La confiança balla entre el passat i el futur

Cada un de nosaltres té el poder que ens ofereixen les nostres relacions i emocions  per a poder conviure amb major efectivitat en aquesta realitat.

Estem en plena crisi i les circumstàncies són dures,  però com sempre es diu, la podem convertir en una oportunitat, per a generar un futur pròsper i positiu per a tots.

Prestar atenció a com et relaciones amb tu mateix, et pot ajudar per a prendre consciència de l’impacte que estàs generant a fora i quina realitat estàs construint. El sentiment que més et pot ajudar i que més necessites és la confiança.

La confiança balla constantment entre el passat el futur.

Quan mires el teu passat des de les vegades que ho has fet malament, les que no te n’has sortit. Quan et tornes a connectar amb crisis i pèrdues que ja havies viscut en el passat. Quan t’enfoques al moment de la pèrdua i el que no vas saber fer…  Així és com et vas activant la teva por. La por és el sentiment contrari de la confiança.

En canvi, quan vas al teu passat i et re-connectes amb experiències passades en que te’n vas saber sortir, situacions concretes en les que vas comptar amb la gent que et va ajudar, dificultats en les que vas tenir l’habilitat per donar la volta a les adversitats,… Així és com t’actives la teva confiança. Busca aquests moments que et recorden quines són les teves fortaleses. Moltes vegades busques a l’exterior les respostes. Però les tens al teu propi passat i en la teva pròpia experiència, sempre i quan siguis capaç d’aprendre’n.

Igualment, també la confiança depèn sempre de com miris el futur. Si te l’imagines des de tot el que pots perdre, totes les desgracies que poden passar i tot el que anirà malament, difícilment despertaràs la teva confiança. Aprendre a imaginar petits canvis, petites situacions que poden ser profitoses, alimenten el teu benestar i aquesta sensació d’equilibri, que et permet mantenir-te centrat en el present.

La confiança sempre és ara. En aquest “ara”, què pots aprofitar del passat i de quina manera pots generar futur?

Tu perds la confiança quan et queixes, et fas la víctima, quan poses el focus en tot el que no va bé.

Tu guanyes confiança quan et centres en el que SÍ pots fer ARA.

  • Guanyaràs confiança si poses gratitud al teu passat. Si ets capaç de connectar-te i aprofitar aquestes situacions en les que estàs ara, per a recuperar persones, situacions i hàbits. Aquells que en el passat t’havien sigut molt profitosos i t’havien donat benestar i alegries.
  • La confiança l’alimentaràs si ets capaç de cuidar-te en aquest present. Cuidar el teu cos, el teu pensament i alimentar-te de tranquil·litat, calma i serenitat.
  • Alimentaràs la teva confiança si et centres i et dediques a fer allò que tu saps fer i t’activa el sentiment de fluïdesa. Fluïm quan estem fent activitats que ens agraden i se’ns donen bé.
  • Quan aprenguis a imaginar com seria un futur millor, potser més solidari on les coses siguin més fàcils, on es preservi millor el medi ambient, on els espais i hàbits siguin saludables. Visiona aquest futur. Aprèn a il·lusionar-te de nou. Així actives la teva esperança i el teu optimisme. I centra’t ARA en el que pot generar futur. Si quan parles, quan opines, no generes futur, no cal que parlis. Estàs perdent el temps i estàs fent gastar energia que els altres podrien invertir d’una altra manera. Ens canses i ens desgastes.

Tot això, que anomenem confiança, també n’hi podem dir AMOR.

L’amor i l’alegria son les 2 emocions, que ara mateix necessitem, perquè ens donen energia per anar endavant. No generaràs des de l’exigència, no generaràs des de l’enuig ni des de la tristesa. Les has de fer servir, perquè formen part del procés de dol. Però quan més aviat acceptis que el que tenies no ho tindràs més, el que era no serà més i més aviat et centris en generar un nou futur, més ràpid canviarem tots.

Només recordar-te que sempre ens relacionem amb els altres, en funció de com ens relacionem amb nosaltres mateixos. Si tu no ets feliç, si tu no confies, no tens empenta o un estat ànim positiu, difícilment podràs generar futur. Per tant, primer cuida’t tu.

Tots els canvis també passen per a posar-se en acció. Una actitud positiva és fantàstic, però no et serà suficient si no t’apropes i no demanes allò que necessites pera assolir els teus objectius i propòsits. Igualment et caldrà oferir-te i fer-te visible, per a aportar el teu talent i generar canvis.

