QUÈ DIFERENCIA L’EMPATIA DE L’EGOCENTRISME

foto_article_mans

L’empatia, és una de les habilitats i de les competències que més ajuden a millorar les relacions entre persones, a fer-les créixer i a generar possibilitats de futur.

Generalment es defineix com la capacitat de posar-se al lloc de l’altre. Però en realitat, si et poses al lloc de l’altre, amb les teves pròpies creences i mapes mentals, el teu ego et jugarà una mala passada i acabaràs pensant (o dient): jo en el teu lloc  I això, per descomptat que no ho podem anomenar empatia, sinó egocentrisme.

Per a què sigui útil la forma d’empatitzar, és molt important aprendre a distingir com escoltes.

ESCOLTES? O REINTERPRETES I OPINES?

Sabràs si escoltes, quan no aconselles sinó que preguntes per entendre.
Quan tu comences a opinar o aconsellar ja estàs deixant d’escoltar, i el teu ego t’impedeix adonar-te que l’altre persona és absolutament capaç de trobar les seves pròpies respostes.

De fet, t’ho està explicant perquè parlar, expressar i sentir-se escoltat, és una de les sensacions més gratificants que hi ha en les relacions entre persones. De fet, moltes vegades el que necessitem és que ens escoltin, perquè el sol fet de verbalitzar-ho, d’explicar-ho, de transmetre-ho… ja ens permet posar en un nou ordre en les nostres idees, pensaments i sentiments, i acabar trobant les pròpies respostes.

I recorda també, que no podràs empatitzar amb les necessitats dels altres si abans no empatitzes amb les teves pròpies. Si no et dones mai permís per a equivocar-te, per a sentir-te desorientat, per admetre que sovint tens por i en moltíssimes ocasions actues amb incoherència… difícilment podràs ser comprensiu amb tots aquests paranys en els altres.

Prova què passa amb les teves relacions si passes a considerar  l’empatia com la capacitat d’entendre no només el que l’altre diu sinó també la capacitat d’escoltar l’emoció, percebre el que sent, acompanyar-lo en el procés de descoberta de les seus propis sentiments i solucions i, tenir sovint una sorpresa en descobrir alternatives que tu no havies imaginat.

© Joana Frigolé

ELS MEUS SOMNIS

14690333214_f58fd10ba6_o

El meu somni és que, algun dia, serem tots capaços d’aconseguir que les nostres famílies, les nostres ocupacions professionals i els nostres entorns socials siguin sempre espais enriquidors on podrem créixer, gaudir i ser feliços.

Per a què aquest somni sigui possible, he anat aprenent que caldrà que es compleixin altres somnis:

√ Deixarem d’estar dividits/des en “àmbit” professional i personal.

Arribarà un dia que deixarem de confondre els nostres rols, amb el que som com a persones. El que és lògic i esperable que fem segons els semàfors socials, del que sentim, necessitem i ens apropa als nostres valors.

Quan arribi aquest moment, ens adonarem que les nostres emocions, el nostre passat, les nostres creences, els nostres models relacionals,… impacten d’una manera esfereïdora en les microdecisions (i també grans) de les persones, famílies, empreses i organitzacions.

√ Haurem après a estar connectats/des amb nosaltres mateixos/es.

Quan hàgim après a no dividir-nos per àmbits (professional i personal),  ja no ens caldrà desconnectar.  Tot al contrari, podrem connectar-nos amb nosaltres mateixos i podrem ser conscients que allò que funciona o no funciona en un “àmbit” també està present en l’altre “àmbit”. I per tant, podrem visualitzar les nostres vulnerabilitats i aprenentatges pendents amb tota la riquesa, humilitat i plenitud, sense amagar-nos darrera les màscares, explicacions i justificacions professionals “racionalitzades”.

√ Haurem après a utilitzar el nostre poder d’influència i de transformació

Viurem en entorns on no hi haurà víctimes i culpables, sinó responsables. De manera que quan no obtinguem els resultats esperats, en lloc de buscar culpables, cada un podrà verbalitzar i acceptar allò que podia haver fet diferent en el passat,  i així pugui anar aprenent a utilitzar el seu poder per a transformar la seva pròpia realitat en el futur.

√ Haurem après a identificar, entendre i transformar les nostres emocions

Haurem après a anar més enllà del “estic bé” – “estic malament”, i serem capaços d’identificar el que sentim.  Ajudarem al nostre hemisferi esquerre donant nom a l’emoció tenim i la que desitgem tenir (por-confiança; tristesa-acceptació; ràbia-compassió; odi-amor; …). Ajudarem al nostre hemisferi dret a connectar-se amb l’àrea límbica, identificant el color i ubicació en el nostre cos de l’emoció, per a transformar-la en la tranquil·litat, confiança, equilibri i salut.

Quan arribi aquest moment, s’haurà esfumat el sentiment de viure la vida com un munt d’obligacions esgotadores, i estarem gaudint i fluint de tots els reptes que la vida ens regali.

©Joana Frigolé