Con-viure amb el present per crear futur

Es pot viure el present queixant-nos, atemorits o relaxats, fugint d’un futur incert, que ens dona vertigen, especialment quan comencem a imaginar possibles realitats.

Però també podem con-viure amb aquest present prenent les rendes de la creació i transformació del nostre futur.

Efectivament, tenim moltes incògnites que no podem controlar. Tot i això, hi ha un poder que es manté intacte i és el poder de decidir:

  • Qui i com vull SER
  • Com vull CON-VIURE amb aquest futur incert

Per a fer efectiva aquesta decisió, les emocions ens donaran l’energia que necessitem a cada moment per a desplegar tot el nostre talent, fortaleses, capacitats, saviesa i experiència. Aquestes ens ajudaran a equilibrar la dosi d’esforç o de calma que necessitarem a cada moment per a poder CON-VIURE amb nosaltres mateixos i amb el que la vida ens presenti.

Segurament per a aconseguir-ho, et seran molt més útils les preguntes que et pots fer, que els consells que jo et pugui oferir. Perquè les preguntes et permetran trobar respostes a la teva pròpia vida, realitat i experiència.

Una de les preguntes que més t’ajudaran a aprendre de tu mateix és el ¿PER A QUÈ?

A cada un de nosaltres la crisi del COVID-19 ens ha enganxat en un moment vital determinat i també ens ha tocat viure’l de formes diferents, en funció de la nostra situació personal, professional i social.

Potser t’ha tocat quedar-te confinat a casa, treballant i amb la teva família.

  • Potser t’ha tocat estar sol o sola a casa.
  • Potser t’ha tocat treballar intensament i viure en un estat d’emergència i estres constant.
  • Potser les persones que estimes estaven lluny i no les has pogut cuidar.

Existeixen multitud de possibilitats. A mi m’agrada creure que res és casual. Que la vida ens regala experiències, PER A QUÈ en aquesta frenada sobtada puguem observar les nostres vides i valorar què podem aprendre de nosaltres mateixos. Tot el que passava desapercebut, el que no li donàvem importància, o no ens hi fixàvem, en aquests moments se’ns mostra, és més evident i visible.

En moltes ocasions utilitzem el “PER QUÈ?” Una pregunta que ens transporta al passat i ens ajuda a entendre. Però també alimenta en excés el victimisme i queixa, en lloc de convidar-nos a posar-nos en acció en aquest present per a transformar el futur.

Fes-te aquestes preguntes i escriu les respostes, per a què les puguis tenir presents quan vagis cap al futur:

  • Què o a qui vols deixar anar en el teu futur? Què has descobert durant aquest temps que no et serveix, et pesa, et resta energia i et desgasta?
  • Què o a qui vols incorporar a la teva vida? Quins hàbits, costums has iniciat durant aquests dies i et resulten profitosos?
  • Què o a qui vols recuperar del teu passat? Quin hàbit, persona, costum, vas deixar aparcat fa temps i t’agradaria tornar a posar en valor a la teva vida?
  • Què o qui vols conservar del teu present? Què et carrega d’energia, t’equilibra i vols mantenir?

Aquestes preguntes t’ajudaran a dissenyar el teu propi futur i a adonar-te del nivell de maduresa i responsabilitat emocional en la que vius.

  1. Tenies una vida segura i controlada. Potser abans de tota aquesta crisi, tenies molta tendència a viure en l’obligació i en l’exigència, en el posar-te normes o complir les dels altres. Vivies en el “he de”, en el “tenir-ho tot controlat” i tot previst. La vida t’ha regalat aquesta crisi per a despertar la teva humilitat i ajudar-te a adonar-te que no tens control sobre pràcticament res. I, tot i això, pots tenir una vida satisfactòria.
  2. Eres una persona motivada i satisfeta, amb la teva vida i la teva feina. Estaves posant en joc les teves fortaleses fent el que et motivava. O, al contrari, estaves fent una activitat en la que no et senties realitzat o convivies amb unes relacions en les que et senties limitat. Observar-te t’ajuda a decidir la direcció del teu futur.
  3. Vivies amb el compromís d’aportar valor. Senties que lo que feies era útil i tenia un sentit.