Així doncs, seguim! La vida ens està posant reptes difícils, si acompanyem les nostres accions d’alegria i amor… ens serà més fàcil.

 ©joanafrigole

Emocions que ens cuiden, 5: Posar la ràbia al nostre favor

La ràbia és l’emoció que ens ofereix vitalitat, força, energia, impuls, determinació i capacitat per a passar a l’acció.

Tot i això, també té la seva altra cara: la de la ira, l’odi, l’enveja, el sentiment de culpabilitat,…

La ràbia és una emoció que fa pocs amics.  Quan una persona està preocupada o trista, les persones que l’envolten és molt probable que s’hi acostin, per ajudar-la o consolar-la. Però quan l’enuig és el protagonista, tothom tendeix a marcar distància, fugir o protegir-se.

Per tant, si ets una persona que et connectes sovint amb la ràbia, ja hauràs pogut experimentar, en més d’una ocasió, que t’ha distanciat dels altres.

COM ES COMPORTA LA RÀBIA EN PRESENT

La ràbia en present es mostra amb la imposició.

Potser et descrius a tu mateix com una persona “amb pronto”, “amb molt caràcter”, “impulsiva”… Tot són eufemismes que descriuen els teus episodis de ràbia descontrolada i, també, podem deduir que conviure amb tu quan tens aquests “atacs” pot ser desagradable.

Observar quin és el patró de comportament d’aquesta emoció, et pot ser útil. El sistema de creences que la sustenten és extremadament simple:

  • Sempre vol tenir raó.. Argumenta i reargumenta el seu punt de vista. En les discussions només hi ha 1 opció correcta. No entén que la convivència de diversos punts de vista és possible i útil.
  • Parteix de que només hi ha una possibilitat. Té un pensament dicotòmic i lineal (a-b, bo-dolent, superior-inferior, correcte-incorrecte, èxit-fracàs,…)
  • És incapaç d’escoltar o acceptar la possibilitat de les aportacions d’altres punts de vista. Viu aquesta possible acceptació com un fracàs.
  • Acaba guanyant i els altres es rendeixen o resignen, tot i que li guardaran ressentiment durant molt de temps, per la manca d’escolta.

A nivell fisiològic, la ràbia aprovisiona el teu cos d’un gran cabdal d’energia, destinada a protegir-te o atacar.

Amb el teu pensament, li expliques al teu cos que el que està passant és molt greu i terrible. El teu organisme vol ajudar-te, per tant es prepara pel pitjor, per a una gran emergència, tot i que la realitat objectiva ens indica que amb una xic de fermesa hagués estat suficient.

COM ES COMPORTA LA RÀBIA EN PASSAT

La ràbia en passat es mostra a través del res-sentiment.

Res-sents una experiència que vas viure temps enrere o en una altre etapa de la teva vida, en què aquesta persona va fer quelcom que va despertar la teva ràbia i el sentiment d’injustícia.

Has decidit mantenir aquest odi perpètuament. Como ho fas?  Et vas re-explicant la mateixa història, el mateix relat, la mateixa versió,… una i altra vegada.  Aquella persona em va fer allò i jo no vaig poder fer res.  

Aquesta persona i aquesta situació ja no estan a la teva vida, però tu et continues sentint víctima i el teu sofriment es manté intacte. Perquè el cos no sap que això ja no existeix i que ara ja ets lliure. Tu li continues explicant que tot és aquí encara, que res ha canviat. Per tant, ell intenta ajudar-te, reaccionant amb ràbia, et dona energia per a defensar-te de quelcom que ja no hi és (la teva ex parella, la teva ex empresa, el teu pare, la teva mare, el teu amic d’infantesa, …).

Ara tu tens la responsabilitat d’alliberar-te d’aquest sentiment que ja no t’aporta res. Entendre també que aquella persona va actuar en base a les seves creences i que no sabia fer-ho d’una altra manera. De fet, tu tampoc vas saber reaccionar, perquè eres petit, no tenies poder o simplement, perquè aleshores no en sabies.

Però ara sí que en saps. Així despertes la compassió. Aquest sentiment que t’ajuda a acceptar que les persones ho fem tant bé com sabem amb les creences que tenim. Per tant, si fos ara, ho faries diferent i no permetries que allò passés.

COM ES COMPORTA LA RÀBIA EN FUTUR

La ràbia en futur se’ns mostra a través de l’exigència.

Tot el teu futur està previst i planificat, tant els teus objectius com els processos per a aconseguir-los.

