.

©joanafrigole

Posa llum al procés 2

Hi ha quatre sentiments que només es posen en marxa quan se’ns exigeix obediència a alguna cosa que toca els nostres valors i dignitat com a persones. Apareixen poques vegades a la vida de manera intensa. Només quan un percep que és impresicindible. Tenacitat. Transparència. Justícia. Valentia. Seguim amb “sit an talk”. Tenim les emocions al nostre favor. Totes són parentes de l’AMOR i la RÀBIA.

©joanafrigole

Atreveix-te, apassiona’t, engresca’t!

Aquest Nadal m’agradaria regalar-te una bona dosi dil·lusió, passió i entusiasme, per a què les puguis invertir en tots aquells reptes que et plantegis. Ja saps que primer et caldrà potenciar la gratitud amb el teu PASSAT i la teva història. També et serà útil potenciar  la teva capacitat per a fluir amb el teu PRESENT i en la teva quotidianitat.
Si a tot això hi afegeixes una VISIÓ de FUTUR engrescadora, disposaràs d’energia per a anar endavant i atrevir-te a donar-te permís per a deixar de banda les normes i limitacions que tu mateix t’has anat imposant amb el temps.
Imagina com serien les coses si tot estigués resolt, si no tinguessis condicions de cap mena (temps, diners, capacitats, recursos, etc). No ho concretis en aspectes materials ni objectius.  Imagina com et sentiries, com et relacionaries amb els altres, com estaries influint en el teu entorn, com viuries el teu dia a dia,…
La visió sempre està impulsada per l’ambició i pel sentiment de que t’ho mereixes. Somia en gran i així generes més possibilitats per a tu i pels que t’estimes.
No estic parlant de l’ambició basada en el tenir o fer coses, la que està associada al poder, la posició, les possessions o el prestigi. És precisament aquesta la que et genera la por a no arribar, a no poder o a perdre (estrès, ansietat, angoixa).
Estic parlant de l’ambició que et portarà a imaginar realitats que van més enllà dels teus límits, farà que t’esforcis per superar-te i anar a buscar de forma proactiva allò que tu vols. La que té cura del que vols SER i la que et permetrà posar en joc les teves fortaleses, els teus dons, a donar un sentit a la teva vida i que et permetrà aportar valor. Busca en el teu interior la forma més genuïna i senzilla de ser feliç, des dels teus valors, la teva essència i la teva autenticitat.
Et proposo un petit joc, que segur que et donarà pistes:
  • Escull alguna cosa amb la que en aquests moments no estàs satisfet. I després pregunta’t què serà de la teva vida si d’aquí 5 anys continues com fins ara. Això impulsarà la teva necessitat de canvi, perquè segurament hi trobaràs tristesa, ràbia i/o por.
  • Fes una llista de 20 coses que faries si no tinguessis  cap mena de límit. No et preocupis del COM, quan i amb quins recursos ho faries. Quan ens encallem en el “com” és quan ens perdem en els entrebancs i les dificultats per assolir-ho. Ara no toca planificar, organitzar i preveure!
Quan acabis de fer la llista, seràs més conscient del que demanes a la vida. De fet, t’adonaràs que moltes de les coses que hi has posat, tenen més a veure a com creus QUE ET SENTIRIES i COM SERIES si estiguessis fent o tinguessis allò. Veuràs que en tots els casos hi trobaries plenitud, alegria i amor. De fet, a petita escala i amb menys quantitat, temps o inversió, algunes de les coses que has escrit ja les podries fer de forma immediata en el teu dia a dia. Escull allò que amb un mínim d’esforç ja podries dur a terme i comença a viure d’acord amb la teva visió.
La visió és el teu far.  T’’ajudarà saber cap a on vas i què vols. És la que et recorda que no és tan important el que tens o fas, com el que vols SER i quina es la teva essència. Tot i que hi ha dies que t’encallaràs i tornaràs als teus patrons de sempre, no et desanimis. Quan et tornes a allunyar de la visió simplement torna a començar. Perquè a la vida hem vingut a aprendre a posar en joc el nostre talent.
.

Et desitjo que el 2019 sigui fruit del teu far i t’atreveixis a viure de forma apassionant i engrescadora.
 

 

GENERA CONVERSES CONSTRUCTIVES I POTENCIA LA TEVA HABILITAT NEGOCIADORA

Si vols millorar la teva habilitat negociadora, has de saber que les teves converses et mostren com et relaciones amb els altres.  Revisar-les t’ajudarà a millorar la quantitat i qualitat de les teves relacions i de la teva capacitat per a construir futurs profitosos tant per tu com pels altres.