Des de la motivació al compromís, hi ha un canvi qualitatiu molt important:

  • La motivació consisteix en que jo faig el que m’agrada. “Però si la vida em demana que faci alguna cosa que no m’agrada… em desmotivo”.
  • En canvi, el compromís manté la determinació, l’energia i la persistència en els objectius, encara que impliquin esforços i accions que no ens venen de gust, perquè el que ens mou és laportació de valor, el sentit i el “per a què” ho faig. 
  • L’energia que ens impulsa és la del AMOR i l’ALEGRIA.

Per a activar l’energia de l’amor, no és suficient fer mindfulness, respirar a fons i estar tranquil. L’amor és també sentir-te útil. És la capacitat de donar sentit a allò que fas i al que fem plegats. Tens preguntes que t’ajuden a RE-connectar-te amb el sentit de la teva vida.

  • Hi ha quelcom que pots fer per a aportar més valor, per a generar canvis en el teu entorn personal i professional?
  • Quin sentit té el que fas?
  • Com pots contribuir a fer una societat millor?
  • Què has vingut a fer a aquest món? Què hi vols aportar? Com vols ser vist?
  • Per a què estem vivint? Per a què estàs vivint tu?
  • Com t’agradaria ser recordat pels teus fills, amics, parella, família, companys de feina?

Quin és el teu talent? Què has RE-descobert de tu aquests dies?

A l’hora de contestar, només has de tenir en compte que en tots els talents sempre es compleixen unes condicions:

  • Es compromet en aconseguir reptes ambiciosos que aportin valor i tinguin sentit a la societat.
  • Es senzill i fàcil, no complica les coses.
  • Conscient de les seves limitacions, no és saviondo ni prepotent.
  • Es autèntic, es mostra tal com és. No ha de dissimular res ni ha de fer falses divisions entre la part professional i la personal.
  • El talent, quan s’utiliza, fa créixer l’amor, l’alegria, la confiança, la il·lusió i l’entusiasme.

Necessitem que despleguis el teu talent, les teves fortaleses, per a crear futur. Hi ha molts talents, tots en tenim un d’únic i irrepetible. Entre tots SOM UN i construïm un univers de talents.

Si t’estimes a tu mateix, et valores i decideixes QUI VOLS SER ens seràs més útil per a fer créixer aquest univers de talents i crear el futur.

 ©joanafrigole

Emocions que ens cuiden: Processos de dol, de l’amargura a la dolçor

Les emocions també ens acompanyen i ens ajuden a conviure amb els processos de dol.

Alguns de vosaltres heu perdut familiars, amics, companys,… per l’impacte del COVID-19. El sofriment per aquestes pèrdues està essent doble. Per una banda per la pèrdua de la persona que ens ha deixat. Per altre, per les circumstàncies de la seva marxa, sense la possibilitat d’acompanyar-la ni acomiadar-la.

El sofriment també forma part de la vida i la seva presencia en els processos de dol és molt intens i dolorós. L’objectiu d’aquest article és acompanyar-te per a que puguis fer aquest procés de la forma més lleu possible. Que puguis fer un dol que et permeti anar dissolent el gust amarg de la pèrdua que donen la ràbia i la impotència i t’acompanyi una tristesa més dolça i tolerable.

LES 3 EMOCIONS QUE PRENEN ESPECIAL PROTAGONISME EN LOS PROCESSOS DE DOL:

La POR comença molt abans, quan la persona a la que estimes es posa malalta. Es desperta la teva por a perdre-la. Aquesta emoció t’activa per a prendre les mesures que estan al teu abast. I també et comença a preparar pel dol que vindrà després, quan comencis a intuir que no hi ha res a fer.

La por també es manifesta moltes vegades en forma de negació. Veus el que està passant… però no ho acceptes. Tot sembla irreal. Et protegeixes pensant que és impossible que et passi a tu.