Quan quelcom o algú canvia els plans que vas fer, et costa d’acceptar i adaptar-te amb flexibilitat. La teva mirada exigent cap el futur vol arribar a tot arreu i fer-ho tot bé. Això t’activa l’ansietat (por a no arribar) i sentiment d’impotència quan no és possible.

En els 3 casos l’aprenentatge consisteix en acceptar que no tens la veritat, que no hi ha coses ni bones ni dolentes. Totes les “veritats” són legítimes, encara que a tu no t’agradin. També cal que aprenguis a valorar si la teva reacció és proporcional a la situació.

La ràbia és una emoció que et connecta amb la teva valentia, tenacitat, constància, persistència, quan saps utilitzar-la al teu favor.

Amb el temps has après que comptar fins a 10, et serveix per a gestionar els teus impulsos descontrolats. Però recorda que la millor manera d’ajudar el teu cos i de donar-li el missatge que tot va bé, és posant consciència en la teva RESPIRACIÓ. Aprèn a respirar amor, calma i serenitat, per a recuperar el teu propi equilibri i tornar al teu centre.

Estem en una situació d’emergència. Cuida la teva ràbia i aprèn a conviure amb ella. Fer-ho et farà les coses més fàcils a tu i també a les persones que t’envolten.

 ©joanafrigole

 

Con-viure amb el present per crear futur

Es pot viure el present queixant-nos, atemorits o relaxats, fugint d’un futur incert, que ens dona vertigen, especialment quan comencem a imaginar possibles realitats.

Però també podem con-viure amb aquest present prenent les rendes de la creació i transformació del nostre futur.

Efectivament, tenim moltes incògnites que no podem controlar. Tot i això, hi ha un poder que es manté intacte i és el poder de decidir:

  • Qui i com vull SER
  • Com vull CON-VIURE amb aquest futur incert

Per a fer efectiva aquesta decisió, les emocions ens donaran l’energia que necessitem a cada moment per a desplegar tot el nostre talent, fortaleses, capacitats, saviesa i experiència. Aquestes ens ajudaran a equilibrar la dosi d’esforç o de calma que necessitarem a cada moment per a poder CON-VIURE amb nosaltres mateixos i amb el que la vida ens presenti.

Segurament per a aconseguir-ho, et seran molt més útils les preguntes que et pots fer, que els consells que jo et pugui oferir. Perquè les preguntes et permetran trobar respostes a la teva pròpia vida, realitat i experiència.

Una de les preguntes que més t’ajudaran a aprendre de tu mateix és el ¿PER A QUÈ?

A cada un de nosaltres la crisi del COVID-19 ens ha enganxat en un moment vital determinat i també ens ha tocat viure’l de formes diferents, en funció de la nostra situació personal, professional i social.

Potser t’ha tocat quedar-te confinat a casa, treballant i amb la teva família.

  • Potser t’ha tocat estar sol o sola a casa.
  • Potser t’ha tocat treballar intensament i viure en un estat d’emergència i estres constant.
  • Potser les persones que estimes estaven lluny i no les has pogut cuidar.

Existeixen multitud de possibilitats. A mi m’agrada creure que res és casual. Que la vida ens regala experiències, PER A QUÈ en aquesta frenada sobtada puguem observar les nostres vides i valorar què podem aprendre de nosaltres mateixos. Tot el que passava desapercebut, el que no li donàvem importància, o no ens hi fixàvem, en aquests moments se’ns mostra, és més evident i visible.

En moltes ocasions utilitzem el “PER QUÈ?” Una pregunta que ens transporta al passat i ens ajuda a entendre. Però també alimenta en excés el victimisme i queixa, en lloc de convidar-nos a posar-nos en acció en aquest present per a transformar el futur.

Fes-te aquestes preguntes i escriu les respostes, per a què les puguis tenir presents quan vagis cap al futur:

  • Què o a qui vols deixar anar en el teu futur? Què has descobert durant aquest temps que no et serveix, et pesa, et resta energia i et desgasta?
  • Què o a qui vols incorporar a la teva vida? Quins hàbits, costums has iniciat durant aquests dies i et resulten profitosos?
  • Què o a qui vols recuperar del teu passat? Quin hàbit, persona, costum, vas deixar aparcat fa temps i t’agradaria tornar a posar en valor a la teva vida?
  • Què o qui vols conservar del teu present? Què et carrega d’energia, t’equilibra i vols mantenir?

Aquestes preguntes t’ajudaran a dissenyar el teu propi futur i a adonar-te del nivell de maduresa i responsabilitat emocional en la que vius.

