Emocions que ens cuiden: Processos de dol, de l’amargura a la dolçor

Les emocions també ens acompanyen i ens ajuden a conviure amb els processos de dol.

Alguns de vosaltres heu perdut familiars, amics, companys,… per l’impacte del COVID-19. El sofriment per aquestes pèrdues està essent doble. Per una banda per la pèrdua de la persona que ens ha deixat. Per altre, per les circumstàncies de la seva marxa, sense la possibilitat d’acompanyar-la ni acomiadar-la.

El sofriment també forma part de la vida i la seva presencia en els processos de dol és molt intens i dolorós. L’objectiu d’aquest article és acompanyar-te per a que puguis fer aquest procés de la forma més lleu possible. Que puguis fer un dol que et permeti anar dissolent el gust amarg de la pèrdua que donen la ràbia i la impotència i t’acompanyi una tristesa més dolça i tolerable.

LES 3 EMOCIONS QUE PRENEN ESPECIAL PROTAGONISME EN LOS PROCESSOS DE DOL:

La POR comença molt abans, quan la persona a la que estimes es posa malalta. Es desperta la teva por a perdre-la. Aquesta emoció t’activa per a prendre les mesures que estan al teu abast. I també et comença a preparar pel dol que vindrà després, quan comencis a intuir que no hi ha res a fer.

La por també es manifesta moltes vegades en forma de negació. Veus el que està passant… però no ho acceptes. Tot sembla irreal. Et protegeixes pensant que és impossible que et passi a tu.

Quan la por acaba la seva funció protectora deixa espai a la RÀBIA. T’adones de que és real i t’afecta a tu. S’activen els teus sentiments d’impotència i injustícia. T’enfades amb el món, la vida i també amb tu mateix.  Potser et sents culpable per alguna cosa que creus que no vas fer, culpes als altres per no haver fet les coses com tu creus o culpes a la persona que estàs perdent per no cuidar-se a si mateixa.

A vegades, passen els anys i ens adonem que ens hem quedat atrapats en aquesta etapa de dol. Continuem enfadats i ens hem quedat amb el record amarg, un sentiment que es va generalitzant en moltes altres situacions de la vida. Sovint un estat d’ànim amarg està relacionat amb processos de dol mal gestionats.

La ràbia conviurà i anirà deixant espai a la TRISTESA. És l’emoció que et permetrà adonar-te de que per més que t’enfadis i lluitis amb la vida i les circumstàncies, ha arribat l’hora d’acceptar la realitat. Plorar forma part d’aquest procés de deixar anar el que estàs veient i revivint del teu passat. Venen els records al teu present, t’adones que no els tornaràs a veure i els deixes anar amb les teves llàgrimes. Poc a poc, sense presses y donant el temps necessari  a cada record, la tristesa ajuda a ressituar en les teves cel.lules, neurones, cos,… tot allò que va ser i no tornarà.  Lentament, cada episodi de tristesa t’ajudarà a anar posant dolçor i convertir aquest dolor tan profund en MELANCOLIA. Un sentiment que té una gran dosi d’amor i gratitud per tot el que vas compartir amb aquesta persona.

En canvi, el dol amarg es queda encallat en el ressentir i reviure tot el que es va experimentar durant i després de la pèrdua (com es va posar malalt, com va morir, tot el que no hem pogut compartir i tot el que no podrem viure plegats).

 

ELS RITUALS DE DOL   

Per a entendre el dol, també hem de prestar molta atenció als rituals de comiat. Totes les cultures i religions els tenen. Independentment de les nostres creences, basades més en l’espiritualitat o materialisme, necessitarem visualitzar i experimentar, d’alguna forma, la fi d’una relació-conversa amb aquesta persona. De fet, la relació-conversa interna continua viva, encara que ja no estigui en el nostre present. Hi haurà converses recordades i també generades amb les noves realitats que ens toqui viure. Els rituals ens ajuden a que siguin converses dolces i amoroses.

Tots els rituals compleixen dos condicions:

  • Són grupals i permeten compartir el sofriment. Pots explicar una i una altre vegada el que ha passat. Verbalitzar i compartir et permet interioritzar el relat i la nova situació. Els altres empatitzen amb tú i reviuen les seves pròpies pèrdues. Compartim el sentiment de fragilitat humana, la igualtat i es desperta la nostra solidaritat.
  • Reconeixement públic a tot el que aquesta persona ens va aportar i ha representat a les nostres vides i el llegat que ens ha deixat.

Ara no has pogut fer aquest ritual. De fet, potser ni l’has pogut acompanyar en el seu sofriment ni acomiadar personalment. Però això no t’impedeix reinventar la teva pròpia forma de tenir aquesta relació-conversa que t’ha quedat pendent.

A nivell col·lectiu, inventa noves formules per a omplir d’amor i gratitud aquest dolor tan profund que et generen la ràbia i la tristesa. No hi afegeixis més dolor posant el focus en el fet de no poder-la acompanyar ni acomiadar. Això… no ha estat sota el teu control.

Comparteix amb la família anècdotes, escriu alguna carta i la llegeixes als amics, prepara un plat que solíeu cuinar, explica als altres com et sents, etc. Comparteix, comparteix i comparteix. El suport social és fonamental per a tots els animals mamífers. Ens consola sentir-nos acompanyats i ens fa sentir valuosos ajudar als altres. Utilitza el telèfon, videoconferències,… Tenim molts recursos que ens donen recolzament per a fer aquesta gestió emocional de la situació.

I, després, quan acabi aquesta crisi, ja tornarem a fer-ho com abans. O, potser, haurem creat noves formes de reconèixer a les persones que se’n van.

Per altra banda, has de tenir una conversa individual. Segurament et van quedar coses per a dir-li. Independentment de quines siguin les teves creences, sempre ets a temps de tenir aquesta conversa. Si tens una mirada més espiritual et resultarà més fàcil. Si no hi creus, igualment val la pena que tinguis la conversa amb el teu cos i les teves cèl·lules:

  • Demana-li perdó, si sents que en algun moment no vas fer el que creus que havies d’haver fet. Saps que et perdonarà quan li hagis dit.
  • Perdona’l si creus que va fer quelcom que et va ferir i va perjudicar la vostra convivència. O, simplement, per la seva marxa tan precipitada i en aquestes circumstancies. T’hagués agradat que fos d’una altra manera.
  • Perdona’t a tu mateix pels errors que vas cometre amb aquesta persona, durant la vida o també en els moments finals.
  • Agraeix-li el que heu compartit, el que ha significat per a tu. Busca detalls, anècdotes, moments, instants,… que et connecten amb l’amor que us unirà per sempre.
  • Digues-li que l’estimes. Que l’acceptes tal com va ser. I també, que no et queda més remei d’acceptar la forma en que se n’ha anat d’aquesta vida. Digues-li que fou molt important i valuós per tu. La seva vida no va ser envà, el que vas aprendre et serà útil a tu i a les persones amb les que et relaciones. I després us feu una abraçada i fas un petit ritual que us connecti a tots dos. Un petit gest que mantingui viva la vostra complicitat i que saps que reconeixeria com a vostre.

El temps et permetrà acceptar. Però el temps NO ho cura tot. El que cura és LA TRISTESA que  et va ajudant poc a poc a anar-hi posant AMOR i GRATITUD als records.

 ©joanafrigole

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>