Quan la por acaba la seva funció protectora deixa espai a la RÀBIA. T’adones de que és real i t’afecta a tu. S’activen els teus sentiments d’impotència i injustícia. T’enfades amb el món, la vida i també amb tu mateix.  Potser et sents culpable per alguna cosa que creus que no vas fer, culpes als altres per no haver fet les coses com tu creus o culpes a la persona que estàs perdent per no cuidar-se a si mateixa.

A vegades, passen els anys i ens adonem que ens hem quedat atrapats en aquesta etapa de dol. Continuem enfadats i ens hem quedat amb el record amarg, un sentiment que es va generalitzant en moltes altres situacions de la vida. Sovint un estat d’ànim amarg està relacionat amb processos de dol mal gestionats.

La ràbia conviurà i anirà deixant espai a la TRISTESA. És l’emoció que et permetrà adonar-te de que per més que t’enfadis i lluitis amb la vida i les circumstàncies, ha arribat l’hora d’acceptar la realitat. Plorar forma part d’aquest procés de deixar anar el que estàs veient i revivint del teu passat. Venen els records al teu present, t’adones que no els tornaràs a veure i els deixes anar amb les teves llàgrimes. Poc a poc, sense presses y donant el temps necessari  a cada record, la tristesa ajuda a ressituar en les teves cel.lules, neurones, cos,… tot allò que va ser i no tornarà.  Lentament, cada episodi de tristesa t’ajudarà a anar posant dolçor i convertir aquest dolor tan profund en MELANCOLIA. Un sentiment que té una gran dosi d’amor i gratitud per tot el que vas compartir amb aquesta persona.

En canvi, el dol amarg es queda encallat en el ressentir i reviure tot el que es va experimentar durant i després de la pèrdua (com es va posar malalt, com va morir, tot el que no hem pogut compartir i tot el que no podrem viure plegats).

 

ELS RITUALS DE DOL   

Per a entendre el dol, també hem de prestar molta atenció als rituals de comiat. Totes les cultures i religions els tenen. Independentment de les nostres creences, basades més en l’espiritualitat o materialisme, necessitarem visualitzar i experimentar, d’alguna forma, la fi d’una relació-conversa amb aquesta persona. De fet, la relació-conversa interna continua viva, encara que ja no estigui en el nostre present. Hi haurà converses recordades i també generades amb les noves realitats que ens toqui viure. Els rituals ens ajuden a que siguin converses dolces i amoroses.

Tots els rituals compleixen dos condicions:

  • Són grupals i permeten compartir el sofriment. Pots explicar una i una altre vegada el que ha passat. Verbalitzar i compartir et permet interioritzar el relat i la nova situació. Els altres empatitzen amb tú i reviuen les seves pròpies pèrdues. Compartim el sentiment de fragilitat humana, la igualtat i es desperta la nostra solidaritat.
  • Reconeixement públic a tot el que aquesta persona ens va aportar i ha representat a les nostres vides i el llegat que ens ha deixat.

Ara no has pogut fer aquest ritual. De fet, potser ni l’has pogut acompanyar en el seu sofriment ni acomiadar personalment. Però això no t’impedeix reinventar la teva pròpia forma de tenir aquesta relació-conversa que t’ha quedat pendent.

A nivell col·lectiu, inventa noves formules per a omplir d’amor i gratitud aquest dolor tan profund que et generen la ràbia i la tristesa. No hi afegeixis més dolor posant el focus en el fet de no poder-la acompanyar ni acomiadar. Això… no ha estat sota el teu control.

Comparteix amb la família anècdotes, escriu alguna carta i la llegeixes als amics, prepara un plat que solíeu cuinar, explica als altres com et sents, etc. Comparteix, comparteix i comparteix. El suport social és fonamental per a tots els animals mamífers. Ens consola sentir-nos acompanyats i ens fa sentir valuosos ajudar als altres. Utilitza el telèfon, videoconferències,… Tenim molts recursos que ens donen recolzament per a fer aquesta gestió emocional de la situació.

I, després, quan acabi aquesta crisi, ja tornarem a fer-ho com abans. O, potser, haurem creat noves formes de reconèixer a les persones que se’n van.

