QUÈ DIFERENCIA L’EMPATIA DE L’EGOCENTRISME

foto_article_mans

L’empatia, és una de les habilitats i de les competències que més ajuden a millorar les relacions entre persones, a fer-les créixer i a generar possibilitats de futur.

Generalment es defineix com la capacitat de posar-se al lloc de l’altre. Però en realitat, si et poses al lloc de l’altre, amb les teves pròpies creences i mapes mentals, el teu ego et jugarà una mala passada i acabaràs pensant (o dient): jo en el teu lloc  I això, per descomptat que no ho podem anomenar empatia, sinó egocentrisme.

Per a què sigui útil la forma d’empatitzar, és molt important aprendre a distingir com escoltes.

ESCOLTES? O REINTERPRETES I OPINES?

Sabràs si escoltes, quan no aconselles sinó que preguntes per entendre.
Quan tu comences a opinar o aconsellar ja estàs deixant d’escoltar, i el teu ego t’impedeix adonar-te que l’altre persona és absolutament capaç de trobar les seves pròpies respostes.

De fet, t’ho està explicant perquè parlar, expressar i sentir-se escoltat, és una de les sensacions més gratificants que hi ha en les relacions entre persones. De fet, moltes vegades el que necessitem és que ens escoltin, perquè el sol fet de verbalitzar-ho, d’explicar-ho, de transmetre-ho… ja ens permet posar en un nou ordre en les nostres idees, pensaments i sentiments, i acabar trobant les pròpies respostes.

I recorda també, que no podràs empatitzar amb les necessitats dels altres si abans no empatitzes amb les teves pròpies. Si no et dones mai permís per a equivocar-te, per a sentir-te desorientat, per admetre que sovint tens por i en moltíssimes ocasions actues amb incoherència… difícilment podràs ser comprensiu amb tots aquests paranys en els altres.

Prova què passa amb les teves relacions si passes a considerar  l’empatia com la capacitat d’entendre no només el que l’altre diu sinó també la capacitat d’escoltar l’emoció, percebre el que sent, acompanyar-lo en el procés de descoberta de les seus propis sentiments i solucions i, tenir sovint una sorpresa en descobrir alternatives que tu no havies imaginat.

© Joana Frigolé

LES 8 DECLARACIONS QUE GENEREN FELICITAT

LES 8 DECLARACIONS QUE GENEREN FELICITAT

Publicat el 14 de Desembre de 2012 a “Coaching i Recursos Humans a un clic”

Aquest Nadal he pensat en un regal molt especial. Si prefereixes quedar-te en la queixa i auto compassió, no cal que el desemboliquis. Abandona aquí la lectura i ho deixarem amb un “Bon Nadal i Bon Any”.Però si tens ganes de continuar aprenent a dirigir la pròpia vida, et regalo un exercici que jo utilitzo en els processos de coaching: Les 8 declaracions que generen felicitat.

T’animo a practicar aquesta forma d’utilitzar el llenguatge al teu favor, tant quan evoquis el passat, com quan visquis el present o quan anticipis el futur.
DECIDEIX COM VOLS REVIURE EL PASSAT:

1. A QUI pots donar les GRÀCIES
És una manera de reconèixer i de celebrar el que aquesta persona ha fet per tu i el que significa (o va significar) a la teva vida. Segurament quan ho facis t’adonaràs que agraint fets del passat, també estaràs construint una relació de futur amb aquesta persona. Igualment,  en el cas que ella ja no hi sigui, el fet de donar-li les gràcies, et permetrà relacionar-te millor amb tu mateix/a.

2. De QUÈ et podries PERDONAR A TU MATEIX
Busca allò que no has aconseguit oblidar i que quan ho recordes o evoques, alimenta el teu sentiment de culpabilitat, impotència o inseguretat. Ara ja tens clar que oblidar no depèn de la teva voluntat, per tant,  reinterpreta aquesta història que t’expliques, tenint en compte que si fos ara…. ho faries molt diferent. De fet, vas fer el que podies i sabies fer, amb les creences i recursos que tenies aleshores. Per tant, perdona’t i celebra els aprenentatges assolits.

3. A QUI podries PERDONAR
Recupera les actuacions de qui va fer allò que tant de sofriment, ràbia, ressentiment o tristesa et va provocar. Tant si li pots dir, com si ja no li pots dir personalment, allibera’t de l’esclavitud que a tu et genera aquest record. Ja saps que oblidar no depèn de tu. El que sí depèn de tu és la possibilitat de deixar anar aquest ressentiment. No t’excusis amb la possible negativa de l’altre a acceptar el teu perdó. Per a perdonar, no necessitem que l’altre accepti la nostra decisió. Prova-ho i descobriràs l’eficàcia de dir “perdó” amb independència de la resposta que obtinguis de l’altre.