Potser ets dels que fins ara has viscut confrontant i recorrent a l’enuig cada vegada que les coses no eren com tu creies que havien de ser. Potser ets dels que sempre defuig el desacord i intenta arreglar-ho amb distanciament o un somriure. Potser ets dels que no dius mai res però després et guardes el ressentiment durant temps (fins i tot anys) fins que un dia explotes. Potser ets dels que et consideres “sincer” i sempre dius les coses “clares”, però en moltes ocasions provoques l’enuig i el distanciament dels altres, perquè no saps distingir el que val la pena dir del que és preferible callar.

Sigui quin sigui el teu patró de resposta a l’hora de relacionar-te amb els altres i de gestionar els acords i els desacords, sempre estàs posant en joc dues competències bàsiques: l’empatia i l’assertivitat.

Aquestes dues competències seran les que et permetran atendre tant les necessitats dels altres (empatia) com les teves (assertivitat).

L’empatia i la capacitat d’escoltar són les que permeten situar en primer lloc les relacions i preservar-les. És la competència que permet veure a l’altre i considerar el valor que té per a nosaltres, independentment que ara no aconseguim els resultats que desitgem. Si abusem d’aquesta competència, caurem en una amabilitat i submissió excessiva. Al mateix temps, perdrem de vista els resultats i els objectius a complir se’n ressentiran.

L’assertivitat és la que vetlla per a tenir resultats i s’enfoca a generar futur i accions. Si n’abusem, imposarem i exigirem, posarem els objectius per davant de tot i acabarem malmetent la relació.

Les persones que no són prou assertives solen estar més compromeses amb “quedar bé amb tothom” , “ tenir content a tothom” o “no fer mal a ningú”, que no pas en considerar la seva visió, la seva essència, les seves prioritats, els seus valors i el sentit del que han vingut a fer a aquesta vida. Quan vius des d’aquests paradigmes et converteixes en dependent de l’aprovació dels altres i et costa distingir el desacord de la confrontació.

Per a posar en joc aquestes 2 competències necessites potenciar la teva habilitat per a re-conèixer a l’altre, demanar, oferir i acordar.

Amb aquestes accions posem el focus en el futur que volem generar. Com ens agradaria que fossin les coses quan acabem aquesta conversa i quines possibilitats volem generar per al futur.

Quan hi ha desacords, mals entesos, confrontacions, decepcions,… sempre tindran a veure en una gestió inadequada d’aquestes 3 accions, que són les que ens permeten dibuixar el futur plegats, reconduir i restaurar aquelles relacions malmeses.

DEMANAR:

Ens serveix per a fer saber a l’altre la nostra necessitat o la nostra visió de les coses. Quan demanem és perquè ens sentim dignes de ser escoltats, considerem que ens mereixem rebre quelcom,  que l’altre ens ajudi o també que val la pena generar algun canvi al nostre voltant.

OFERIR:

Oferir consisteix en proposar alguna acció-proposta a l’altre tenint en compte les seves necessitats.

Sovint tendim a demanar sense oferir res a canvi. No estic parlant d’oferir res material ni de tornar exactament el que has rebut, sinó de tenir en compte què li podem oferir a l’altre que respongui a les seves necessitats. De l’equilibri entre el que has demanat  i el que ofereixes en sorgirà un bon acord. Així doncs, totes les peticions haurien d’anar acompanyades d’alguna oferta.

ACORDAR:

Un cop ens hem demanat i ens hem ofert, arribarà l’acord. Sempre haurem d’especificar el com, quan i de quina manera, evitant deixar expectatives no verbalitzades sense concretar. Es generen molts conflictes pel fet de no haver especificat adequadament l’acord.

Si diem “sí”, comencen les accions. Si diem “no” o posem condicions, haurem de replantejar la proposta.

També haurem d’aprendre a gestionar l’incompliment. Quan diem “sí”, però després una de les parts (o les dues) no complim l’acord, haurem de fer-nos un “reclam productiu”. És a dir, tornar a revisar el que vam acordar en aquell moment en base les expectatives que teníem aleshores i la realitat del present.

Es freqüent que hàgim fet un bon acord, però després no s’hagi pogut complir i no hem estat capaços de gestionar aquest incompliment i negociar un nou acord. En lloc d’això, comencem a donar excuses, buscar segones intencions i a deduir el “perquè” no s’ha fet. Aquestes dificultats que hem convertit en “no conversables” acaben minant les relacions i allunyant-nos de la resolució del problema.

