Es pot viure el present queixant-nos, atemorits o relaxats, fugint d’un futur incert, que ens dona vertigen, especialment quan comencem a imaginar possibles realitats.
Però també podem con-viure amb aquest present prenent les rendes de la creació i transformació del nostre futur.
Efectivament, tenim moltes incògnites que no podem controlar. Tot i això, hi ha un poder que es manté intacte i és el poder de decidir:
- Qui i com vull SER
- Com vull CON-VIURE amb aquest futur incert
Per a fer efectiva aquesta decisió, les emocions ens donaran l’energia que necessitem a cada moment per a desplegar tot el nostre talent, fortaleses, capacitats, saviesa i experiència. Aquestes ens ajudaran a equilibrar la dosi d’esforç o de calma que necessitarem a cada moment per a poder CON-VIURE amb nosaltres mateixos i amb el que la vida ens presenti.
Segurament per a aconseguir-ho, et seran molt més útils les preguntes que et pots fer, que els consells que jo et pugui oferir. Perquè les preguntes et permetran trobar respostes a la teva pròpia vida, realitat i experiència.
Una de les preguntes que més t’ajudaran a aprendre de tu mateix és el ¿PER A QUÈ?
A cada un de nosaltres la crisi del COVID-19 ens ha enganxat en un moment vital determinat i també ens ha tocat viure’l de formes diferents, en funció de la nostra situació personal, professional i social.
Potser t’ha tocat quedar-te confinat a casa, treballant i amb la teva família.
- Potser t’ha tocat estar sol o sola a casa.
- Potser t’ha tocat treballar intensament i viure en un estat d’emergència i estres constant.
- Potser les persones que estimes estaven lluny i no les has pogut cuidar.
Existeixen multitud de possibilitats. A mi m’agrada creure que res és casual. Que la vida ens regala experiències, PER A QUÈ en aquesta frenada sobtada puguem observar les nostres vides i valorar què podem aprendre de nosaltres mateixos. Tot el que passava desapercebut, el que no li donàvem importància, o no ens hi fixàvem, en aquests moments se’ns mostra, és més evident i visible.
En moltes ocasions utilitzem el “PER QUÈ?” Una pregunta que ens transporta al passat i ens ajuda a entendre. Però també alimenta en excés el victimisme i queixa, en lloc de convidar-nos a posar-nos en acció en aquest present per a transformar el futur.
Fes-te aquestes preguntes i escriu les respostes, per a què les puguis tenir presents quan vagis cap al futur:
- Què o a qui vols deixar anar en el teu futur? Què has descobert durant aquest temps que no et serveix, et pesa, et resta energia i et desgasta?
- Què o a qui vols incorporar a la teva vida? Quins hàbits, costums has iniciat durant aquests dies i et resulten profitosos?
- Què o a qui vols recuperar del teu passat? Quin hàbit, persona, costum, vas deixar aparcat fa temps i t’agradaria tornar a posar en valor a la teva vida?
- Què o qui vols conservar del teu present? Què et carrega d’energia, t’equilibra i vols mantenir?
Aquestes preguntes t’ajudaran a dissenyar el teu propi futur i a adonar-te del nivell de maduresa i responsabilitat emocional en la que vius.
- Tenies una vida segura i controlada. Potser abans de tota aquesta crisi, tenies molta tendència a viure en l’obligació i en l’exigència, en el posar-te normes o complir les dels altres. Vivies en el “he de”, en el “tenir-ho tot controlat” i tot previst. La vida t’ha regalat aquesta crisi per a despertar la teva humilitat i ajudar-te a adonar-te que no tens control sobre pràcticament res. I, tot i això, pots tenir una vida satisfactòria.
- Eres una persona motivada i satisfeta, amb la teva vida i la teva feina. Estaves posant en joc les teves fortaleses fent el que et motivava. O, al contrari, estaves fent una activitat en la que no et senties realitzat o convivies amb unes relacions en les que et senties limitat. Observar-te t’ajuda a decidir la direcció del teu futur.
- Vivies amb el compromís d’aportar valor. Senties que lo que feies era útil i tenia un sentit.
Des de la motivació al compromís, hi ha un canvi qualitatiu molt important:
- La motivació consisteix en que jo faig el que m’agrada. “Però si la vida em demana que faci alguna cosa que no m’agrada… em desmotivo”.
- En canvi, el compromís manté la determinació, l’energia i la persistència en els objectius, encara que impliquin esforços i accions que no ens venen de gust, perquè el que ens mou és l’aportació de valor, el sentit i el “per a què” ho faig.
- L’energia que ens impulsa és la del AMOR i l’ALEGRIA.
Per a activar l’energia de l’amor, no és suficient fer mindfulness, respirar a fons i estar tranquil. L’amor és també sentir-te útil. És la capacitat de donar sentit a allò que fas i al que fem plegats. Tens preguntes que t’ajuden a RE-connectar-te amb el sentit de la teva vida.
- Hi ha quelcom que pots fer per a aportar més valor, per a generar canvis en el teu entorn personal i professional?
- Quin sentit té el que fas?
- Com pots contribuir a fer una societat millor?
- Què has vingut a fer a aquest món? Què hi vols aportar? Com vols ser vist?
- Per a què estem vivint? Per a què estàs vivint tu?
- Com t’agradaria ser recordat pels teus fills, amics, parella, família, companys de feina?
Quin és el teu talent? Què has RE-descobert de tu aquests dies?
A l’hora de contestar, només has de tenir en compte que en tots els talents sempre es compleixen unes condicions:
- Es compromet en aconseguir reptes ambiciosos que aportin valor i tinguin sentit a la societat.
- Es senzill i fàcil, no complica les coses.
- Conscient de les seves limitacions, no és saviondo ni prepotent.
- Es autèntic, es mostra tal com és. No ha de dissimular res ni ha de fer falses divisions entre la part professional i la personal.
- El talent, quan s’utiliza, fa créixer l’amor, l’alegria, la confiança, la il·lusió i l’entusiasme.
Necessitem que despleguis el teu talent, les teves fortaleses, per a crear futur. Hi ha molts talents, tots en tenim un d’únic i irrepetible. Entre tots SOM UN i construïm un univers de talents.
Si t’estimes a tu mateix, et valores i decideixes QUI VOLS SER ens seràs més útil per a fer créixer aquest univers de talents i crear el futur.
©joanafrigole