  1. Tenies una vida segura i controlada. Potser abans de tota aquesta crisi, tenies molta tendència a viure en l’obligació i en l’exigència, en el posar-te normes o complir les dels altres. Vivies en el “he de”, en el “tenir-ho tot controlat” i tot previst. La vida t’ha regalat aquesta crisi per a despertar la teva humilitat i ajudar-te a adonar-te que no tens control sobre pràcticament res. I, tot i això, pots tenir una vida satisfactòria.
  2. Eres una persona motivada i satisfeta, amb la teva vida i la teva feina. Estaves posant en joc les teves fortaleses fent el que et motivava. O, al contrari, estaves fent una activitat en la que no et senties realitzat o convivies amb unes relacions en les que et senties limitat. Observar-te t’ajuda a decidir la direcció del teu futur.
  3. Vivies amb el compromís d’aportar valor. Senties que lo que feies era útil i tenia un sentit.

Des de la motivació al compromís, hi ha un canvi qualitatiu molt important:

  • La motivació consisteix en que jo faig el que m’agrada. “Però si la vida em demana que faci alguna cosa que no m’agrada… em desmotivo”.
  • En canvi, el compromís manté la determinació, l’energia i la persistència en els objectius, encara que impliquin esforços i accions que no ens venen de gust, perquè el que ens mou és laportació de valor, el sentit i el “per a què” ho faig. 
  • L’energia que ens impulsa és la del AMOR i l’ALEGRIA.

Per a activar l’energia de l’amor, no és suficient fer mindfulness, respirar a fons i estar tranquil. L’amor és també sentir-te útil. És la capacitat de donar sentit a allò que fas i al que fem plegats. Tens preguntes que t’ajuden a RE-connectar-te amb el sentit de la teva vida.

  • Hi ha quelcom que pots fer per a aportar més valor, per a generar canvis en el teu entorn personal i professional?
  • Quin sentit té el que fas?
  • Com pots contribuir a fer una societat millor?
  • Què has vingut a fer a aquest món? Què hi vols aportar? Com vols ser vist?
  • Per a què estem vivint? Per a què estàs vivint tu?
  • Com t’agradaria ser recordat pels teus fills, amics, parella, família, companys de feina?

Quin és el teu talent? Què has RE-descobert de tu aquests dies?

A l’hora de contestar, només has de tenir en compte que en tots els talents sempre es compleixen unes condicions:

  • Es compromet en aconseguir reptes ambiciosos que aportin valor i tinguin sentit a la societat.
  • Es senzill i fàcil, no complica les coses.
  • Conscient de les seves limitacions, no és saviondo ni prepotent.
  • Es autèntic, es mostra tal com és. No ha de dissimular res ni ha de fer falses divisions entre la part professional i la personal.
  • El talent, quan s’utiliza, fa créixer l’amor, l’alegria, la confiança, la il·lusió i l’entusiasme.

Necessitem que despleguis el teu talent, les teves fortaleses, per a crear futur. Hi ha molts talents, tots en tenim un d’únic i irrepetible. Entre tots SOM UN i construïm un univers de talents.

Si t’estimes a tu mateix, et valores i decideixes QUI VOLS SER ens seràs més útil per a fer créixer aquest univers de talents i crear el futur.

 ©joanafrigole

Emocions que ens cuiden: Processos de dol, de l’amargura a la dolçor

Les emocions també ens acompanyen i ens ajuden a conviure amb els processos de dol.

Alguns de vosaltres heu perdut familiars, amics, companys,… per l’impacte del COVID-19. El sofriment per aquestes pèrdues està essent doble. Per una banda per la pèrdua de la persona que ens ha deixat. Per altre, per les circumstàncies de la seva marxa, sense la possibilitat d’acompanyar-la ni acomiadar-la.

El sofriment també forma part de la vida i la seva presencia en els processos de dol és molt intens i dolorós. L’objectiu d’aquest article és acompanyar-te per a que puguis fer aquest procés de la forma més lleu possible. Que puguis fer un dol que et permeti anar dissolent el gust amarg de la pèrdua que donen la ràbia i la impotència i t’acompanyi una tristesa més dolça i tolerable.

LES 3 EMOCIONS QUE PRENEN ESPECIAL PROTAGONISME EN LOS PROCESSOS DE DOL:

La POR comença molt abans, quan la persona a la que estimes es posa malalta. Es desperta la teva por a perdre-la. Aquesta emoció t’activa per a prendre les mesures que estan al teu abast. I també et comença a preparar pel dol que vindrà després, quan comencis a intuir que no hi ha res a fer.