Per altra banda, has de tenir una conversa individual. Segurament et van quedar coses per a dir-li. Independentment de quines siguin les teves creences, sempre ets a temps de tenir aquesta conversa. Si tens una mirada més espiritual et resultarà més fàcil. Si no hi creus, igualment val la pena que tinguis la conversa amb el teu cos i les teves cèl·lules:

  • Demana-li perdó, si sents que en algun moment no vas fer el que creus que havies d’haver fet. Saps que et perdonarà quan li hagis dit.
  • Perdona’l si creus que va fer quelcom que et va ferir i va perjudicar la vostra convivència. O, simplement, per la seva marxa tan precipitada i en aquestes circumstancies. T’hagués agradat que fos d’una altra manera.
  • Perdona’t a tu mateix pels errors que vas cometre amb aquesta persona, durant la vida o també en els moments finals.
  • Agraeix-li el que heu compartit, el que ha significat per a tu. Busca detalls, anècdotes, moments, instants,… que et connecten amb l’amor que us unirà per sempre.
  • Digues-li que l’estimes. Que l’acceptes tal com va ser. I també, que no et queda més remei d’acceptar la forma en que se n’ha anat d’aquesta vida. Digues-li que fou molt important i valuós per tu. La seva vida no va ser envà, el que vas aprendre et serà útil a tu i a les persones amb les que et relaciones. I després us feu una abraçada i fas un petit ritual que us connecti a tots dos. Un petit gest que mantingui viva la vostra complicitat i que saps que reconeixeria com a vostre.

El temps et permetrà acceptar. Però el temps NO ho cura tot. El que cura és LA TRISTESA que  et va ajudant poc a poc a anar-hi posant AMOR i GRATITUD als records.

 ©joanafrigole

 

 

 

 

 

 

CONVIURE AMB EMOCIONS D’EMERGÈNCIA

Aquest article va dedicat a tots aquells que esteu en actiu i treballant, atenent les necessitats bàsiques dels pacients, usuaris, clients,…

Estem en un moment d’emergència, per tant les emocions i sentiments  que estàs gestionant també són d’emergència. Es sobreactiven la por, la ràbia i la tristesa.

De fet, no són estats d’ànim nous, ja els has sentit en altres ocasions al llarg de la teva vida. El que ho fa diferent és la seva intensitat i la  generalització a tota la societat.

Per tant, més que mai, necessitem que estiguis al 100% per a mantenir al màxim la capacitat per a desplegar el teu talent personal i professional. La única manera possible és que tinguis sempre present la cura de tu mateix:

  • Posa’t la mascareta emocional:

Encara hi ha molta gent que creu que la felicitat és ALEGRIA. Per tant, en la situació en la que estem ara, seria molt difícil ser feliç. La felicitat no és només l’alegria, sinó també, la capacitat de poder conviure amb el sofriment, de poder conviure amb la tristesa, la ràbia i la por. Poder-les suavitzar,  posant calma, tranquil.litat, serenitat, gratitud, confiança… Tots aquests sentiments són diverses manifestacions de l’AMOR.

Físicament, l’alegria respira i riu amb la boca oberta. Però potser ara et caldrà tancar la boca perquè l’amor respira amb la boca tancada. Ves alerta també, perquè la por també respira amb la boca oberta. I quan t’estresses i sobreactives tendeixes a ASPIRAR, en lloc d’inspirar i expirar. I així es com t’actives la tristesa, la ràbia i la por i t’autoactives l’estat d’emergència. I si tu estàs en estat d’emergència, no podràs donar calma i tranquil.litat als altres.

Recorda posar-te la teva mascareta emocional. Tanca la boca, respira pel nas i filtra el que entra al teu cos. Aporta oxigen al teu cos i el teu cervell, per a què puguis afrontar amb centrament i efectivitat les situacions.

  • Centra’t en ser útil i aportar valor:

Sentir-te útil i que aportes valor et desperta els sentiments de solidaritat,  valentia, justícia  i constància.

Aquests sentiments et donen energia extra per a mantenir-te ferm davant les adversitats, perquè l’amor es  combina d’una manera exquisida amb la resta d’emocions: alegria, ràbia, tristesa i por.