Has de tenir en compte que l’assertivitat no es tracta d’una resposta tan dicotòmica del “sí -no”.  Per a fer un acord útil i satisfactori et caldrà saber posar límits, condicions o matisos a les peticions i ofertes que et fan els altres.

Tampoc és assertivitat el posar normes, horaris i regles. Quan fem això, el que desitgem és deixar-ho tot regulat de manera que les peticions i les ofertes no siguin necessàries, perquè la norma ja marqui el que es pot fer.

Identifica quin és el teu patró a l’hora de demanar i oferir.

  • Manes – imposes. Tu sempre saps el que convé i  sempre tens raó.
  • No demanes perquè ets autosuficient.
  • Suposes i guardes expectatives que no verbalitzes. Ni demanes ni ofereixes.
  • Esperes que els altres decideixin per tu el que més et convé
  • No demanes o no t’ofereixes perquè creus que no t’ho mereixes.
  • Rondines, et queixes i et pre-ocupes
  • Tot el que demanes és urgent
  • Sedueixes i manipules
  • Supliques i mendiques
  • Demanes a l’altre que canviï.
  • Sempre estàs “en oferta” i disponible.
  • Ofereixes el que a tu t’agradaria que et donessin.

Revisa les teves peticions, ofertes i acords.

Així doncs, ja veus que en totes aquelles relacions que no tens un resultat satisfactori, et caldrà revisar com has dut a terme les peticions, ofertes i acords. Observa aquestes accions i segur que s’obriran oportunitats que fins ara no havies vist.

 

© Joana Frigolé

ETS FANTÀSTIC, ÚNIC i IRREPETIBLE!

Com cada Nadal, m’agrada regalar-te una proposta que et conecti amb  la tendresa i l’alegria:

Fes una llistregal_nadal_3a de 20 persones que d’una manera o altra, en aquests moments, formen part de la teva vida. Per a cada una d’elles pensa quina és la qualitat que creus que el fa únic, especial i irrepetible. Si no la trobes… no claudiquis. Tots en tenim alguna.

Quan tinguis la llista a punt, ja tens un munt de regals per fer. Digues a totes aquestes persones això que veus en ells. Segur que consolidarà els vincles que ja teniu. O també, et permetrà percebre a qui no t’agrada o t’incomoda d’una manera més constructiva, perquè t’adonaràs que, fins ara, només te’ls havies mirat des del que els hi faltava.

Recorda també,  que no pots veure en els altres el que tu no tens. Per tant, enhorabona, t’acabes de fer un regal impagable amb diners. Ara ja veus quines són les qualitats que ja tens o que desitges potenciar. Realment ets fantàstic, únic i irrepetible!

Bon Nadal i Feliç 2018.

Et desitjo que gaudeixis intensament de les teves 20 qualitats!!!

SI POSES MÉS FOCUS EN LES TEVES FORTALESES, LA VIDA ÉS MOLT MÉS FÀCIL.

Entrevista de Xantal Llanvina. Programa Autèntics de El Punt Avui TV i  PUNTAVUI.  Girona, 8 d’Octubre de 2017.

Quan som conscients de com vivim les nostres emocions en el dia a dia i del que està passant, el canvi real apareix

Des de l’alegria, el benestar, la il·lusió i l’entusiasme, les coses són molt més senzilles per a tu i per als que t’envolten

IMG_5296

La coach Joana Frigolé aposta per potenciar totes les fortaleses de les persones més que intentar arreglar les mancances. En un món on prima l’individualisme i l’obtenció de resultats al preu que sigui, potser cal a vegades posar el fre i adonar-nos de qui som realment i on volem anar a parar. Escoltar les nostres emocions, entendre-les i, si cal, transformar-les. Si aprenem a estar connectats amb nosaltres mateixos, diu, la vida deixarà de ser una successió d’obligacions esgotadores i aprendrem a gaudir-ne.

“La gratitud pel que has rebut és una de les fonts més valuoses de benestar.” Donar les gràcies ens fa més feliços?

Ens facilita les coses. Vivim en una societat molt exigent que se centra molt en els defectes i en el que no funciona. Dediquem moltes hores a queixar-nos i mirem poc en el que sí que funciona o el que tenim. Posant més el focus en el que funciona, en les nostres fortaleses, la vida seria molt més fàcil. S’ha de dir i sentir la paraula gràcies. Quan arribes al vespre a casa després d’un dia dur, pensa en les coses que has rebut i que han funcionat. I també agrair més les coses als altres.