4. A QUI podries DEMANAR DISCULPES
És un gest que et permetrà assumir la responsabilitat de no haver complert allò al que et vas comprometre o també  pel que vas fer i que va perjudicar als altres. Recorda que no li demanes disculpes pel que ets sinó pel que vas fer.  I el teu objectiu és el de restaurar la relació.  Amb les disculpes tu fas el primer pas per a deixar palès que no estàs disposat a que un error no dinamiti la relació i, sobretot, que entens el seu enfado o desacord.
DECIDEIX COM VOLS VIURE EL PRESENT:

5. A QUI li podries dir T’ESTIMO i ET VALORO
Busca aquelles persones que valores, i que “dones per suposat” que ja ho saben. I descobriràs que segurament dir-ho no canvia l’emoció que sentiu un per l’altre, però en canvi, construïu una relació diferent.

6. Què et falta  admetre que NO SAPS
Busca allò que fa temps que intentes i no aconsegueixes el resultat esperat. Desgrana el munt de veritats universals i afirmacions que fas amb contundència i vehemència, buscant l’aprovació dels altres. Tot el que suposes, t’impedeix preguntar, indagar i descobrir. Declarar amb humilitat que no saps,  és el primer pas per a ser conscient que et cal reaprendre quelcom.

DECIDEIX COM VOLS VIURE EL FUTUR:

7. A QUÈ i/o a QUI vols dir SI
Que es allò que sovint dius que t’agradaria fer, però mai t’hi acabes de comprometre, amb objeccions trivials que solen començar amb el em falta… o si tingués… També detecta aquelles coses a les que t’has compromès per omissió (simplement perquè no has dit no), però que és molt possible que acabis incomplint.  Actuar amb aquesta ambivalència saps que malmet la confiança en tu mateix i la que transmets cap als altres.

8. A QUÈ i/o a QUI  t’agradaria ser capaç de dir NO
Recupera aquell tema  pendent en el que et cal fer aquesta declaració que et permetrà legitimar la teva necessitat, preservar la teva dignitat i aconseguir que els altres et respectin. Aprèn a dir no o prou amb honestedat i buscant l’equilibri de les necessitats dels altres i les pròpies. I recorda que no et valoraran perquè estiguis sempre disponible. Sinó per la teva capacitat d’oferir-te, quan realment et necessiten.

Aprendre i reaprendre a fer declaracions generadores de realitats constructives, es un procés que mai podem donar per acabat.

Així doncs, et desitjo que tinguis un 2013 ple de declaracions!

©Joana Frigolé

 

PER NADAL: UN BON MOMENT PEL FEEDBACK

Publicat el 22 de Desembre 2008 a “Coaching i Recursos Humans a un clic” feedback

És molt possible que quan rebis aquest clic, ja tinguis clar que no has estat un/a afortunat/da del sorteig de la loteria i hauràs arribat a la mateixa conclusió que jo: l’any vinent no serem milionaris. “LA SORT” no ens haurà acompanyat.

Però tal com apuntàvem a l’anterior clic, el més important és el que SOM i no el que TENIM. Per tant, m’ha semblat que ara seria un bon moment per a deixar-se de fantasies, aplicar-se el pensament positiu i sembrar per a la “BONA SORT” en el futur, basada en el que SOM.

Nadal és un moment en el que, molts de nosaltres, aprofitem per formular bons propòsits per l’any següent. Us proposo que per a perfilar els vostres propòsits demaneu un regal un xic especial a les persones del vostre entorn familiar, personal, social i professional. Escolliu 3 persones i proposeu-los-hi que aquest Nadal us regalin un feedback.

Sempre tinc per costum dir als alumnes  que tendim a pensar que “ratllem la perfecció” però que tenim la mala fortuna que “els altres” són tremendament imperfectes… Riem plegats davant d’aquesta afirmació, que ens ajuda a tenir present que, segurament hem esbiaixat la realitat massa al nostre favor. El feedback ens permet saber i conèixer, quina imatge transmetem als altres i fins a quin punt encaixa amb la nostra imatge privada.

Per tant, si t’animes a rebre aquest regal, escull aquestes 3 persones i els hi expliques que:

  • És un regal que no els costarà diners, però sí un esforç de transparència, sinceritat, estima, respecte i honestedat.
  • Vols que t’ajudin a desenvolupar-te, a créixer com a persona i també a millorar la qualitat de la vostra interrelació.
  • Els hi demanes que et diguin, quines virtuts i quines àrees de millora veuen en tu.

Abans de començar, exposa les regles del joc que TU tens intenció de respectar:

  • L’escoltaràs atentament i no l’interrompràs al llarg de la seva exposició.
  • No et justificaràs quan et digui coses amb les que no hi estàs d’acord, ni et menysvaloraràs quan t’exposi els teus aspectes positius.
  • Només li faràs preguntes per aclarir el que t’intenti transmetre.
  • Quan acabi li donaràs les gràcies pel seu regal i no allargaràs la conversa. Reflexionaràs en un altre moment sobre el que t’hagi dit.
  • Tu li has demanat opinió. I, per tant, el que digui t’ho prendràs com un punt de vista a tenir en compte, però et consideraràs lliure d’acceptar-la o no.