La por també es manifesta moltes vegades en forma de negació. Veus el que està passant… però no ho acceptes. Tot sembla irreal. Et protegeixes pensant que és impossible que et passi a tu.

Quan la por acaba la seva funció protectora deixa espai a la RÀBIA. T’adones de que és real i t’afecta a tu. S’activen els teus sentiments d’impotència i injustícia. T’enfades amb el món, la vida i també amb tu mateix.  Potser et sents culpable per alguna cosa que creus que no vas fer, culpes als altres per no haver fet les coses com tu creus o culpes a la persona que estàs perdent per no cuidar-se a si mateixa.

A vegades, passen els anys i ens adonem que ens hem quedat atrapats en aquesta etapa de dol. Continuem enfadats i ens hem quedat amb el record amarg, un sentiment que es va generalitzant en moltes altres situacions de la vida. Sovint un estat d’ànim amarg està relacionat amb processos de dol mal gestionats.

La ràbia conviurà i anirà deixant espai a la TRISTESA. És l’emoció que et permetrà adonar-te de que per més que t’enfadis i lluitis amb la vida i les circumstàncies, ha arribat l’hora d’acceptar la realitat. Plorar forma part d’aquest procés de deixar anar el que estàs veient i revivint del teu passat. Venen els records al teu present, t’adones que no els tornaràs a veure i els deixes anar amb les teves llàgrimes. Poc a poc, sense presses y donant el temps necessari  a cada record, la tristesa ajuda a ressituar en les teves cel.lules, neurones, cos,… tot allò que va ser i no tornarà.  Lentament, cada episodi de tristesa t’ajudarà a anar posant dolçor i convertir aquest dolor tan profund en MELANCOLIA. Un sentiment que té una gran dosi d’amor i gratitud per tot el que vas compartir amb aquesta persona.

En canvi, el dol amarg es queda encallat en el ressentir i reviure tot el que es va experimentar durant i després de la pèrdua (com es va posar malalt, com va morir, tot el que no hem pogut compartir i tot el que no podrem viure plegats).

 

ELS RITUALS DE DOL   

Per a entendre el dol, també hem de prestar molta atenció als rituals de comiat. Totes les cultures i religions els tenen. Independentment de les nostres creences, basades més en l’espiritualitat o materialisme, necessitarem visualitzar i experimentar, d’alguna forma, la fi d’una relació-conversa amb aquesta persona. De fet, la relació-conversa interna continua viva, encara que ja no estigui en el nostre present. Hi haurà converses recordades i també generades amb les noves realitats que ens toqui viure. Els rituals ens ajuden a que siguin converses dolces i amoroses.

Tots els rituals compleixen dos condicions:

  • Són grupals i permeten compartir el sofriment. Pots explicar una i una altre vegada el que ha passat. Verbalitzar i compartir et permet interioritzar el relat i la nova situació. Els altres empatitzen amb tú i reviuen les seves pròpies pèrdues. Compartim el sentiment de fragilitat humana, la igualtat i es desperta la nostra solidaritat.
  • Reconeixement públic a tot el que aquesta persona ens va aportar i ha representat a les nostres vides i el llegat que ens ha deixat.

Ara no has pogut fer aquest ritual. De fet, potser ni l’has pogut acompanyar en el seu sofriment ni acomiadar personalment. Però això no t’impedeix reinventar la teva pròpia forma de tenir aquesta relació-conversa que t’ha quedat pendent.

A nivell col·lectiu, inventa noves formules per a omplir d’amor i gratitud aquest dolor tan profund que et generen la ràbia i la tristesa. No hi afegeixis més dolor posant el focus en el fet de no poder-la acompanyar ni acomiadar. Això… no ha estat sota el teu control.

Comparteix amb la família anècdotes, escriu alguna carta i la llegeixes als amics, prepara un plat que solíeu cuinar, explica als altres com et sents, etc. Comparteix, comparteix i comparteix. El suport social és fonamental per a tots els animals mamífers. Ens consola sentir-nos acompanyats i ens fa sentir valuosos ajudar als altres. Utilitza el telèfon, videoconferències,… Tenim molts recursos que ens donen recolzament per a fer aquesta gestió emocional de la situació.

I, després, quan acabi aquesta crisi, ja tornarem a fer-ho com abans. O, potser, haurem creat noves formes de reconèixer a les persones que se’n van.