És ‘coach’ i parla molt d’ emocions, creences i accions…

Vinc de recursos humans i m’he anat adonant que les organitzacions i les famílies ens fem la vida complicada. La gent no és conscient que vivim sempre amb emocions negatives, provocades per creences o maneres de pensar que en lloc de fer-nos avançar ens fan patir. M’he anat especialitzant a indagar quines són les més recurrents. Si pensem de determinada manera estem alimentant emocions concretes: tristesa, ràbia i por, sobretot, que desgasten l’energia de la gent. Des de l’alegria, el benestar, la il·lusió i l’entusiasme, les coses són més fàcils.

I per què les persones es creen emocions negatives?

Una de molt arrelada és convertir les coses més quotidianes en una obligació. Vivim en una societat molt exigent, competitiva, i de les coses més normals en fem problemes. I no ho són! Si estàs viu, la rentadora s’ha de fer malbé, l’ordinador ha de fallar i alguna negociació que comptaves que sortiria bé no ho farà. Però això no són problemes: són aprenentatges.

Diu que mirem massa al passat i aconsella mirar molt bé el present perquè ens agradi el futur.

Vivim poc en l’ara i aquí perquè estem molt encallats en històries del passat. Els processos de coaching que faig, tenen tres passos. Primer: endreçar el passat, viure les experiències passades amb gratitud i veure que ens van servir per aprendre alguna cosa. Segon: la manera com vivim el present. Sabem la teoria però hem d’aprendre a asserenar-nos i fer el que toca en el moment. I per últim hi ha la capacitat d’il·lusionar-se pel futur. Hi ha molta gent que quan el mira el que veu és poca cosa; per tant, poca cosa generaràs.

I s’ha de prendre decisions. Vostè mateixa va deixar la feina per anar a fer de ‘coach’.

Treballava en recursos humans i veia que fent bons organigrames, definint els llocs, fent selecció, es milloraven moltes coses en l’aspecte organitzatiu, però sovint les persones seguien sent infelices. Vinc d’uns anys en què es feia molta formació en habilitats directives, tècniques de venda, de parlar en públic i de treballar en equip. Semblava que si els donaves tot això, tothom funcionava millor. Però a poc a poc arribes a la conclusió que les persones, per molt que sapiguem que hi ha coses que hem de fer diferents, no les fem si no hi ha un canvi des de dins. Fins que no es modifiquin les emocions de les persones, el voltant no canvia.

Hi ha moltes persones que pensen que el ‘coaching’ no serveix de res.

Quan les persones venen a fer coaching és perquè estan en un moment crític. Alguna cosa se’ls ha trencat o ha deixat de funcionar. A la feina, o on sigui. Mentre en la teva vida quotidiana vas funcionant i estàs bé, potser no necessites un coach perquè el coaching requereix un esforç. És un canvi intern que repercuteix en tots els àmbits. T’obre ulls per mirar en moltes direccions: d’on vens, què vols i si el que estàs fent ho voldries fer d’una altra manera. El coaching el que fa és ampliar les possibilitats de com podries viure la vida.

Em pot donar algun exemple de com el ‘coaching’ pot canviar una persona?

Potser un de típic seria el d’un directiu que ve desbordat, angoixat. Té l’èxit que buscava però no és feliç i nota que la família ha pagat un preu per tot això, i no estan bé. Llavors venen a fer un aprenentatge de com és que han arribat fins aquí, i fins a quin punt per arribar a ser el primer, han pagat un preu molt elevat en el pla personal. Sovint les persones que tenen èxit són molt exigents amb elles mateixes i no es deixen espai per fer res malament. Quan tens una edat, penses que potser no cal estar sempre més així i que voldries viure amb més calma, serenitat, amor i tendresa. Llavors comencen a viure la feina d’una manera diferent, a gaudir més de les relacions, a delegar millor, a no voler tenir el protagonisme només ells, a donar espai als altres perquè passin, etcètera.

Treballa potenciant les fortaleses, oi?

Aquesta és la idea: confiar en la persona i que ella es fixi més en tot el que ha fet bé. Qualsevol defecte que et vegis parla d’una virtut que tens. El que passa és que quan no saps dosificar les teves fortaleses, i les fas servir en excés, et pot perjudicar. Moltes coses que tu, o els altres, veuen com un defecte, són virtuts que tens però que has d’aprendre a fer servir. I és millor que no pas passar-nos la vida arreglant defectes.