  • Potencia la teva capacitat d’acceptació i humilitat:

La confiança, la proactivitat, i optimisme, són fonamentals per tirar endavant. Però en aquests moments no en tindràs prou, perquè aquests sentiments són fills de l’alegria.

Et caldrà també la humilitat i l’acceptació de les pròpies limitacions. No pots arribar a tot arreu i hi ha coses que, tot i que són injustes i doloroses, s’escapen del teu abast. Hi haurà problemes que no podràs resoldre directament, hauràs de moure recursos i situacions totalment noves per tu, i aniràs aprenent  sobre la marxa, amb els errors que això implica. Hauràs de treure molta gent de la seva zona confort. I malgrat tots els teus esforços, a vegades no arribaràs a on hagués estat necessari.

Des d’aquesta humilitat, des de posar-hi tant com sabem. I de dir-nos cada dia: vaig aprenent, ho he fet tan bé com he sabut, m’he sentit útil, he pogut ajudar a algú, he pogut resoldre algun problema que semblava irresoluble, … Aquest és l’aliment que tu necessites cada dia per tirar endavant i continuar acompanyant als altres.

  • No podrem ajudar als altres si no ens cuidem a nosaltres mateixos.

Ens agrada que siguis valent, compromès i que ens cuidis. Però no volem un heroi que es sacrifica per nosaltres . Fes tot això que et diuen a les xarxes: ioga, medita, mou-te físicament, alimenta’t be, repara’t i estima’t. I així podràs donar i obrir el cor als altres.

Seguim en aquest estat d’emergència, això serà molt llarg i haurà un canvi social important. I vosaltres hi sou molt importants en tot això i us necessitem sencers i senceres, durant molt de temps. No actuïs des de la provisionalitat i, em la falta creença que això s’acabarà aviat i  ja aguantaràs. Prepara’t per a ser resistent i dedicar la dosi d’energia justa i necessària a cada moment.

  • Aprèn a acceptar els desequilibris com a part de la vida.

Cuida’t molt, estima’t molt i quan et desequilibris no t’espantis. No et creguis el que diuen a la prensa i arreu, que sempre posen el focus en l’ansietat, en el trauma i en la debilitat humana, sense tenir en compte que les persones estem preparades per a sobreviure a estats d’emergència com aquests i que les emocions estan per a ajudar-nos a conviure-hi, no pas per a fer-nos la guitxa. No tinguis por de les teves emocions.  Són teves i tu les cuidaràs.

I quan tinguis ansietat… respira i endemà i tornes. I si tens ansietat, vol dir que el teu cos t’avisa que vols fer més del que pots, no t’has escoltat i no t’has donat descans. Si tens tristesa i tens ganes de plorar, plora , per plorar durant una horeta no et passarà res. Plora el que hagis de plorar i demà et tornes a equilibirar. Si estàs enfadat perquè et toca viure alguna injustícia en el teu entorn personal, professional o social,  enfada’t, inverteix aquesta energia en canviar el que estigui al teu abast, accepta el que no pots canviar i després et tornes a equilibrar.

Gracies per ser-hi. I, sobretot, cuida les teves emocions. Et volem equilibrat i així ens seràs mes útil.

 

EMOCIONS I CREENCES QUE ENS CUIDEN

Per poder conviure amb aquesta nova etapa de confinament amb equilibri i maduresa, disposem d’una creença que ens pot ser útil:

“TOT ANIRÀ BÉ PERÒ RES SERÀ IGUAL”

Ha quedat enrera l’etapa inicial en la que vam posar en marxa els nostres mecanismes de defensa psicològics i ens protegíem del sofriment excessiu amb la creença de “a mi no em passarà res”. Així fou com vam mantenir la nostra vida quotidiana amb l’autoengany que els perills només afectarien als altres.

En aquests moments, la crisi del coronavirus ja ens ha afectat a tots directa o indirectament. D’una manera o una altra, ens sentim tristos, enutjats o amb por, o els tres sentiments alhora. No només nosaltres, tot el planeta està alterat emocionalment:

  • Tenim por a perdre el que donàvem per fet i que no es compleixin les nostres expectatives i plans de futur.
  • Estem enfadats perquè les coses no són com creiem que haurien de ser. I li continuem demanant a la vida que ens doni el que ja no ens pot donar.
  • Estem tristos perquè hem tingut pèrdues valuoses per a nosaltres, potser de persones, projectes, plans, béns materials,…

Ens preguntem: Tal com estan les coses ¿Serà possible ser feliç? 