Per altra banda, has de tenir una conversa individual. Segurament et van quedar coses per a dir-li. Independentment de quines siguin les teves creences, sempre ets a temps de tenir aquesta conversa. Si tens una mirada més espiritual et resultarà més fàcil. Si no hi creus, igualment val la pena que tinguis la conversa amb el teu cos i les teves cèl·lules:

  • Demana-li perdó, si sents que en algun moment no vas fer el que creus que havies d’haver fet. Saps que et perdonarà quan li hagis dit.
  • Perdona’l si creus que va fer quelcom que et va ferir i va perjudicar la vostra convivència. O, simplement, per la seva marxa tan precipitada i en aquestes circumstancies. T’hagués agradat que fos d’una altra manera.
  • Perdona’t a tu mateix pels errors que vas cometre amb aquesta persona, durant la vida o també en els moments finals.
  • Agraeix-li el que heu compartit, el que ha significat per a tu. Busca detalls, anècdotes, moments, instants,… que et connecten amb l’amor que us unirà per sempre.
  • Digues-li que l’estimes. Que l’acceptes tal com va ser. I també, que no et queda més remei d’acceptar la forma en que se n’ha anat d’aquesta vida. Digues-li que fou molt important i valuós per tu. La seva vida no va ser envà, el que vas aprendre et serà útil a tu i a les persones amb les que et relaciones. I després us feu una abraçada i fas un petit ritual que us connecti a tots dos. Un petit gest que mantingui viva la vostra complicitat i que saps que reconeixeria com a vostre.

El temps et permetrà acceptar. Però el temps NO ho cura tot. El que cura és LA TRISTESA que  et va ajudant poc a poc a anar-hi posant AMOR i GRATITUD als records.

 ©joanafrigole

 

 

 

 

 

 

CONVIURE AMB EMOCIONS D’EMERGÈNCIA

Aquest article va dedicat a tots aquells que esteu en actiu i treballant, atenent les necessitats bàsiques dels pacients, usuaris, clients,…

Estem en un moment d’emergència, per tant les emocions i sentiments  que estàs gestionant també són d’emergència. Es sobreactiven la por, la ràbia i la tristesa.

De fet, no són estats d’ànim nous, ja els has sentit en altres ocasions al llarg de la teva vida. El que ho fa diferent és la seva intensitat i la  generalització a tota la societat.

Per tant, més que mai, necessitem que estiguis al 100% per a mantenir al màxim la capacitat per a desplegar el teu talent personal i professional. La única manera possible és que tinguis sempre present la cura de tu mateix:

  • Posa’t la mascareta emocional:

Encara hi ha molta gent que creu que la felicitat és ALEGRIA. Per tant, en la situació en la que estem ara, seria molt difícil ser feliç. La felicitat no és només l’alegria, sinó també, la capacitat de poder conviure amb el sofriment, de poder conviure amb la tristesa, la ràbia i la por. Poder-les suavitzar,  posant calma, tranquil.litat, serenitat, gratitud, confiança… Tots aquests sentiments són diverses manifestacions de l’AMOR.

Físicament, l’alegria respira i riu amb la boca oberta. Però potser ara et caldrà tancar la boca perquè l’amor respira amb la boca tancada. Ves alerta també, perquè la por també respira amb la boca oberta. I quan t’estresses i sobreactives tendeixes a ASPIRAR, en lloc d’inspirar i expirar. I així es com t’actives la tristesa, la ràbia i la por i t’autoactives l’estat d’emergència. I si tu estàs en estat d’emergència, no podràs donar calma i tranquil.litat als altres.

Recorda posar-te la teva mascareta emocional. Tanca la boca, respira pel nas i filtra el que entra al teu cos. Aporta oxigen al teu cos i el teu cervell, per a què puguis afrontar amb centrament i efectivitat les situacions.

  • Centra’t en ser útil i aportar valor:

Sentir-te útil i que aportes valor et desperta els sentiments de solidaritat,  valentia, justícia  i constància.

Aquests sentiments et donen energia extra per a mantenir-te ferm davant les adversitats, perquè l’amor es  combina d’una manera exquisida amb la resta d’emocions: alegria, ràbia, tristesa i por.

  • Potencia la teva capacitat d’acceptació i humilitat:

La confiança, la proactivitat, i optimisme, són fonamentals per tirar endavant. Però en aquests moments no en tindràs prou, perquè aquests sentiments són fills de l’alegria.