Com descobrir talents?

Buscant moments en què has fet coses i t’has sentit molt satisfet i confiat en tu mateix. Moments en què gaudeixes i flueixes fent alguna cosa. Fluir és una emoció de present. És diferent de la tranquil·litat. És deixar sortir tot el que tens a dins. Moltes vegades hem estat educats per arribar lluny o per tenir feines amb futur i potser això ha fet que perdem el focus de quin és el nostre veritable talent.

Quina és la mancança més comuna? La manca d’autoestima?

La manca de confiança, per mi, és por. Només tenim cinc emocions: l’alegria, l’amor, la tristesa, la ràbia i la por. I l’autoestima o la poca confiança en un mateix, és por de no ser capaç, de no poder, de no arribar. La por és una emoció que viu en el futur i quan jo no confio sortir-me’n d’on estic ara és quan tinc poca autoestima. En general, quan la gent va a fer coaching, ho fa amb poca confiança per poder-se’n sortir amb els recursos que té ara.

Diu que no hem de separar l’àmbit personal del professional. Per què?

Quan tenim problemes, per exemple, per treballar en equip, o no saber dir que no, o de gestió del temps… ens passa a la feina i a casa. I moltes vegades és la mateixa competència, la mateixa dimensió, canviant coses en un lloc, serveixen per a l’altre. Quan ho treballes en global el canvi és brutal perquè millores tant a casa com a la feina. Tothom està content en tots els entorns.

Fa ‘coaching’ a empreses. Quin és el problema més greu entre directius i treballadors?

Els desacords. Generalment hi ha una menysvaloració: els directius solen creure que els equips no treballen prou i estan desmotivats, i els equips pensen que els caps no els marquen prou les funcions i el que haurien de fer. Hi ha poca conversa constructiva. En general, tant en la vida privada com en les organitzacions, hi ha poca capacitat per anar i demanar el que creus que és legítim. La gent ens queixem molt però fora de context i no sabem anar a les persones a demanar o oferir el que podríem.

També parla de millorar l’estat d’ànim. Com es pot fer?

Les organitzacions no s’adonen que si tu cada dia, o molt sovint, estàs trist, o t’enfades, o tens por, el teu estat d’ànim és el de l’emoció que tens més sovint. I a les organitzacions també passa. Hi ha empreses en què sempre es posa el focus en el que no funciona, hi ha crispació, gent amb qui hi ha mal rotllo… i tot això canvia l’estat d’ànim. Quan som conscients que la forma com vivim les nostres emocions en el dia a dia influeix en el que està passant, el canvi apareix.

Està preparant un llibre per Sant Jordi. Què hi destacarà?

Hi recullo el procés habitual de coaching i explico com treballo els conflictes de passat, com els endrecem i alliberem emocions que no serveixen. Parlo del mindfulness, present, tècniques de relaxació i també tot el tema de visió, mirar el futur i per últim, accions i com podem canviar.

REGALA GRATITUD

He estat pensant molts dies quin seria el regal idoni per aquest Nadal. Com sempre sol passar, les coses més senzilles són les més boniques. I he optat per regalar-te un joc que et connectarà amb la teva tendresa, alegria, orgull  i satisfacció.

dsc_6494

Et proposo que escullis a 5 persones per a jugar aquest joc. Han de ser persones que consideris que han fet quelcom valuós i útil per a tu, al llarg de la teva vida. Poden ser coses molt senzilles i, fins i tot, aparentment insignificants,  com un gest, una mirada, unes paraules, un detall, una resposta, … o decisions i accions molt més visibles i que han implicat grans canvis a la teva vida.

Genera un moment i unes circumstàncies per a poder-li dir. No t’amaguis darrera “el dia que vingui bé ja ho faré…”

Deixa-li clar què és el que va fer, com ho vas interpretar tú, i que va significar per a tu allò. No ho deixis amb un gràcies que respongui més a la cortesia que a l’amor.

Observa què et passa a tu i al teu cor a mesura que vas fent tot el procés. T’adonaràs que el que semblava un regal per als altres, ha estat un reconeixement que t’has fet a tu. Perquè has portat de nou al teu present i al teu cor tot el que has rebut dels altres  i això et fa sentir ric i ditxós.

La gratitud pel que has rebut és una de les fonts més valuoses de benestar i equilibri que et pots regalar i que pots regalar als altres.

Que tinguis un Nadal i proper any ple de gratitud!

©Joana Frigolé