Exposa-li també, les regles que t’agradaria que ELL/A respectés:

  • Et dirà 3 aspectes positius i 3 a millorar.
  • Que sigui al màxim de sincer. Per tant, és millor que concreti les seves afirmacions i et digui en quins fets o situacions basa la seva opinió.
  • Quan esmenti les virtuts serà bo que utilitzi el “ETS…”. T’ajudarà a generar-te confiança.
  • Quan esmenti les àrees de millora el “FAS..”, perquè a tu t’ajudarà a conèixer en què basa les seves opinions i a saber on pots incidir.
  • Et donarà l’opinió de com et veu, però ni et jutjarà ni et donarà consells. El fet d’acceptar-ho i/o de canviar, és cosa teva.

Si fas aquest exercici amb 3 persones importants per a tu, de diferents àmbits segur que tindràs sorpreses:

  • És molt provable que et sorprengui que alguna característica personal a la que no donaves massa valor, resulta molt positiva per a enriquir les teves relacions interpersonals.
  • Igualment és possible que descobreixis que “dissimules” o “controles” amb molta menys traça de la que pensaves algunes febleses, que són molt més visibles del que havies imaginat.

Escollir alguna persona amb la que tens poca relació, et pot ajudar a discriminar quina imatge pública transmets. És a dir, quin és l’impacte que fas en les persones que et coneixen poc. Per altra banda, si esculls a una persona més propera a tu, el fet de variar les regles del joc d’interrelació (no jutjar, no fer retrets ni donar consells) et pot permetre assolir resultats incomparables.

Si has tingut èxit, és molt provable que les persones que t’han fet aquest regal també vulguin un feedback per Nadal. Per tant, espero que aquest clic hagi posat un granet de sorra per a que tu i els que t’estimes pugueu SER més rics al 2009.

Joana Frigolé

UN REGAL DE NADAL VALUÓS

Publicat el 20 de Dembre de 2010 a “Coaching i Recursos Humans a un clic”un regal molt valuós

Aquest Nadal, hem escollit aquest conte que ens explica JORGE BUCAY. Desitgem que us agradi.

Un Nadal, hi havia un senyor que no tenia prou diners per a grans regals. Així és que va gastar, el que per a ell era una enorme quantitat de diners, en comprar un rotlle sencer de paper metal.litzat amb dibuixos nadalencs. Potser un elegant embolcall podria substituir un contingut menys costós…

Però quan va anar a buscar el paper que havia guardat i va veure que ja no hi era, es va posar furiós.

  • Qui ha gastat el paper metal.litzat que estava guardat a l’armari? – va començar a cridar
  • Qui ha estat? Aquest paper era caríssim! Per a què l’heu fet servir?!?!

I així va seguir, fins que la seva filla petita de quatre anys se li va acostar i li va dir:

  • Vaig ser jo, papa, jo l’he fet servir.
  • Tu l’has fet servir? Sense permís?
  • Si papa… – i es va posar a plorar.
  • Aquest paper era caríssim. I no era per jugar, era per embolicar regals de Nadal…!
  • És que… – va voler explicar la nena.
  • És que ets una mal educada. El teu pare treballa com un burro cada dia per a què a casa no falti res i quan compro alguna cosa per què hi hagi un regal per a cada un, tu… Calla i escolta! Havies d’haver preguntat si podies fer-lo servir!
  • No podia preguntar papa… perquè era una sorpresa.
  • Quina sorpresa? Que ja no hi hauria paper per embolicar els regals? Tot el paper per un sol regal? I per a qui és aquest regal si es pot saber? – va preguntar el pare molt enfadat.

La nena es va posar a plorar i li va dir:

  • Era… per a tu papa…
  • Oh… perdona si t’he cridat filla, però és que el paper era molt car per a utilitzar-lo en un sol regal.
  • Si, papa… però és que la caixa era molt gran i va quedar tan maca!
  • Està bé… anem a veure aquesta caixa,… potser podrem aprofitar una mica de paper per a embolicar els regals de tots.

La nena va anar a buscar l’enorme caixa de la seva vella caseta de nines, embolicada amb el paper daurat i li va donar al seu pare tot dient:

  • Bon Nadal, papa!

El pare estava envaït per la tendresa de la nena i sentint-se culpable per no haver-la escoltat, desembolicava el regal intentant inútilment salvar el paper. Però va tornar a esclatar quan va obrir la caixa i va veure que no hi havia res a dins!

  • No saps que quan es fa un regal i s’embolica una caixa, encara que es faci utilitzant TOT un rotlle de paper,… S’HI HA de posar quelcom a dins? No saps que no es regala una caixa BUIDA!?!?!

La nena ploriquejant va abaixar el cap i li va dir:

  • És que la caixa no està buida…papa… Hi vaig bufar setanta petons dins de la caixa… Així, quan estiguis de viatge, com que jo no hi puc venir, t’emportes els petons que jo et vaig regalar per Nadal…

El pare es va sentir morir i li va demanar perdó per no PREGUNTAR, per no ENTENDRE, per no saber ESCOLTAR.

Joana Frigolé