Et caldrà també la humilitat i l’acceptació de les pròpies limitacions. No pots arribar a tot arreu i hi ha coses que, tot i que són injustes i doloroses, s’escapen del teu abast. Hi haurà problemes que no podràs resoldre directament, hauràs de moure recursos i situacions totalment noves per tu, i aniràs aprenent  sobre la marxa, amb els errors que això implica. Hauràs de treure molta gent de la seva zona confort. I malgrat tots els teus esforços, a vegades no arribaràs a on hagués estat necessari.

Des d’aquesta humilitat, des de posar-hi tant com sabem. I de dir-nos cada dia: vaig aprenent, ho he fet tan bé com he sabut, m’he sentit útil, he pogut ajudar a algú, he pogut resoldre algun problema que semblava irresoluble, … Aquest és l’aliment que tu necessites cada dia per tirar endavant i continuar acompanyant als altres.

  • No podrem ajudar als altres si no ens cuidem a nosaltres mateixos.

Ens agrada que siguis valent, compromès i que ens cuidis. Però no volem un heroi que es sacrifica per nosaltres . Fes tot això que et diuen a les xarxes: ioga, medita, mou-te físicament, alimenta’t be, repara’t i estima’t. I així podràs donar i obrir el cor als altres.

Seguim en aquest estat d’emergència, això serà molt llarg i haurà un canvi social important. I vosaltres hi sou molt importants en tot això i us necessitem sencers i senceres, durant molt de temps. No actuïs des de la provisionalitat i, em la falta creença que això s’acabarà aviat i  ja aguantaràs. Prepara’t per a ser resistent i dedicar la dosi d’energia justa i necessària a cada moment.

  • Aprèn a acceptar els desequilibris com a part de la vida.

Cuida’t molt, estima’t molt i quan et desequilibris no t’espantis. No et creguis el que diuen a la prensa i arreu, que sempre posen el focus en l’ansietat, en el trauma i en la debilitat humana, sense tenir en compte que les persones estem preparades per a sobreviure a estats d’emergència com aquests i que les emocions estan per a ajudar-nos a conviure-hi, no pas per a fer-nos la guitxa. No tinguis por de les teves emocions.  Són teves i tu les cuidaràs.

I quan tinguis ansietat… respira i endemà i tornes. I si tens ansietat, vol dir que el teu cos t’avisa que vols fer més del que pots, no t’has escoltat i no t’has donat descans. Si tens tristesa i tens ganes de plorar, plora , per plorar durant una horeta no et passarà res. Plora el que hagis de plorar i demà et tornes a equilibirar. Si estàs enfadat perquè et toca viure alguna injustícia en el teu entorn personal, professional o social,  enfada’t, inverteix aquesta energia en canviar el que estigui al teu abast, accepta el que no pots canviar i després et tornes a equilibrar.

Gracies per ser-hi. I, sobretot, cuida les teves emocions. Et volem equilibrat i així ens seràs mes útil.

 

EMOCIONS I CREENCES QUE ENS CUIDEN

Per poder conviure amb aquesta nova etapa de confinament amb equilibri i maduresa, disposem d’una creença que ens pot ser útil:

“TOT ANIRÀ BÉ PERÒ RES SERÀ IGUAL”

Ha quedat enrera l’etapa inicial en la que vam posar en marxa els nostres mecanismes de defensa psicològics i ens protegíem del sofriment excessiu amb la creença de “a mi no em passarà res”. Així fou com vam mantenir la nostra vida quotidiana amb l’autoengany que els perills només afectarien als altres.

En aquests moments, la crisi del coronavirus ja ens ha afectat a tots directa o indirectament. D’una manera o una altra, ens sentim tristos, enutjats o amb por, o els tres sentiments alhora. No només nosaltres, tot el planeta està alterat emocionalment:

  • Tenim por a perdre el que donàvem per fet i que no es compleixin les nostres expectatives i plans de futur.
  • Estem enfadats perquè les coses no són com creiem que haurien de ser. I li continuem demanant a la vida que ens doni el que ja no ens pot donar.
  • Estem tristos perquè hem tingut pèrdues valuoses per a nosaltres, potser de persones, projectes, plans, béns materials,…

Ens preguntem: Tal com estan les coses ¿Serà possible ser feliç? 

Amb massa freqüència es continua relacionant la felicitat únicament amb l’emoció de l’ALEGRIA. Però aquesta emoció no ens resulta suficient per afrontar aquesta situació amb equilibri i maduresa.