Amb massa freqüència es continua relacionant la felicitat únicament amb l’emoció de l’ALEGRIA. Però aquesta emoció no ens resulta suficient per afrontar aquesta situació amb equilibri i maduresa.

És cert que necessitem creure que “tot anirà bé”. Aquesta creença ens dona l’energia necessària per a seguir endavant. Ens connecta amb els  sentiments relacionats amb l’alegria: optimisme, entusiasme, humor, rialles i somriures.

Per tant, “tot anirà bé”, però “tots tindrem pèrdues”. La felicitat és també, la capacitat de posar AMOR, TENDRESA i, sobretot, ACCEPTACIÓ de les circumstàncies que ens toca viure. Realitat amb la que haurem d’aprendre a CONVIURE, encara que no ens en poguem riure ni alegrar-nos-en.

Acceptació que no controlem res, o segurament pràcticament res. Acceptació que no necessitem tantes coses com creiem. Acceptació de que, malgrat tot, tenim el poder de viure amb equilibri, calma i serenitat.

¿Estar feliç significa que tot serà fàcil, que tot anirà bé i tot serà genial? No. Això seria negar l’evidència de la realitat.

  • “Tot sortirà bé”, perquè mantens la teva confiança en el futur i creus que seràs capaç d’afrontar els teus reptes, que ara són incerts.
  • Però també és imprescindible mantenir-te en equilibri amb aquest present, amb la teva mascareta emocional posada i tenint cura de tu mateix. Igual que et poses crema hidratant, igual que et dutxes, igual que t’abrigues, igual que protegeixes el teu cos, també has de protegir-te de les emocions que entren de l’exterior o que tu mateix et generes i aspires cap al teu interior.

¿COM POTS UTILITZAR LA TEVA MASCARETA EMOCIONAL?

Les emocions viuen i es transformen des de la respiració. Et pots ajudar a tu mateix a aconseguir aquest equilibri, amb la teva mascareta emocional que protegirà la teva boca i el teu nas, tal com ho fan les mascaretes que et protegeixen del coronavirus. Aquesta crisi ens recorda també que estàvem vivint en una constant intoxicació emocional.

L’amor, la tendresa, la calma, la serenitat, la tranquil.litat, respiren pel nas i mantenen la boca tancada. El nas és l’encarregat de filtrar l’aire que arriba de l’exterior, t’ajuda a centrar-te en tu i a donar un missatge al cos de que tot va bé. Respirar pel nas ajuda a activar l’emoció de l’AMOR.

Pots comparar el comportament de l’ansietat amb el d’una aspiradora. La por i l’ansietat respiren (ASPIREN) amb la boca oberta i sense cap filtre, en lloc d’inspirar i expirar.

Aprèn a calmar-te a tu mateix. Quan et dutxes, fes-ho per dins i per fora. Elimina els riscos de virus del teu exterior i dissolt el sofriment del teu interior, mentre prens consciència de la teva respiració.

Obre la boca només per riure. I si l’obres per parlar que sigui per dir: t’estimo, val la pena, gràcies, calma, tot anirà bé…

Quan et queixes, t’enfades, lamentes i victimitzes estàs intoxicant als altres i també t’intoxiques a tu mateix.

Cuida’t molt i recorda que la teva mascareta emocional és l’AMOR, que es mostra en forma de tendresa, de calma, tranquil.litat, fluïdesa i confiança. L’amor també és SOLIDARITAT, que mantens treballant, sigui en el teu lloc de treball o des de casa. La solidaritat també és deixar d’intoxicar-te a tu mateix i als altres amb les teves queixes, enuig i victimisme

Respira pel nas. I digues-li al teu cos que tot va bé i que, si no va bé, tu continuaràs respirant i acceptant els reptes que la vida et posa.

©Joana Frigolé