UN REGAL DE NADAL VALUÓS

Publicat el 20 de Dembre de 2010 a “Coaching i Recursos Humans a un clic”un regal molt valuós

Aquest Nadal, hem escollit aquest conte que ens explica JORGE BUCAY. Desitgem que us agradi.

Un Nadal, hi havia un senyor que no tenia prou diners per a grans regals. Així és que va gastar, el que per a ell era una enorme quantitat de diners, en comprar un rotlle sencer de paper metal.litzat amb dibuixos nadalencs. Potser un elegant embolcall podria substituir un contingut menys costós…

Però quan va anar a buscar el paper que havia guardat i va veure que ja no hi era, es va posar furiós.

  • Qui ha gastat el paper metal.litzat que estava guardat a l’armari? – va començar a cridar
  • Qui ha estat? Aquest paper era caríssim! Per a què l’heu fet servir?!?!

I així va seguir, fins que la seva filla petita de quatre anys se li va acostar i li va dir:

  • Vaig ser jo, papa, jo l’he fet servir.
  • Tu l’has fet servir? Sense permís?
  • Si papa… – i es va posar a plorar.
  • Aquest paper era caríssim. I no era per jugar, era per embolicar regals de Nadal…!
  • És que… – va voler explicar la nena.
  • És que ets una mal educada. El teu pare treballa com un burro cada dia per a què a casa no falti res i quan compro alguna cosa per què hi hagi un regal per a cada un, tu… Calla i escolta! Havies d’haver preguntat si podies fer-lo servir!
  • No podia preguntar papa… perquè era una sorpresa.
  • Quina sorpresa? Que ja no hi hauria paper per embolicar els regals? Tot el paper per un sol regal? I per a qui és aquest regal si es pot saber? – va preguntar el pare molt enfadat.

La nena es va posar a plorar i li va dir:

  • Era… per a tu papa…
  • Oh… perdona si t’he cridat filla, però és que el paper era molt car per a utilitzar-lo en un sol regal.
  • Si, papa… però és que la caixa era molt gran i va quedar tan maca!
  • Està bé… anem a veure aquesta caixa,… potser podrem aprofitar una mica de paper per a embolicar els regals de tots.

La nena va anar a buscar l’enorme caixa de la seva vella caseta de nines, embolicada amb el paper daurat i li va donar al seu pare tot dient:

  • Bon Nadal, papa!

El pare estava envaït per la tendresa de la nena i sentint-se culpable per no haver-la escoltat, desembolicava el regal intentant inútilment salvar el paper. Però va tornar a esclatar quan va obrir la caixa i va veure que no hi havia res a dins!

  • No saps que quan es fa un regal i s’embolica una caixa, encara que es faci utilitzant TOT un rotlle de paper,… S’HI HA de posar quelcom a dins? No saps que no es regala una caixa BUIDA!?!?!

La nena ploriquejant va abaixar el cap i li va dir:

  • És que la caixa no està buida…papa… Hi vaig bufar setanta petons dins de la caixa… Així, quan estiguis de viatge, com que jo no hi puc venir, t’emportes els petons que jo et vaig regalar per Nadal…

El pare es va sentir morir i li va demanar perdó per no PREGUNTAR, per no ENTENDRE, per no saber ESCOLTAR.

Joana Frigolé

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>