És cert que necessitem creure que “tot anirà bé”. Aquesta creença ens dona l’energia necessària per a seguir endavant. Ens connecta amb els  sentiments relacionats amb l’alegria: optimisme, entusiasme, humor, rialles i somriures.

Per tant, “tot anirà bé”, però “tots tindrem pèrdues”. La felicitat és també, la capacitat de posar AMOR, TENDRESA i, sobretot, ACCEPTACIÓ de les circumstàncies que ens toca viure. Realitat amb la que haurem d’aprendre a CONVIURE, encara que no ens en poguem riure ni alegrar-nos-en.

Acceptació que no controlem res, o segurament pràcticament res. Acceptació que no necessitem tantes coses com creiem. Acceptació de que, malgrat tot, tenim el poder de viure amb equilibri, calma i serenitat.

¿Estar feliç significa que tot serà fàcil, que tot anirà bé i tot serà genial? No. Això seria negar l’evidència de la realitat.

  • “Tot sortirà bé”, perquè mantens la teva confiança en el futur i creus que seràs capaç d’afrontar els teus reptes, que ara són incerts.
  • Però també és imprescindible mantenir-te en equilibri amb aquest present, amb la teva mascareta emocional posada i tenint cura de tu mateix. Igual que et poses crema hidratant, igual que et dutxes, igual que t’abrigues, igual que protegeixes el teu cos, també has de protegir-te de les emocions que entren de l’exterior o que tu mateix et generes i aspires cap al teu interior.

¿COM POTS UTILITZAR LA TEVA MASCARETA EMOCIONAL?

Les emocions viuen i es transformen des de la respiració. Et pots ajudar a tu mateix a aconseguir aquest equilibri, amb la teva mascareta emocional que protegirà la teva boca i el teu nas, tal com ho fan les mascaretes que et protegeixen del coronavirus. Aquesta crisi ens recorda també que estàvem vivint en una constant intoxicació emocional.

L’amor, la tendresa, la calma, la serenitat, la tranquil.litat, respiren pel nas i mantenen la boca tancada. El nas és l’encarregat de filtrar l’aire que arriba de l’exterior, t’ajuda a centrar-te en tu i a donar un missatge al cos de que tot va bé. Respirar pel nas ajuda a activar l’emoció de l’AMOR.

Pots comparar el comportament de l’ansietat amb el d’una aspiradora. La por i l’ansietat respiren (ASPIREN) amb la boca oberta i sense cap filtre, en lloc d’inspirar i expirar.

Aprèn a calmar-te a tu mateix. Quan et dutxes, fes-ho per dins i per fora. Elimina els riscos de virus del teu exterior i dissolt el sofriment del teu interior, mentre prens consciència de la teva respiració.

Obre la boca només per riure. I si l’obres per parlar que sigui per dir: t’estimo, val la pena, gràcies, calma, tot anirà bé…

Quan et queixes, t’enfades, lamentes i victimitzes estàs intoxicant als altres i també t’intoxiques a tu mateix.

Cuida’t molt i recorda que la teva mascareta emocional és l’AMOR, que es mostra en forma de tendresa, de calma, tranquil.litat, fluïdesa i confiança. L’amor també és SOLIDARITAT, que mantens treballant, sigui en el teu lloc de treball o des de casa. La solidaritat també és deixar d’intoxicar-te a tu mateix i als altres amb les teves queixes, enuig i victimisme

Respira pel nas. I digues-li al teu cos que tot va bé i que, si no va bé, tu continuaràs respirant i acceptant els reptes que la vida et posa.

©Joana Frigolé

Reflexions sobre el procés i les emocions

Posa llum al procés1

El model autoritari no ha tingut en compte que el seu poder només és possible quan controla la informació que reben les masses. Les xarxes han fet que tots els individus puguin accedir a la informació. I això allunya a les persones de la resignació i desperta el poder de canvi i transformació de l’individu. Es pot manipular i donar només la versió més favorable dels fets i generar confrontacions. Però no es podrà evitar que els individus sentin que són valuosos per a generar canvi. Només la legitimació de les necessitats mútues resol els conflictes.

©joanafrigole

Posa llum al procés 2

Hi ha quatre sentiments que només es posen en marxa quan se’ns exigeix obediència a alguna cosa que toca els nostres valors i dignitat com a persones. Apareixen poques vegades a la vida de manera intensa. Només quan un percep que és impresicindible. Tenacitat. Transparència. Justícia. Valentia. Seguim amb “sit an talk”. Tenim les emocions al nostre favor. Totes són parentes de l’AMOR i la RÀBIA.

©joanafrigole